La psicologia perinatal, la base d’un vincle sòlid

      Sense comentaris a La psicologia perinatal, la base d’un vincle sòlid

Cristina Silvente, tutora del grau de Psicologia i autora del llibre “Las voces olvidadas. Pérdidas gestacionales tempranas”, Ed. Obstare.

Sovint em trobo que quan dic que soc psicòloga perinatal el meu interlocutor em mira amb cara d’estranyesa o em pregunta directament què és. Fins i tot una vegada, en els comentaris a una entrevista que em van fer, una psicòloga qüestionava la meva professionalitat i afirmava que la psicologia perinatal no existeix.

La psicologia perinatal és una especialitat molt recent. De fet, l’Associació Espanyola de Psicologia Perinatal es va crear el 2012: la vam fundar un grup de psicòlogues que col·laboràvem de manera virtual des de feia anys. Va ser presentada al Col·legi de Psicòlegs de Madrid aquell mateix any, per reunir diferents professionals de l’àmbit al nostre país, oferir una formació rigorosa i crear l’especialitat. A Espanya encara no és oficial i pocs centres universitaris ofereixen formació específica. És per això que des de la Universitat Rovira i Virgili vam emprendre una formació adreçada exclusivament a professionals de la psicologia i la psiquiatria, que ofereix la titulació de diploma de postgrau de Psicologia Perinatal. Cal tenir en compte que ja existia la formació màster universitari de Psicologia i Psicopatologia Perinatal i Infantil de la Universitat de València, però més enfocada en la psicopatologia i adreçada a diferents professionals: psicologia, medicina, infermeria, treball social, logopèdia, fisioteràpia, entre altres.

La psicologia en el naixement

Jo vaig començar arran de la meva pròpia experiència amb la maternitat, fa gairebé 13 anys. Recordo que després de donar a llum la meva filla vaig animar a la directora de la meva tesi doctoral a impulsar aquesta especialitat. El motiu era que els aspectes psicològics en el naixement brillaven per la seva absència pel que fa a l’atenció. En aquell moment no hi havia gaire informació en castellà ni formació especialitzada, així que tot va ser molt autodidacta. Em va ajudar molt la llevadora del centre d’assistència primària: em va convidar a treballar amb ella al seu centre i a participar en diverses formacions per ser llevadora. En aquest període, treballar directament amb famílies, juntament amb la meva formació prèvia en trauma, dol i emergències va ser la meva base. Estar molt activa en associacions d’àmbit social va fer la resta: vaig ser sòcia fundadora de DonaLlum, associació catalana per un part respectat i vaig formar part d’associacions de lactància i criança, de salut i dona.

La psicologia perinatal es dedica als aspectes psicològics des de la concepció, l’embaràs, el part, el postpart i la primera criança. Té en compte la dona, el nadó, la parella, la  família i la comunitat. Pot intervenir tant des de l’àmbit individual o de parella / família, des d’un àmbit social, en programes de prevenció o comunitaris, així com des de la investigació científica.

Establir les bases per a un vincle segur

Com a exemples tenim la intervenció psicològica en casos de reproducció assistida, l’atenció al dol per pèrdues gestacionals i perinatals, ansietat, depressió durant l’embaràs, preparació al naixement, intervenció en parts traumàtics (trastorn d’estrès posttraumàtic després del part), depressió postpart i dificultats en la lactància i criança. Un dels objectius de la psicologia perinatal és establir les bases per a un aferrament segur amb el nadó, ja que està relacionat amb la salut mental futura.

Algunes de les situacions que poden requerir un professional d’aquesta especialitat s’expliquen en aquest vídeo de presentació de la psicologia perinatal.

Coneixement transversal

L’àmbit de coneixement d’aquesta especialitat de la psicologia és molt ampli. Intervenen altres especialitats o àrees en psicologia, que van des de la psicologia clínica, psicologia de la salut, psicologia social i psicologia del desenvolupament, fins a les teories de la inclinació, trauma, dol i prevenció. Així mateix, és una especialitat on el treball multidisciplinari és imprescindible i intervenen ginecologia, llevadora, infermeria, pediatria, treball social, psiquiatria i altres. Per això és important conèixer la fisiologia i la normalitat dels processos de gestació, part, lactància i criança.

Actualment la majoria de psicòlogues perinatals treballem en l’àmbit privat, en col·laboració amb associacions, i en l’àmbit públic des de programes comunitaris d’atenció a mares i famílies. A Catalunya hi ha els centres de criança adscrits als serveis educatius municipals i programes específics d’atenció a mares en risc d’exclusió social o adolescents. També es fa recerca en universitats.

Considero que qualsevol professional de la psicologia hauria de tenir una base de coneixements sobre psicologia perinatal, ja que és l’arrel de la vida a partir de la qual es construeix la persona. Em sembla fonamental tant si ens dediquem a famílies com si treballem amb nens, adolescents i adults.