7 claus per promoure una educació no sexista

      Sense comentaris a 7 claus per promoure una educació no sexista

Lídia Arroyo, investigadora del grup de recerca Gènere i TIC de l’IN3 (UOC).


1. Joguines

La joguina és un element essencial de la socialització de gènere i provoca expectatives vitals i laborals. Els nostres jocs estan relacionats amb el que projectem ser de grans. Si es regalen joguines relacionades amb la cura de l’altre, cuines o bebès només a les nenes, estem fent una diferència de gènere perquè creixen amb la idea que tenir cura de l’altre és una qüestió només de dones.

A l’altre extrem hi ha els videojocs on la violència és un mitjà per assolir un objectiu i es regalen bàsicament als nens. És més aconsellable oferir a les nenes i als nens jocs d’estratègia que ajudin a desenvolupar la creativitat.

No es tracta de prohibir jocs, sinó de donar opcions que puguin anar per diferents parcel·les de la personalitat. Els jocs tradicionals són una alternativa, ja que no contemplen la separació de gènere.

2. Vestuari

Les decisions de compra de mares i pares tenen molt a veure amb la roba que duen les criatures, fins i tot amb independència de la seva opinió. A diferència de les joguines, la indumentària és una marca d’identitat, és com es mostren al món. Per això, cal convidar a mares i pares a prendre-s’ho amb normalitat i sense prejudicis i, alhora, perdre la por. No cal preocupar-se sobre si a una nena o a un nen els agrada determinada peça de roba perquè no vol dir que tindran una orientació sexual o una altra. La orientació es manifesta amb independència de la roba.

3. Esport mixt

Les activitats extraescolars sovint es programen tenint en compte les preferències de mares i pares i de l’escola, enlloc de pensar en nens i nenes. Hi hauria d’haver una oferta atractiva i inclusiva, independentment del sexe de la criatura. Les escoles haurien de promoure lligues esportives mixtes, en comptes de la segregació en determinades activitats, com ara el futbol.

4. Esperit crític amb la televisió

Les sèries, les pel·lícules i la publicitat haurien de mostrar un model d’infància amb el qual nenes i nens se sentin còmodes, sempre que sigui real. La família i l’escola són els agents que haurien de fer reflexionar els infants sobre aquestes qüestions, si bé no tots els nuclis familiars disposen de la formació i les eines necessàries.

5. Tasques domèstiques

El cas més crític són les feines de la casa i l’exemple que es dóna. Per molt que diguem als nostres fills i filles que el mercat laboral ha de ser igualitari, la nostra argumentació perd tota la força si el pare només assumeix a casa tasques puntuals i la mare s’ocupa del pes de la gestió.

6. Coeducació amb l’escola

La coeducació és un principi present a tota la normativa educativa i l’oferta de recursos i formació per a docents cada vegada és més nombrosa. Malgrat tot, la formació universitària i reglada encara presta una atenció petita a aspectes de gènere.

7. Un pati igualitari

L’espai compartit per excel·lència és el pati de l’escola. A la dècada de 1990 ja s’analitzava quin ús feien nenes i nens de l’espai del pati d’escola: l’espai central era per a ús dels nens i al voltant i als racons se situaven les nenes per desenvolupar altres habilitats com ara parlar i jugar a jocs que requerien poc espai físic.

L’inconvenient és que aquest esquema es trasllada a la societat: l’home ocupa les parts centrals, ostenta posicions de poder, i la dona se situa en un espai invisible i marginal, sense cridar massa l’atenció. Per això, cal que el professorat estableixi una negociació dels espais i que es distribueixin de manera igualitària i justa.

L’article 7 claus per educar sense estereotips masclistes es va publicar per primera vegada al Diari de Tarragona.