Organitzacions ètiques i sostenibles: què les caracteritza i per què són necessàries

13 novembre, 2017

Ana Gálvez Mozo, professora del màster universitari d’Ocupació i Mercat de Treball: Intervenció i Coaching en l’Àmbit Laboral.

Les organitzacions del segle XXI estan experimentant grans transformacions per adaptar-se a un context de globalització i de canvis permanents que impliquen, molt sovint, incertesa i imprevisió. Aquesta situació les condueix a haver d’ajustar el  funcionament, l’estructura i els objectius organitzacionals. Tots aquests ajustos i replantejaments haurien d’implicar la incorporació de polítiques de sostenibilitat i ètica a tots els nivells.

En aquest context, fa un parell de dècades van sorgir els ‘Critical Management Studies‘ (CMS), un moviment acadèmic i intel·lectual que planteja que les actuals organitzacions no tenen res a veure amb les que van aparèixer després de la Segona Guerra Mundial i que la seva anàlisi exigeix ​​crear nous marcs d’interpretació i comprensió. Aquest moviment planteja que cal desplaçar de la centralitat que se li ha donat a la dimensió econòmica, organitzativa i de funcionament i centrar-se en temàtiques vinculades amb l’acció política, les relacions de poder, l’ètica, el gènere o la globalització, per citar alguns exemples rellevants.

Per tant, les organitzacions ja no es poden concebre sense atendre dimensions com ara les següents:

– Els efectes polítics que generen en l’àmbit en el qual desenvolupen la seva activitat.
– Les pràctiques ètiques que despleguen en el seu dia a dia.
– La forma com gestionen les diferències de gènere, culturals, etc. en el seu si.
– La manera com entenen i redissenyen la noció de lloc de treball per facilitar i fomentar el benestar de qui l’ocupa.
– Les polítiques i pràctiques de sostenibilitat ecològica.
– Com es posicionen en relació amb altres organitzacions i institucions en un món globalitzat.

Aquest moviment és objecte d’estudi i anàlisi en l’assignatura ‘Nous reptes per a l’ocupació i les organitzacions al segle XXI’ del màster d’Ocupació i Mercat de Treball: Intervenció i Coaching en l’Àmbit Laboral’ de la UOC. Plantegem aquestes qüestions com a fonamentals per a un desenvolupament eficient i sostenible de les empreses del futur.

10 principis universals

En aquesta línia, el Pacte Mundial de Nacions Unides (Global Compact) és una iniciativa internacional que promou implementar 10 principis universalment acceptats per promoure un desenvolupament sostenible i la responsabilitat social empresarial en les àrees de Drets humans i empresa, Normes laborals, Medi ambient i lluita contra la corrupció en les activitats i l’estratègia de negoci de les empreses.

Segons l’informe ODS, any 2. Anàlisi, tendències i lideratge empresarial a Espanya, el 74 % de les empreses de l’IBEX 35 ja estan compromeses amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Aquesta dada és positiva i esperançadora. Ara bé, això contrasta fortament amb la realitat que s’observa en atendre a dimensions concretes de l’esdevenir de la nostra situació laboral, com ara les dimensions relacionades amb la precarietat, la igualtat de gènere i les energies renovables:

– L’informe de l’Observatori de Sostenibilitat sobre els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU, assenyala que els indicadors de treballadors pobres i precarietat laboral estan empitjorant. Aquestes dades, segons el document, refermen a Espanya en el grup de cua de la Unió Europea. Directament relacionat amb això, la desigualtat social a Espanya i l’índex de pobresa de persones amb feina, lluny de disminuir, avança a un ritme punyent. És a dir, s’incrementa el percentatge de persones respecte de la població total que declara tenir feina però que estan en risc de pobresa (tenen una renda inferior al 60 % de la renda mitjana nacional). En relació amb aquest índex, Espanya se situa al lloc 26 dels 28 de la Unió Europea (únicament per davant de Grècia i Romania, que mostren una tendència a reduir aquest percentatge). Per tant, tenir una feina per massa persones a Espanya ja no és sinònim de la possibilitat de tenir una vida digna.

– Aquest mateix informe, assenyala que en relació amb la igualtat de gènere, la majoria d’indicadors semblen estar estancats. Espanya se situa en el lloc 16 de l’indicador de l’escletxa salarial per gènere, d’entre 27 països analitzats de la Unió Europea, i per sota de la mitjana del continent. Cal assenyalar que només 2 empreses espanyoles del IBEX-35 arriben al 40 % de representació femenina en els consells d’administració.

– Quant a les energies renovables, la Unió Europea, en el context dels seus objectius per al 2020, té el compromís que el 20 % del consum d’energia procedeixi de fonts renovables. Aquest informe apunta a una reculada, i mostra que des de 2004 a 2014, Espanya havia augmentat el percentatge del consum brut d’energia procedent de fonts renovables i se situava per sobre de la mitjana de la Unió Europea. Malgrat això, segons dades d’Eurostat, el 2015 aquest percentatge es va reduir per primera vegada, el consum de renovables va representar el 15,23 % el 2014 i el 13,69 % el 2015. Sense cap dubte, la nul·la política de foment de renovables és una de les principals raons d’aquest canvi de tendència. Les dades d’aquestes tres dimensions, entre molts altres, mostren el llarg camí que encara queda per recórrer en les nostres organitzacions per arribar a un compromís real i efectiu amb el desenvolupament ètic i sostenible.

(Visited 28 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació.