Treball flexible i els seus riscos

9 febrer, 2017

Ruth Pagès, professora col·laboradora del màster universitari d’Ocupació i Mercat de Treball

Últimament sentim notícies positives respecte a l’economia i el mercat laboral. Sembla que gairebé a toc de trompeta triomfal tothom s’hauria d’alegrar del nou camí de la recuperació econòmica o de la baixada de l’atur. Tanmateix, la cara fosca d’aquesta recuperació ens mostra uns salaris mitjans molt baixos –que són encara molt més baixos si es tracta de treballs temporals. I alhora ens mostra també que els contractes indefinits creixen de forma ínfima en comparació als temporals, els quals ho fan de forma vertiginosa. No és difícil doncs imaginar què significa això en termes de precarietat.

L’economista Guy Standing sosté que la intenció de flexibilitzar les relacions laborals ha estat la causa principal de l’augment de la precarietat global. Es tracta d’un procés de remercantilització del treball que pretén fer les relacions laborals més sensibles a l’oferta i la demanda. Standing apunta cap als tres aspectes de la flexibilitat que més augmenten la precarietat: el numèric, el funcional i el salarial. La flexibilitat numèrica defensa més facilitat per acomiadar treballadors argumentant que quan siguin necessaris hi haurà més incentiu per contractar-ne de nous. La flexibilitat funcional es basa en la modificació de la divisió del treball, canviant de forma ràpida i sense cost el tipus de tasques o llocs de treball on estaven assignats els treballadors. Finalment, la flexibilitat salarial implica la reestructuració del nivell d’ingressos percebut pels treballadors (Standing 2013, 61-72).

Ara bé, també l’autoocupació es considera una altra cara de la flexibilitat. En aquest cas, es pot dir que el que s’està produint en el fons és un traspàs del risc des del mercat cap als treballadors a través de l’alternativa del treball emprenedor. Gina Neff confirma la creença generalitzada que el risc s’ha privatitzat i individualitzat cada vegada més, de tal manera que “tot i que els riscos que prenem depenen de factors socials, sentim que nosaltres som els únics responsables de les conseqüències” (Neff 2012, 2-3).

Així doncs podem dir que no només estem parlant sobre l’àmbit laboral sinó sobre la persona en el seu conjunt, de forma que es fa evident l’estreta relació entre treball i identitat. En aquest sentit, Isabell Lorey diu que la precarització va més enllà de la inseguretat en al lloc de treball: a través de la inseguretat i el perill, la precarització abasta la totalitat de l’existència, el cos, i les maneres de subjectivació (Lorey 2015, 1).


Bibliografia:

Lorey, I. 2015. State of Insecurity: Government of the Precarious. Verso Books.

Neff, G. 2012. Venture Labor: Work and the Burden of Risk in Innovative Industries. Cambridge, MA: MIT Press.

Sennett, R. 2000. La corrosión del carácter. Las consecuencias personales del trabajo en el nuevo capitalismo.. Anagrama.

Standing, G. 2013. El Precariado: una nueva clase social. Barcelona: Ediciones de Pasado y Presente.

 

(Visited 8 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Professora col·laboradora del màster universitari d’Ocupació i Mercat de Treball.