Què és l’educació inclusiva i com impulsar-la amb les TIC

Ester Castejón, professora del màster en Dificultats de l’Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge.

L’atenció que es dóna des dels centres educatius als estudiants amb més dificultats és un tema recurrent que ocupa i preocupa a professorat, experts i administració. Per universalitzar i personalitzar l’aprenentatge, els professors hem utilitzat eines molt diverses i, des de la introducció de les TIC en l’àmbit educatiu, moltes estan vinculades amb l’àmbit digital. Seleccionar l’eina més adequada no és fàcil, perquè l’ús de la tecnologia no té efectes màgics per avançar cap a l’escola inclusiva. Per tant, cal treballar com a mínim en dos àmbits:

  • Compartir criteris sobre aplicació de pràctiques inclusives.
  • Recolzar-nos en eines TIC, excel·lents aliades d’aquest procés.

Des dels centres educatius ja no es focalitza la mirada només en el que tenen els alumnes. L’experiència docent posa de manifest que tots els alumnes arriben al centre amb necessitats educatives particulars. A mesura que es coneixen els alumnes i les seves capacitats, resulta més evident que l’etiqueta d’especial no està gaire definida. La frontera entre el que es considera ordinari i el que es valora com a especial pot ser més o menys clara, segons la mirada de l’observador, el context, el desenvolupament de l’alumne, etc.

Les barreres a l’aprenentatge i a la participació sovint sorgeixen de la interacció entre els alumnes i els seus contextos. Cal buscar una explicació de les dificultats àmplia i contextual, i no només centrada en el dèficit. Això pot fer la impressió que complica la tasca educativa. Evidentment, sembla més senzill donar una resposta focalitzada a un problema concret o aplicar un protocol, que canviar la dinàmica d’un grup o generar materials d’aprenentatge amb un disseny prou flexible per adaptar-se a cada circumstància. Però si es valora des d’una altra perspectiva, es pot argumentar que les solucions individuals (si funcionen) només donen resposta a les necessitats d’un individu, sovint en un moment puntual, mentre que la gestió inclusiva de l’aula pot millorar l’aprenentatge de tots els individus del grup, oferint respostes de més abast.

Hi ha 3 elements que ens poden ajudar a identificar de manera ràpida i molt acurada si estem parlant d’educació inclusiva. Si parlem d’educació inclusiva, parlem de:

  1. Presència en els entorns més normalitzats possible.
  2. Participació en aquests entorns i en les activitats que s’hi desenvolupen.
  3. Progrés, és a dir, oferir oportunitats d’èxit per a tothom.

Les eines TIC poden ajudar a garantir-la si s’utilitzen amb criteri inclusiu i vigilant al seu potencial (i no descartable) efecte segregador o perpetuador de pràctiques educatives allunyades de l’escola inclusiva. El treball amb les TIC pot ajudar els docents  a dissenyar entorns d’aprenentatge que aconsegueixin, per exemple:

  • Minimitzar les barreres a l’aprenentatge i la participació.
  • Oferir noves oportunitats d’aprenentatge.
  • Ajudar a personalitzar l’experiència educativa.
  • Potenciar el treball en col·laboració.
  • Facilitar la gestió inclusiva dels recursos educatius.

Per saber-ne més: Inclusió digital a l’aula. Editorial UOC. Autors: Conxi López Arias, Ester Castejón Coronado i Miquel Selga Casarramona.