La difícil decisió d’escolaritzar infants d’entre 0 i 3 anys

Eulàlia Hernàndez Encuentra, professora de Psicologia i Ciències de l’Educació.

Fa uns dies em preguntaven on creia que havien de ser els infants de 0 a 3 anys: a casa o a l’escola. En concret, què penso sobre el fet que  l’escolarització dels nens s’avanci un any i, enlloc d’entrar a l’escola bressol amb tres anys, que ho facin amb dos anys.

Instintivament vaig pensar en quines són les habilitats i les necessitats d’un nen de dos anys respecte a un de tres (en la maduració, autonomia, capacitat d’atenció, referències familiars estables, autoregulació, manipulació fina, comunicació, suport afectiu, etc.). També vaig pensar en la necessitat d’acompanyament i atenció individualitzada que tenen especialment els infants fins als dos anys, així que em vaig decantar pels tres anys. És a dir, per  mantenir la situació que tenim fins ara, amb una entrada garantida a l’escola bressol als tres anys. El moment en què l’infant és atent i curiós, el moment del “per què?” continuat.

Algunes reticències

Però, i els infants amb dificultats, en risc personal, social o cultural? Els que necessiten una estimulació més intensiva i primerenca per desenvolupar-se? I sí, és clar, aquest infants caldria que tinguin garantida l’escola bressol abans dels tres anys. Un tema d’equitat.
Però, i les dificultats derivades de la realitat socioeconòmica que dificulta cada vegada més la conciliació de la vida familiar i laboral? Doncs sí, també, avançar l’edat d’entrada a l’escola bressol seria un ajut per a les famílies (sense oblidar els econòmics i professionals!) que els permetria tenir unes condicions millors per atendre els fills. Un tema de conciliació.

Així doncs, escolaritzar els infants als dos o als tres anys no és un tema derivat de les necessitats dels infants, sinó que és econòmic, social i polític. Una qüestió d’equitat i conciliació.

Altres etapes de l’escolaritat

La pregunta sobre quan han d’accedir els nens a l’escola  es planteja també per a altres etapes de l’escolaritat. Ha de ser als 4, als 5, als 6, als 7? No hi ha acord. Ni els sistemes educatius són iguals (n’hi ha que demanen als nens que hi siguin durant un número concret d’anys, però no marquen estrictament l’edat d’entrada), ni  els estudis aporten dades concloents (alguns diuen que quan abans s’arribi a l’escola l’evolució educativa serà millor, però d’altres aporten dades contràries). Ni tan sols els indicadors que s’usen són comparables (alguns estudis relacionen l’entrada dels nens a l’escola amb la qualificació en finalitzar l’escola primària, però d’altres amb la categoria laboral als 30 anys!).

Em sembla curiós que en alguns països hi hagi escoles que donen uns decàlegs als pares perquè valorin ells mateixos abans d’escolaritzar els fills si aquests estan a punt/preparats per anar a l’escola però, en canvi, no es planteja si l’escola està a punt per atendre les necessitats dels nens en una edat o altra. També és una qüestió de punt de vista.

Tenim un debat obert sobre l’escolarització dels infants de 0-3 anys que no és fàcil.

Enllaços d’interès:

Blasco, J. (2016). De l’escola bressol a les polítiques per a la petita infància. Barcelona: Fundació Jaume Bofill. Presentacions #109.

Mateo, J. (2016).  Ponència 2.  L’arquitectura del sistema educatiu. Reflexions i propostes.  A Consell Escolar de Catalunya. Ara és demà. Debat sobre el futur de l’educació a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya.