Joan Miquel Gelabert: “La realitat virtual millora de manera dràstica l’eficiència de tractaments terapèutics i psicoeducatius”

Joan Miquel Gelabert és psicòleg general sanitari i autor de la conferència de cloenda del Màster Universitari en Psicologia General Sanitària, que pronuncia el dijous 13 de juliol a la Jornada La intervenció psicològica en temps de Data Science.

La recerca i l’evidència empírica des de fa més de 20 anys sobre l’ús de la realitat virtual, la realitat augmentada i els vídeos 360 graus per avaluar i intervenir en tractaments psicoeducatius és el punt de partida del treball de Psious amb aquestes eines. L’empresa ha desenvolupat manuals d’ús adreçats a professionals de la psicologia, la psicoteràpia i la salut mental perquè puguin utilitzar-les des d’un punt de vista terapèutic.

El seu director científic, Joan Miquel Gelabert, remarca que Psious fonamenta els seus procediments en publicacions amb validesa pràctica, per garantir-ne un ús eficient i eficaç. Actualment assessoren projectes de recerca per a l’ús de realitat virtual en tractaments psicològics a l’Hospital de la Vall d’Hebron, l’Hospital del Mar, l’àrea de radiologia de l’Hospital Clínic (tots tres de Barcelona), la Universitat de les Illes Balears i la Universitat de Saragossa. “Si tot va bé, esperem que es puguin publicar resultats empírics a publicacions científiques a final de 2017”, apunta.

Els trastorns als quals es pot actuar mitjançant aquestes tecnologies són tots els emocionals i als de resposta a la por: fòbies (a volar, a l’alçada, als animals, a llocs tancats, a conduir), ansietat generalitzada, fòbia social, trastorns obsessiucompulsiu adreçats a adults, si bé es poden adaptar a adolescents. Gelabert assegura que també es poden aplicar a infants, en casos d’ansietat davant d’exàmens i por a la foscor.

Les estratègies de relaxació, la gestió del pensament, els trastorns d’atenció (TDAH), la por a les agulles, l’agorafòbia i el pànic són d’altres afeccions amb les quals la realitat virtual dona resultats eficients. “En breu, posarem en marxa mètodes per tractar addiccions, com ara a l’alcohol, i la gestió i el control del dolor agut i crònic, per aconseguir minvar l’analgèsia química”, explica Joan Miquel Gelabert.

El gran avantatge és l’eficiència, entesa com la dràstica reducció de temps necessari perquè un tractament faci efecte. “L’èxit terapèutic no millora de manera significativa, però sí la seva eficiència que suposa reduir clarament el nombre de sessions necessàries”. Com a exemple, si amb tractaments habituals una fòbia requeria entre 16 i 18 sessions d’una hora d’entrenament, amb realitat virtual i vídeos 360 graus es passa a un màxim de 5.

Què explica l’eficiència del tractament?

Joan Miquel Gelabert assegura que la realitat virtual permet estalviar temps i recursos i permet un control més acurat per part del terapeuta.

I explica un exemple pràctic en el cas de por a l’alçada: la persona a càrrec del tractament pot controlar la distància entre el pacient i una barana, fins a quin pis el fa pujar amb un ascensor (virtual), quina és l’actitud de l’interlocutor del pacient i, fins i tot, pot incidir sobre la freqüència respiratòria del pacient. I, a partir d’aquí, es pot determinar tota la casuística de l’entorn: que l’ascensor s’espatlli entre dues plantes, el temps que durarà l’avaria, la reacció de les persones del voltant, etc.

En aquest cas, la realitat virtual també aporta confidencialitat, perquè no cal que la persona que es tracta i la persona a càrrec del tractament es desplacin a un ascensor real d’un edifici públic real. Pel que fa a l’eficàcia, “de moment el que indiquen els estudis és que aquestes tècniques obtenen una eficàcia molt similar a les tradicionals”, conclou Joan Miquel Gelabert.