La realitat augmentada, una tecnologia per a escenaris d’aprenentatge autèntics, interactius i centrats en l’estudiant

Ivan Alsina Jurnet, màster en Educació i TIC (eLearning) per la UOC i actual tutor d’aquesta formació.

La realitat augmentada (RA) comença a situar-se com una tecnologia clau en l’educació, gràcies al seu potencial per presentar escenaris d’aprenentatge autèntics, interactius, flexibles i centrats en l’estudiant. El darrer Cicle de sobreexpectació de Gartner (una representació gràfica de la maduresa, adopció i aplicació comercial d’una tecnologia específica) prediu que la realitat augmentada arribarà al punt de màxima productivitat els propers 5-10 anys (figura 1). Per tant, és crític que el professionals que treballen en educació coneguin les seves possibilitats.

Figura 1. Cicle de sobreexpectació  de Gartner per a tecnologies emergents

Avui, són nombroses i diverses les aplicacions de realitat augmentada per a l’educació. S’hi inclouen des de jocs de simulació en escenaris reals, fins a visualització de conceptes i fenòmens complexes i/o abstractes, el desenvolupament de noves narratives, la creació de llibres augmentats, l’aprenentatge d’idiomes, entre moltes altres. Ara bé, més enllà de la ràpida proliferació d’aplicacions, el seu ús en contextos d’eLearning encara és molt limitat. Les actuals accions formatives en línia solen basar-se en l’ús de continguts hipertextuals acompanyats de recursos multimèdia, on els estudiants solen adoptar un rol de caràcter passiu.

Realitat augmentada a la UOC

Valorar la viabilitat d’implementar la realitat augmentada com a eina d’aprenentatge al model educatiu de la UOC va ser l’objecte del meu Treball Final del Màster en Educació i TIC (eLearning). Per això, vaig avaluar l’opinió i percepció del seu professorat que, en general, va mostrar una elevada disponibilitat i interès per implementar estratègies educatives basades en aquesta tecnologia. Es van destacar els beneficis derivats d’utilitzar eines de RA geo-localitzada per promoure un aprenentatge basat en el descobriment i el joc, fomentar la col·laboració entre els estudiants i, en un sentit més ampli, portar a terme activitats d’ensenyament / aprenentatge més autèntiques i contextualitzades en escenaris reals. També es va subratllar l’interès en utilitzar la RA basada en l’ús de marcadors per potenciar i facilitar l’aprenentatge de conceptes complexos.

Arran dels resultats obtinguts, en la meva tesi doctoral utilitzo eines i estratègies d’ensenyament / aprenentatge basades en la realitat augmentada en diferents programes educatius de la UOC. La meva intenció és que es conegui més l’impacte que pot tenir la realitat augmentada en escenaris d’eLearning, des d’un punt de vista individual, de la docència dins l’aula, de la Universitat i de la institució.

En concret, aplico la realitat augmentada als següents Estudis de la UOC:

Però, què és la realitat augmentada

Si bé és difícil proporcionar una definició completa i exhaustiva, realitat augmentada s’atribueix a totes aquelles tecnologies que permeten sobreposar elements digitals (objectes 3D, imatges, sons) sobre el món real. A diferència de la realitat virtual, no pretén substituir la realitat sinó complementar-la i millorar-la (figura 2).

Figura 2. Continu de la Virtualitat de Milgram i Kishino

Aquestes experiències poden ser creades i presentades a través d’una àmplia gamma de dispositius, entre els quals s’inclouen sistemes immersius com ara les ulleres de RA o bé ordinadors de sobretaula, portàtils o altres dispositius mòbils (telèfons intel·ligents i tauletes).

En general, els sistemes de realitat augmentada se solen classificar en dues grans categories:

Aplicacions geo-localitzades. Utilitzen un sistema de rastreig compost per sensors (GPS, acceleròmetre i giroscopi) per determinar la localització, el rumb i la direcció del dispositiu mòbil d’un usuari. Com a resultat, els elements digitals apareixen directament sobre l’espai físic que l’usuari està observant a través de la pantalla del seu telèfon intel·ligent o tauleta (figura 3).

 

Figura 3. Sistema de realitat augmentada geo-localitzada

Sistemes de visió per ordinador. Es basen en el reconeixement d’imatges per determinar quan i com apareixerà la informació digital. Solen utilitzar Codis QR, marcadors o, fins i tot, objectes reals (figura 4).

Figura 4. Sistema de realitat augmentada basat en el reconeixement d’imatge reals