Què són les creences epistemològiques i com impacten en l’aprenentatge

Iolanda Garcia, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació i investigadora de l’eLearn Center

Aconseguir el compromís i la implicació dels individus en el propi procés d’aprenentatge és una condició necessària per a l’èxit de tot procés formatiu. En la societat digital, el desfasament existent entre les pràctiques socials i les formatives –pel que fa a les eines, espais, estratègies i codis emprats– ha convertit aquesta qüestió en un repte dels sistemes educatius formals.

Malgrat les diferències de context social, cultural i econòmic, aquesta qüestió afecta de la mateixa manera molts països arreu del món. La preocupació arriba fins i tot a llocs tan prestigiats en matèria educativa com ara Finlàndia. Ens ho explicava Kirsti Lonka, professora de Psicologia de l’Educació de la Universitat d’Hèlsinki, durant la seva visita a Barcelona per intervenir a Debats d’educació, coorganitzats entre la UOC i la Fundació Jaume Bofill.

El treball de Lonka se centra justament en com repensar els entorns en què aprenem, per tal de promoure el creixement intel·lectual, el benestar i la prosperitat de les nostres societats. Una de les línies de recerca des de les quals aborda aquesta qüestió és la de l’estudi de les creences epistemològiques en relació amb diferents dimensions de l’aprenentatge. Aquest tipus de creences constitueix la nostra forma d’entendre el coneixement i el fet de conèixer. Per exemple: “tenir més o menys coneixement depèn bàsicament de la capacitat intel·lectual”, o “el coneixement expressa una certesa sobre algun fet o fenomen”.

Molts autors han estudiat com aquestes creences influeixen directament en la nostra concepció de l’aprenentatge i com ens hi aproximem. Concretament, la recerca de Kirsti Lonka i el seu equip mostra com les creences epistemològiques juguen un paper important en la forma com actuem les persones en situacions educatives diverses i en contextos i disciplines diferents. El marc d’anàlisi de l’aplicació i la influencia de les creences epistemològiques s’anomena cognició epistèmica. Lonka s’hi refereix també com a epistemologia en acció.

D’aquesta manera, un determinat posicionament epistemològic cap a l’aprenentatge i el desenvolupament anirà associat a unes pràctiques o a unes altres: el coneixement com a quelcom que es construeix i es transforma socialment estarà vinculat amb pràctiques que permetin donar sentit i comprendre, reflexionar sobre el procés i prendre consciència, maximitzar la implicació i l’esforç, plantejar-se fites personals flexibles i, a llarg termini, tenir una mentalitat de creixement, etc. D’altra banda, una concepció del coneixement com a quelcom extern, que s’adquireix per transmissió, prioritzarà la repetició i les aproximacions superficials, la valoració dels resultats per sobre del procés, la fixació d’estàndards rígids i externs, la mentalitat estàtica i el llindar de les capacitats innates.

Coherent amb aquesta perspectiva, Lonka proposa dissenyar situacions d’aprenentatge que potenciïn el creixement epistèmic i el canvi conceptual. Això, però, no consisteix en fer que les persones pensin diferent, sinó en proposar pràctiques d’aprenentatge alternatives, que confrontin els estudiants amb les seves formes de treballar més arrelades i habituals i els faci reflexionar, per prendre consciència de les repercussions d’aquest canvi en el seu aprenentatge. La professora anomena aquest tipus de disseny per a l’aprenentatge “disseny epistèmic”. Un parell d’exemples de projectes desenvolupats d’acord amb aquest plantejament són Minerva Plaza, enfocat a la formació de mestres, i 3SPACES, centrat en el disseny d’entorns de treball.

La professora Kirsti Lonka va participar al cicle de Debats d’Educació amb la conferència Construir una escola per a la generació de nadius digitals. L’endemà va oferir un seminari de recerca organitzat pels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, amb el títol Epistemic design for engagement, interest and deep learning.

Consulteu les publicacions de la professora Kirsti Lonka.