Amor romàntic a l’adolescència: com es viu i quins models té

Silvia Sumell, tutora del grau de Psicologia.

La idea d’amor a la nostra societat segueix sent el mite de l’amor romàntic. Aquest amor etern que pensem que serà per a tota la vida, que persisteix la idea que si ens estimen cal donar-ho tot, que idealitza la parella, ens torna possessius i gelosos, amb necessitat de control o pertinença. A més, l’augment del baròmetre de la gelosia es tradueix com una cosa normal: un senyal d’amor autèntic. Sembla que s’ha tornat a instaurar la creença que controlar és un senyal de màxima confiança. Persisteix també la idea de la ‘mitja taronja‘: no ​​som ningú sense l’altre i junts formem un de sol.

Es tracta d’una idealització o falsa creença del que és o hauria de ser una relació de parella. Comença a ser habitual restar importància i normalitzar aquest tipus de conductes, que comporten riscos accentuats per la invisibilitat i impunitat que permeten les TIC. Tot això s’està propagant conductes de control, possessió, manipulació i aïllament.

La passió de l’adolescència

Com a etapa de transició entre la infància i l’edat adulta, els adolescents volen tenir comportaments propis d’adults, però sense els recursos suficients. Els canvis hormonals són constants i viuen de forma molt intensa, tant per a les coses bones com per a les coses dolentes. Es produeix una certa incongruència i una gran variació en les opinions: el que és vàlid avui ja no val per a demà. També es produeix una certa inestabilitat i es pot passar del plor al riure amb facilitat. Els adolescents ho viuen tot amb passió, incloses les relacions de parella.

Els pares són un model important per als fills del que és o pot ser una relació de parella. Els joves presten atenció als aspectes positius i negatius, en com els seus progenitors resolen els conflictes de parella, en el tipus de discussions, en les mostres d’afecte, expressions de sentiments, en els rols que exerceix cada un, etc. Al final, el model de parella que han obtingut dels seus pares, més les experiències viscudes condicionaran i marcaran les seves futures relacions amoroses.

Relacions breus en l’adolescència

Els adolescents tenen relacions sentimentals més breus perquè l’adolescència és una etapa en què es busca viure moltes experiències diferents. No té a veure amb què no siguin capaços d’estimar profundament. És una època de descobriments, on les relacions es basen sobretot en l’atracció física i en gaudir. Cap als 20 anys es comencen a valorar altres qualitats internes de la persona i a pensar en algú amb qui comprometre.

Una relació és sana quan som capaços de desenvolupar intimitat. Però, com es fa?

• Evitar només donar
• Expressar els propis sentiments
• Escoltar i donar suport
• Respecte versus desqualificació
• La gelosia no és una prova d’amor
• Tolerància versus imposició
• Control versus igualtat
• Intimitat versus aïllament
• Intimitat versus intimidació

Sempre hi ha una part positiva en el fet que un adolescent tingui parella. Enamorar-se significa tenir capacitat d’establir un vincle afectiu amb algú, d’expressar i compartir els sentiments més íntims. És una oportunitat per descobrir com som quan compartim amb una altra persona, aprenem el que ens agrada, el que ens agradaria canviar i els valors que busquem en una parella.