Kirsti Lonka: “Hem d’integrar les maneres informals d’aprendre dels alumnes amb els contextos escolars formals”

Foto de Kirsti Lonka

Kirsti Lonka

Kirsti Lonka és professora de Psicologia de l’Educació de la Universitat d’Hèlsinki (Finlàndia) així com de l’Optentia Research Focus Area a la Universitat del Nord-oest (Vanderbiljpark, sud Àfrica) i membre del Consell Assessor de l’Institut Universitari d’aprenentatge digital i Educació de la Universitat Nacional de Taiwan de Ciència i Tecnologia. Durant una visita a Barcelona per participar al projecte Debats d’Educació, organitzat per la UOC i la Fundació Jaume Bofill, Lonka va exposar com crear entorns d’aprenentatge motivadors per als alumnes, que troben més estímuls per aprende fora de l’aula a través de la tecnologia que no pas a dins. Saber captar, mantenir i generar l’interès d’aquesta generació de nadius digitals és un aspecte clau per a dissenyar metodologies d’aprenentatge. La formació del professorat en aquest àmbit és un dels elements de les seves línies de recerca, un professorat que Lonka defineix com a immigrant pel que fa a les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació).

Quines innovacions es generen o es validen en el projecte Living Lab Minerva Plaza ELE per a futurs professors?

Hem desenvolupat nous models d’aprenentatge mixt, en els quals els professors poden integrar dispositius mòbils, plataformes d’aprenentatge virtual i interacció presencial en noves formes d’interacció social.

També ens interessa saber els resultats del projecte multidisciplinari Mind the Gap. Les escoles, com poden satisfer millor les necessitats i les motivacions dels estudiants si molts d’aquests natius digitals tenen les experiències d’aprenentatge més interessants fora de l’escola?

La nostra recerca mostra que els nostres professors són molt bons i molt importants per als seus alumnes. El seu únic problema és que tenen dificultats a l’hora de fer participar els estudiants digitalment. Els professors no haurien de prohibir-los els telèfons mòbils, sinó que els haurien d’ajudar a utilitzar-los de manera efectiva. Els joves han d’aprendre a regular l’ús de dispositius mòbils i posar-los al servei de l’aprenentatge. Vam detectar que especialment els estudiants amb bones destreses en l’ús de tecnologies estaven molt desconnectats i trobaven que l’escola era molt avorrida.

Com podem superar les tensions entre les pràctiques personals i socials dels natius digitals i les de les seves escoles o institucions educatives?

Cal fer recerca intensiva sobre la manera com els alumnes utilitzen la participació sociodigital fora de les escoles. Hem d’integrar les seves maneres informals d’aprendre amb els contextos escolars formals.

Quins són els elements clau per a un entorn d’aprenentatge motivador i de quina manera aquest entorn afecta l’aprenentatge dels estudiants?

Primer, esbrini què saben ja els estudiants. Després, doni’ls retorn personalitzat sobre les seves idees. En segon lloc, dugui a terme accions anticipades en el procés d’aprenentatge (cara a cara, amb aprenentatge virtual o amb un disseny mixt). En tercer lloc, avaluï com canvien les seves idees durant el procés d’aprenentatge. No mesuri únicament l’aprenentatge factual, sinó també la manera com es desenvolupa la seva comprensió. Integri tècniques del segle XXI en el procés. Promogui la seva creativitat i el seu pensament crític. L’interès també és important: primer, capti el seu interès. En segon lloc, mantingui’l. En tercer lloc, aprofundeixi en l’interès i motivi els estudiants a aprendre més!

La nova reforma educativa finlandesa té per objectiu que els estudiants estiguin més motivats i actius i que exerceixin la seva responsabilitat individual durant el seu propi procés d’aprenentatge. Quines són les idees principals que hi ha darrere d’aquesta reforma? Es podria implantar a Espanya?

Hem presentat noves destreses del segle XXI. Pot trobar el nostre informe a kirstilonka.fi/publications. El resum executiu també és disponible en espanyol des de la Comissió de Cultura i Educació del Parlament Europeu (CULT). També hem introduït projectes basats en fenòmens, en què estudiants seleccionen un tema sobre el qual volen fer recerca. Aquest tema o fenomen (com ara «vida i mort») pot integrar matemàtiques, biologia, religió, música, art, literatura, etc. Aquests projectes promouen la creativitat i el treball en equip. Al Japó, Corea i Taiwan ja s’introdueixen plans d’estudis semblants; per què no s’hauria de poder fer a Espanya? Però cal formar el professorat adequadament.

Quins espais generen dinàmiques mentals i virtuals favorables a l’aprenentatge?

Els espais interactius, tant si són virtuals com si són cara a cara. L’objectiu és crear nou coneixement en col·laboració, no solament adquirir dades. Els estudiants aprenen les dades mitjançant un procés de recerca. L’aprenentatge invers implica que no els ho has d’explicar tot. Comenci un procés d’implicació amb un cas o un problema interessant. Demani als estudiants que mirin un vídeo o llegeixin un text a casa. Durant la classe, aprofundeixi en el tema amb els estudiants i asseguri’s que es corregeixen les idees equivocades.

Què en pensa, del fet de centrar programes en activitats de solució de problemes? Com es pot construir un pla d’estudis escolar basant-se en aquesta premissa?

He treballat en l’educació mèdica durant deu anys. Primer a Hèlsinki i després al Karolinska Institutet, a Suècia. Vaig aprendre a dissenyar plans d’estudis integrats i construir ponts entre disciplines. Requereix un tipus d’enfocament nou: has de canviar les teves idees sobre l’aprenentatge; dels monòlegs al diàleg i la construcció de coneixement en col·laboració.