Quatre tècniques imprescindibles per a la investigació social i educativa

Portada del llibre Tècniques d' investigació social i educativaJulio Meneses i Sergi Fàbregues, professors del grau de Psicologia dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació, han publicat el llibre Técnicas de investigación social y educativa a l’editorial UOC. Aquest títol explica quatre tècniques que s’utilitzen en la investigació social i educativa, plantejant els punts forts i febles de cada tècnica, alhora que en dóna exemples de cadascuna. És per tant una eina útil tant per a estudiants, professors o investigadors en diverses disciplines.  

David Rodríguez-Gómez, professor del Departament de Pedagogia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Marie-Hélène Paré, llicenciada en Treball Social per la Universitat d’Oxford, són els altres dos autors de “Técnicas de investigación social y educativa”.

El qüestionari, l’entrevista, el grup de discussió i l’observació del participant són les quatre tècniques de recollida de dades més utilitzades en la investigació social i educativa. Cadascuna d’aquestes tècniques proporciona una informació diferent que permet l’accés a diferents dimensions dels fenòmens socials investigats. L’objectiu d’aquestes tècniques és reunir un conjunt d’evidències que permeti donar resposta a les preguntes de la investigació.

El qüestionari: d’aquestes quatre, és la tècnica quantitativa que resulta d’elecció quan s’ha de recollir dades a partir de mostres de participants relativament grans. A partir de la informació que proporcionen els resultats dels qüestionaris, s’obtenen dades concretes que poden ser tractades estadísticament..

L’entrevista: l’objectiu és aprofundir en la opinió, les creences o les percepcions d’un sol individu a través d’un intercanvi oral mitjançant una dinàmica interactiva. Conjuntament amb el grup de discussió i l’observació del participant són tècniques qualitatives.

El grup de discussió: consisteix en reunir grups heterogenis de persones per tal de generar informació diferent i tenir una percepció més àmplia de l’objecte d’estudi. Aquesta informació es genera a partir de dinàmiques grupals, ja que els participants poden compartir,  comparar i contrastar els diferents punts de vista sobre un aspecte que posen en comú.

L’observació: dintre de les tècniques qualitatives, és la tècnica d’elecció quan l’objectiu és explorar els comportaments i les pràctiques de les persones. Tot i que hi ha diferents graus de participació en els grups observats, l’observació més participant és característica dels estudis etnogràfics.

La naturalesa de la informació generada és un aspecte central en el moment de decidir la tècnica que guiarà la recollida de dades. Cada tècnica produeix un tipus d’informació diferent i, en conseqüència, dóna accés a dimensions diferents dels fenòmens socials investigats. Per aquesta raó, a més a més d’oferir un marc de referència per al disseny i la implementació de cada tècnica, aquest llibre pretén dotar al lector de les competències necessàries per a l’avaluació de la seva pertinença i l’adequació a diferents situacions. Més informació sobre aquesta publicació aquí.