“Darrere del que anomenem discapacitats hi ha cossos que desitgen i que poden ser desitjats”

Jordi Solé Blanch, professor del Grau en Educació Social i membre del Laboratori d’Educació Social de la Universitat Oberta de Catalunya

El programa Sense Ficció de Televisió de Catalunya ha emès un documental de producció pròpia dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis titulat “Jo també vull sexe”. S’aborda un problema força ‘invisibilitzat’ pel que fa a la possibilitat que les persones amb la diversitat funcional i intel·lectual visquin la seva sexualitat amb plenitud.

Com a membre de l’equip docent del Grau d’Educació Social de la UOC, vaig escriure el post
“El deseo de esos cuerpos solo existirá si tú te rebelas” per al blog que es va crear per promoure el documental Yes, we fuck!. Al post recullo l’experiència que vaig viure quan treballava com a educador social en un centre residencial d’acció educativa. Qualsevol testimoni que contribueixi a donar a conèixer aquesta realitat –invisible per a la societat i massa sovint reclosa al fons de l’armari de moltes institucions i entitats que treballen amb aquestes persones– pot ajudar a fer entendre que darrere dels anomenats discapacitats hi ha cossos que desitgen i que poden ser desitjats.

El documental, estrenat l’any 2015 i dirigit i guionat per Antonio Centeno i Raúl de la Morena, mostra aquesta realitat a partir de sis relats, que no només presenten què pot fer la sexualitat per a les persones amb diversitat funcional, sinó també què pot aportar la realitat de la diversitat funcional a la sexualitat humana.