L’autoaprenentatge i els nous usos de la tecnologia, eixos del 9è Research Workshop d’EDEN

Albert Sangrà, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació i director acadèmic de la Càtedra UNESCO en Educació i Tecnologia per al Canvi Social.

Un total de 110 investigadors de 40 països ens hem reunit a la 9ª edició del Research Workshop, que cada dos anys convoca l’European Distance and E-Learning Network (EDEN). La trobada ha sigut a la Carl Von Ossietzky Universität d’Oldenburg (Alemanya).

Aquest taller es duu a terme en un format més petit que el de la conferència anual. Per part de la UOC hi vam assistir dos professors dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació: Josep M. Duart, membre del Comitè Executiu d’EDEN, i jo mateix, Albert Sangrà, director acadèmic de la Càtedra UNESCO en Educació i Tecnologia per al Canvi Social.

Els focus temàtics més destacables van ser els relacionats amb a) el ‘Self-determined Learning’ i b) l’evolució que està mostrant la recerca sobre educació a distància, impulsada pels usos de la tecnologia i per l’educació en línia. En el primer cas, cal destacar les intervencions d’Inge de Waard, de l’Open University de Gran Bretanya i, en el segon, d’Olaf Zawacki-Richter, de la Carl von Ossietzky Universität i de Som Naidu, de Monash University, Austràlia, i editor de la revista Distance Education.

En la mateixa línia, en aquest taller s’acostuma a dur a terme un debat ‘Oxford style’, en què dos experts contraposen les seves postures sobre un mateix tema. Inge de Ward i Thomas Hulsmann, de la University of South Africa (UNISA), discutir sobre “Aprenentatge personalitzat: El futur de l’educació a distància?”. La discussió va ser molt viva, amb intervencions molt agudes, en què es van posar sobre la taula dues visions de la personalització de l’educació: la que es basa fonamentalment en dades i reaccions i la que es basa en un tractament mediatitzat per part dels docents. Aquesta darrera, propugnada pel Dr. Hulsmann és la que finalment va resultar vencedora, amb un ampli suport per part dels assistents.

Big data i educació

També és interessant destacar la intervenció del professor Paul Prinsloo, de la University of South Africa, que va tractar les desigualtats en l’educació i com determinades polítiques i usos de l’educació a distància les poden pal·liar, i també com alguns usos de les tecnologies poden ser injustos i perjudicials. Va ser especialment crític amb l’ús erroni que es fa de les analítiques d’aprenentatge i el big data.

Altres temes tractes durant el RW9 van ser les característiques i les necessitats dels estudiants no presencials, els potencial de les tecnologies per a la inclusió, els aspectes sòcio-econòmics de l’ús de les tecnologies a l’educació, les analítiques d’aprenentatge i la publicació en revistes acadèmiques d’impacte.

La intervenció de doctorands

Un dels elements singulars també és la participació d’estudiants de Doctorat que aprofiten per interactuar amb els autors d’estudis que són rellevants pels seus projectes doctorals. Per part de la UOC, hi van participar dos estudiants del programa de doctorat en Educació i TIC (e-learning), la Nicole Christen (Canadà), que a més va presentar un pòster, i la Deborah Arnold (França), que desenvolupa la seva tesi en el grup de recerca Edul@b. Ambdues van participar en un col·loqui obert amb investigadors sèniors on van destacar Som Naidu (Austràlia), Diane Conrad i George Veletsianos (Canadà), Paul Prinsloo (Sud-Àfrica) i Adnan Qayyum (Estats Units), que van proporcionar retorn al treball de les nostres doctorandes.