Xavi Pascual: “Cada vegada hi ha més ‘followers’ i menys ‘thinkers’ i això és un problema”

Xavi Pascual, graduat i consultor de l’assignatura Fonaments de disseny tecnopedagògic del màster Educació i TIC (eLearning) i impulsor d’EduBeDebate.

L’aprenentatge per reptes i les habilitats en el segle XXI (les ‘soft skills’) són dues constants en el discurs de Xavi Pascual, impulsor d’EduBeDebate, una plataforma que busca potenciar la creativitat mitjançant el pensament crític i que té el seu origen en el moment en què constata que “cada dia hi ha més ‘followers’ i menys ‘thinkers”. Assegura que “s’està formant els estudiants en continguts i habilitats que són molt fàcilment substituïbles per màquines” i sovint es pregunta on queda el pensament crític. Una pregunta que ressona quan la post veritat és l’última expressió que hem incorporat al nostre vocabulari.

El coneixement col·lectiu, el treball en xarxa, la creativitat associada a la necessitat d’innovar per aportar solucions als reptes actuals i l’oportunitat de comunicar-nos com a finalitat essencial de l’idioma són els altres elements que construeixen el relat d’aquest jove emprenedor, que es va decidir a impulsar EduBeDebate en constatar que els seus alumnes s’avorrien fins i tot treballant per projectes. La plataforma està activa des de finals de gener de 2018.

– Per què defenses que cal aprendre mitjançant reptes?

Permet situar l’aprenentatge en context real. Per exemple, plantejar als estudiants que resolguin l’embotellament d’ampolles d’aigua d’una comunitat concreta. S’ha fet una transició cap a l’aprenentatge per problemes que planteja el docent i cap a l’aprenentatge per projectes on, sovint, el resultat final ja està planificat. Em pregunto si no hi ha reptes al món! Els tenen les escoles, els barris, les famílies, els països… Els problemes paralitzen i fan sentir insegur, mentre que els reptes motiven, estimulen a trobar una solució.

Solucionar reptes té una fonamentació tant pedagògica com social, perquè facilita que es generin solucions reals, de manera que aconseguim que les persones siguin conscients del seu talent, potenciar-lo i posar en evidència la capacitat d’impactar en el seu entorn i en el món.

– Un cop definit el repte, proposes posar els continguts educatius en context amb l’entorn i la realitat.

La millor manera de generar curiositat és connectant els reptes amb la realitat, aportant valor al que s’aprèn i que tingui utilitats positives. Quants projectes i reptes es fan a l’aula i allà es queden? D’altra banda, acostem les empreses al teixit educatiu ja que els reptes poden ser patrocinats per marques, de manera que proporcionem un canal que les vincula amb les persones, i els permet rebre innovació d’impacte positiu tant a la seva marca, com el seu producte ia la societat. És un triangle molt clar d’impacte.

– Arribes a aquesta solució a partir de la teva experiència com a docent d’anglès a primària?

Sí, constato la necessitat de potenciar talents i habilitats (‘soft skills’) en els nens, en relació a la revolució 4.0 que estem començant a viure. No som conscients socialment del que suposarà la robòtica i ens hem de preparar o ens quedarem obsolets. I no n’hi ha prou amb tenir un màster o una titulació: cal potenciar les habilitats, que sigui difícil que una màquina pugui copiar.

– Què necessita avui la tecnologia educativa vista des dels ulls d’un emprenedor?

Cal una acceleradora dedicada exclusivament a educació i tecnologia a Catalunya, amb persones que aportin un valor afegit a la pedagogia. Perquè entre el 60 i el 70% de les eines actuals aporten un valor petit en la pedagogia.

El canvi del mètode educatiu no va de llibre electrònic o de digitalitzar fitxes. Sense una funció pedagògica disruptiva, no funcionarà. Les eines tecnològiques han d’ajudar a cada docent a dissenyar l’itinerari per a cada criatura: però no ho ha de dissenyar el docent sol, sinó que l’estudiant ha de ser protagonista.

– On queda la memòria en l’entorn digital?

Memoritzar per a exàmens està en l’extrem oposat d’un repte posat en context, que dona la possibilitat que amb l’objectiu l’estudiant presenti una proposta. La memòria ha de potenciar-se amb estratègia: el docent no pot ser un transmissor, sinó que ha de proporcionar estratègies i ajudar a posar en context.

No estic en contra de memoritzar: hi ha jocs boníssims per a això que incideixen sobre la creativitat. Em costa creure que hi hagi algú que en el seu dia a dia únicament utilitzi la memòria. Vull dir que una màquina té molta més capacitat per memoritzar que un humà. Per això, considero que el més interessant és potenciar les habilitats que les màquines no tenen.

– Què t’indica el fet que un web com EduBeDebate, que promou el treball per reptes i el debat en col·laboració via vídeo, generi sorpresa?

Té un punt positiu i un de negatiu: hem de preparar el terreny per donar a conèixer el treball amb aquesta metodologia. Fa almenys 30 o 40 anys que es treballa per projectes, però l’aprenentatge per reptes sorgeix fa relativament poc: el 2011 Apple l’introdueix i l’any 2015 el Instituto Tecnológico de Monterrey el comença a potenciar des de l’Observatori d’Innovació Educativa, posant-lo en context amb la realitat social. I, curiosament, la Singularity University està finançada per empreses molt grans dels Estats Units i tot el que fa és feina per a reptes, i cal dir que té alguns dels estudiants més brillants i ben preparats.

 – Últimament s’insisteix molt en què el món ha evolucionat però l’aula segueix tenint l’estructura de fa segles.
El món és global i, en canvi, l’aprenentatge és local. Com pot ser que tinguem eines per facilitar un aprenentatge global i, en canvi, seguim fent classe dins d’una aula de 4 parets? Després diem que en la nostra societat hi ha persones incultes, racistes… Les hem posat en contacte amb altres? Cal trencar barreres que hem imposat i que realment no existeixen: l’única limitació és l’idioma. La finalitat d’una llengua ha de ser la comunicació, no tant l’accent … i jo vaig estudiar magisteri especialitzat en anglès.
Cal que ens posem a treballar per formar els estudiants en el que realment els aportarà valor un cop surtin de l’escola. Bé, de fet, en el seu dia a dia, les seves habilitats els aporten moltíssim valor. Ara els estem preparant per passar la selectivitat, com a exemple fàcil, i entenc que el sistema és així, però cal canviar-lo.

.