Julia Evans: “Encara no coneixem la causa de la majoria de trastorns de desenvolupament del llenguatge infantil”

Entrevista a Julia Evans, Doctora especialitzada en neurobiologia del llenguatge, aprenentatge implícit i dèficits de memòria en nens amb Trastorn Específic del Llenguatge (TEL). Les sigles en anglès són SLI.

– Per què alguns nens són incapaços de dominar el llenguatge parlat i/o escrit?

En alguns casos pot haver-hi un component genètic. Però en la majoria de situacions de trastorn del desenvolupament infantil del llenguatge encara no coneixem la causa. Malgrat els avenços i anys d’intensa investigació, no està clar si el Trastorn Específic del Llenguatge (TEL) és una categoria diagnòstica única amb un origen genètic comú, o un conjunt etiològic divers de trastorns del desenvolupament infantil (Dorothy Bishop, 1994) .

S’han fet avenços importants en la comprensió de l’etiologia dels trastorns específics del llenguatge durant l’última dècada, amb un augment d’investigacions que apunten a una influència genètica significativa (per exemple, Bishop, 2002, Fisher, 2006, Rice, 2012 , Leonard & Weber -Fox, 2012, Tomblin, 1996). Malgrat tot, encara no està clar quina és l’etiologia genètica específica i si hi ha un origen genètic comú a la presentació clínica (per exemple, el fenotip de comportament clínic).

En l’última dècada ens hem començat a qüestionar si hi ha un origen genètic comú, o si es tracta de diversos trastorns del llenguatge de desenvolupament infantil de diversitat etiològica (Dorothy Bishop, 1994).

– Què significa dir que un nen té un impediment específic en el llenguatge?

El National Institute of Deafness and other Communication Disorders defineix el Trastorn Específic del Llenguatge com una afecció que retarda el domini de les habilitats del llenguatge en nens que no tenen pèrdua d’audició o altres retards en el desenvolupament. També es parla de trastorn del llenguatge de desenvolupament, retard del llenguatge o disfàsia del desenvolupament. És una de les discapacitats més comuns d’aprenentatge infantil, que afecta aproximadament del 7 al 8% dels nens que van a l’escola bressol. L’impacte persisteix en l’edat adulta.

– Quins nous mètodes d’investigació està utilitzant la Universitat de Texas per a estudiar a nens amb aquesta afecció?

Estem utilitzant diversos enfocaments nous. Els Dr. Montgomery, Gillam i jo mateixa fem servir mètodes d’investigació a gran escala per estudiar mostres de nens amb TEL, per assegurar-nos que el que aprenem sobre el trastorn del llenguatge està alineat amb el que tots els nens experimenten. També fem servir noves tècniques d’imatges cerebrals com MEG (aMEG), EEG, fNIRS i eyetracking, anatòmicament limitats per estudiar com els nens amb el trastorn intenten entendre el llenguatge en temps real.

– Quina és la tècnica fNIRS?

L’Espectroscòpia Funcional de Infraroig Proper (Functional Near-Infrared Spectroscopy) és l’ús de l’espectroscòpia d’infraroig proper per obtenir una neuro imatge funcional. Utilitzant fNIRS, l’activitat cerebral es mesura a través de respostes hemodinàmiques associades amb el comportament neuronal. És una tecnologia emergent de neuroimatge funcional que ofereix un mètode relativament no invasiu, segur, portàtil i de baix cost de monitoratge indirecte i directe de l’activitat cerebral.

El més impactant és el seu potencial per permetre més investigacions ecològicament vàlides, que poden traduir el treball de laboratori en entorns més reals i clínics. Podem fer estudis amb nadons i nens petits, una edat difícil d’estudiar.

– En aquest moment, està utilitzant el seguiment ocular eyetracking com una metodologia? Per a quin període d’edat és útil?

– Estem fent servir el rastreig ocular en estudis amb lactants i nens de 18 mesos a 3 anys d’edat, i amb adolescents. L’eyetracking és un gran mètode per veure el que el nen o l’adult està pensant, ja que estem escoltant el llenguatge.

El mètode va ser dissenyat el 1974, quan S. J. Cooper el va utilitzar per identificar la relació entre informació proporcionada i el moviment ocular dels participants en una investigació. Cooper va considerar que havia trobat una “nova eina de recerca pràctica per a la recerca en temps real dels processos perceptius i cognitius i, en particular, per a l’estudi detallat de la percepció de la parla, la memòria i el processament del llenguatge”. Només després que Tanenhaus, Spivey-Knowlton, Eberhard i Sedivy (1995) publiquessin un article a Science utilitzant una metodologia similar (vegeu també Eberhard, Spivey-Knowlton, Sedivy, & Tanenhaus, 1995), els psicolingüistes van començar a explotar la relació sistemàtica entre moviments oculars i processament de la parla a una escala més gran. El paradigma iniciat per Cooper, Tanenhaus i els seus col·legues és ara conegut com el paradigma del món visual (Allopenna, Magnuson & Tanenhaus, 1998) i ha transformat la nostra capacitat d’estudiar el processament del llenguatge en temps real a nadons, nens i adults.

– Quin impacte té el trastorn del llenguatge en l’assoliment escolar dels nens?

Els nens amb trastorn del llenguatge, per definició, tenen intel·ligència normal però no poden dominar el llenguatge. També tenen poca memòria de treball i són sovint més lents per processar el que senten. En conjunt, això significa que experimenten més dificultats seguint instruccions i entenen qualsevol tipus de concepte que se’ls ensenya verbalment. El nen amb TEL ha de treballar més que els seus companys per seguir el que es diu a l’aula i, per tant, es cansa molt més ràpidament i li costa més seguir instruccions i comprendre.

– La societat americana reforça les habilitats retòriques i oratòries des de l’escola primària. Com afecta a les relacions socials de l’infant les males habilitats de lectura i d’expressió?

Com a adults, les persones amb trastorn del llenguatge no només tindran més dificultats per desenvolupar i mantenir amistats, sinó que tindran menys possibilitats en tots els treballs i activitats que requereixin una bona habilitat de lectura i escriptura. Per tant, tindran menys èxit professional i obtindran ingressos més baixos que els seus companys.