Economia social i solidaria i cooperativisme: davant de quines possibilitats per a l'ocupació ens trobem?

27 febrer, 2017

Nizaiá Cassián, Professora del Màster d’Ocupació i Mercat de Treball: Intervenció i Coaching en l’Àmbit Laboral

No és exagerat afirmar que el mercat laboral es troba en crisi. Una crisi cada vegada més generalitzada, on la desocupació és la punta de l’iceberg d’una precarietat de calat més profund que afecta el conjunt de la població assalariada. Això és particularment evident si es té en compte que el conjunt de les feines que hi ha, cada vegada més es caracteritzen per una remuneració incerta, amb salaris mitjans i mínims summament baixos, normalització dels contractes temporals davant un mínim creixement dels contractes indefinits, abaratiment de l’acomiadament i falta d’accés a drets socials lligats a l’ocupació en un context de constant flexibilitat i incertesa (1). Alhora, aquesta flexibilització extrema del mercat laboral ha comportat un alt grau de desigualtat salarial, manca de regulació i de negociació col·lectiva de les condicions laborals o individualització de la relació salarial, entre d’altres.

En aquest marc, dos models han cobrat protagonisme recent tant en les estratègies i plans públics d’ocupació com en l’esfera mediàtica: d’una banda l’emprenedoria, i en anys recents, l’Economia Social i Solidària (ESS). Aquests dos models tenen com a punt en comú una aposta per la generació d’autoocupació, però difereixen de forma radical en la seva distinció entre estratègies individuals -i en ocasions individualitzants- d’assumpció personal de riscos que s’associen a la figura de l’emprenedor. I d’altra banda, apostes col·lectives a la generació d’estructures d’autoocupació, que caracteritzen l’estret llaç que vincula l’economia social i solidària amb el model del cooperativisme.

L’economia social i solidària pretén contribuir activament en un canvi tant de model econòmic com d’organització de les relacions laborals. Per a això, planteja com a necessari un canvi de paradigma que desplaci l’objectiu empresarial clàssic, que dona centralitat a la generació de màxims dividends. L’economia cooperativa, en canvi, proposa com a factor central la posada en comú del treball, i té com a objectiu prioritari la satisfacció de les necessitats i el benestar de les persones a través de l’organització de l’activitat laboral en estructures més estables, equitatives, democràtiques i sostenibles.

Per això, i com assenyala Iván Miró (2) en el seu repàs històric, no és casualitat que tant el naixement de l’economia cooperativa (a la fi del segle XIX) com les seves diverses onades de creixement (en les dècades de 1930 i 1970), hagin estat estretament vinculades a contextos de crisi econòmica. En aquests períodes, caracteritzats per alts índexs d’atur, temporalitat i parcialitat dels contractes, les cooperatives de treballadors i treballadores s’han reivindicat històricament com un mitjà propi d’accés a l’ocupació, i de forma més concreta, com una democratització en el dret i l’accés a la iniciativa econòmica.

Tal com assenyalen les investigadores Sílvia Alberich, Joana G. Grenzner i Elba S. Mansilla (3), l’economia cooperativa advoca per un canvi de model que pretén ampliar i diversificar les funcions atribuïdes als i les treballadores. En aquest sentit l’accés a la propietat dels mitjans de producció, gestió i direcció es converteix en l’estratègia de generació d’ocupació estable. En aquest marc, les relacions d’intercanvi i d’experiències així com el vincle de responsabilitat amb el territori, són la base i l’actiu del projecte econòmic.

En aquest context, és fonamental reflexionar respecte a quines possibilitats o horitzons per a l’ocupació obren les estructures del cooperativisme i de l’economia social i solidària. Com Pere Rusiñol (4) assenyala en un article recent, una de les grans aportacions de l’economia cooperativa ha estat la introducció de noves formes d’auditoria per avaluar tant la viabilitat com l’impacte econòmic i el retorn social que aquestes empreses cooperatives tenen sobre el teixit social: ¿hi ha canals oberts per a la participació democràtica? ¿Quina és la bretxa salarial? L’activitat de l’empresa permet als sectors tradicionalment exclosos accedir a categories i nivells salarials més equitatius, hi ha equitat de gènere? ¿L’estructura organitzativa permet una conciliació més orgànica de la vida familiar i personal amb la vida laboral? ¿Beneficia el territori on opera?

Aquest dimecres, pretenem abordar aquestes i altres qüestions en el seminari Economia social i solidària: ¿Davant quines possibilitats per a l’ocupació ens trobem? Aquest seminari es realitza en el marc del Màster en Ocupació i Mercat de treball: intervenció i coaching en l’àmbit laboral i té com a objectiu conèixer en què consisteix l’ESS, quins objectius té, en què es diferencia del mercat de treball convencional, així com els vincles amb moviments com el cooperativisme i l’economia feminista.

Per això, comptem amb Joana García Grenzner, investigadora, formadora i consultora en gènere i polítiques d’igualtat, que ens situarà en el tema i posarà l’accent en com l’ESS afavoreix la participació equitativa i no discriminatòria de les dones i l’equitat de gènere, aportant exemples concrets de bones pràctiques. Posteriorment a la seva presentació, podrem dialogar i debatre amb ella sobre aquestes qüestions.


Per a saber-ne mes:

1- Livingston, James (2016) What if jobs are not the solution, but the problem? En Aeon Magazine: https://aeon.co/essays/what-if-jobs-are-not-the-solution-but-the-problem

2- Miró Acedo, Iván (2010) El quart impuls. Cooperativisme, Treball immaterial, Creativitat, Territori. En http://www.nexe.coop/nexe/index.php?option=com_content&view=article&id=20

3- Un análisis sobre las cooperativas de mujeres en la provincia de Barcelona y las posibilidades de la economía cooperativa se encuentra en Mansilla, Grenzner y Alberich (2014) “Femení plural: les dones a l’economia cooperativa”.

4- Un artículo reciente sobre la situación de la Economía Social y solidaria en el estado español se encuentra en Rusiñol, Pere (2017) Economía solidaria: un plan de negocio para cambiar el mundo. En Alternativas económicas:   http://www.eldiario.es/alternativaseconomicas/Economia-Solidaridad-Crisis_6_605149489.html

 

(Visited 11 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Directora del màster universitari d’Ocupació i Mercat de Treball: Intervenció i Coaching en l’Àmbit Laboral