Quan la formació és la urgència: psicologia en emergències

Manuel ArmayonesProfessor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació i director del Máster de Psicologia General Sanitària de la UOC_UdG

Després d’una catàstrofe natural, accident o atemptat terrorista, els mitjans de comunicació expliquen que a més de l’atenció mèdica, de bombers, de protecció civil o de qualsevol altre tipus, un equip de psicòlegs es posa a disposició de les víctimes i les seves famílies per ajudar-los a suportar el que probablement serà un dels pitjors moments de la seva vida.

Perdre a un familiar, o patir un atac un mateix, destrossa famílies i enfronta tant als afectats directes com a la seva xarxa social més propera a un abisme que pot desembocar en trastorns mentals, problemes d’adaptació a la nova realitat, estrès posttraumàtic i en definitiva a una situació en la qual la salut mental de les persones queda greument amenaçada.

Sens dubte, tots nosaltres volem que les psicòlogues i psicòlegs que atenen aquestes persones tinguin el nivell més alt de preparació possible.  Volem que hagin adquirit i posat en joc una sèrie de competències, experiència sobre el terreny, i que tot això hagi estat supervisat acadèmicament i professionalment per personal amb molta experiència.

Fins ara els col·legis professionals han fet una ingent tasca organitzant cursos, seminaris i formacions, a més, s’han anat creant comissions d’Intervenció Psicològica en Emergències en diferents col·legis autonòmics.

El bon treball realitzat fins ara i l’elevada sensibilització social cap a l’imprescindible paper dels psicòlegs i psicòlogues que serveixen a la comunitat, en situacions tan complicades com les comentades, així com la pròpia anàlisi interna per part del Consejo General de la Psicología són la base de la proposta de la creació d’una Comissió Interministerial que estableixi, a través d’una ordre ministerial, els requisits necessaris per a verificar la formació del Màster de Psicologia de les Emergències.

Des dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC donem suport a aquesta iniciativa com a estratègia que ajudi a consolidar una xarxa d’experts, que com a formadors dels nous psicòlegs contribuirien a una disseminació no únicament de bones pràctiques, sinó també de resultats d’investigació que com en tots els àmbits de la professió han de ser el motor del progrés científic generant evidències i contribuint a crear comunitats de pràctica.

A més d’això, un màster universitari de Psicologia de les Emergències, seria una garantia que els psicòlegs formats han passat per un període de pràctiques específiques supervisades que idealment haurien d’anar molt més enllà de l’atenció directa a les víctimes, i facilitaria que la psicòloga o psicòleg conegui de primera mà els protocols i tècniques d’institucions com Protecció Civil, les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat i les diferents unitats específiques d’emergències que treballen sobre el terreny atenent situacions crítiques que si bé no tenen l’impacte social de les grans catàstrofes constitueixen la pitjor d’elles per a les persones afectades i els seus familiars.

Sens dubte la formació dels psicòlegs que treballen en un àmbit tan sensible i amb persones en el seu màxim nivell de vulnerabilitat requereix professionals formats i acreditats en un treball conjunt i de col·laboració entre els Col·legis Professionals i la Universitat.