Gestionar la qualitat educativa, per a què i com

14 abril, 2018

Nati Cabrera, directora del màster universitari Avaluació i Gestió de la Qualitat en l’Educació Superior.

Intentar definir què és la qualitat és tot un desafiament -al tractar-se d’un concepte multidimensional, relatiu i subjectiu-, si no s’aplica a alguna cosa, ja sigui un objecte, producte o servei. Si aquest objecte és l’educació, el desafiament es converteix en un repte de grans dimensions. Segurament, el que més ens aporta sobre les creences i les ideologies existents al voltant de la qualitat educativa són els sistemes i mecanismes amb els quals s’avalua. Senzillament, perquè analitzant què s’avalua i com, es pot deduir a què s’està donant importància i, el que sol ser més important, què s’està obviant. En aquest post no entrarem en aquestes creences i ideologies, que ens donarien per escriure un llibre, sinó en aspectes més concrets de la gestió de la qualitat educativa.

Des d’un punt de vista tècnic, gestionar la qualitat suposa garantir que un servei o producte és consistent i compleix amb els requisits i especificacions que es proposa. Per tant, suposa una sèrie d’accions planificades i sistemàtiques, necessàries per proporcionar la confiança adequada.

Se sol diferenciar entre l’assegurament extern i intern de la qualitat, de manera que la garantia externa comprèn aquells sistemes operats per governs, agències d’avaluació o clients per tal d’assegurar-la per part d’una institució davant de tercers. La interna, en canvi, abasta les accions que la pròpia institució crea i gestiona i que podran ser avaluades o certificades posteriorment (assegurament extern de la qualitat), si així ho decideix l’organització o constitueix un requisit per operar en un determinat sector.

Cal tenir en compte que els processos externs i interns no són excloents i que, en general, hi ha una tendència a incorporar-los de forma compaginada.

Qualitat de què?

Quan parlem de qualitat en l’educació superior, el primer problema que es planteja és quin és l’objecte sobre el qual la valorem. En una universitat, l’objecte de la gestió de la qualitat és heterogeni i engloba des de l’abast institucional, fins als programes formatius, la titulació, l’equip acadèmic, els processos d’aprenentatge, la investigació i serveis com el de biblioteca, per exemple.

A més, convé aclarir les diferències entre el control de qualitat d’un producte o servei concret i la gestió de la qualitat d’una organització. En el cas d’una universitat, suposa diferenciar entre la qualitat d’un títol i la de l’organització o centre que l’imparteix.

Avaluar la qualitat per a què?

El segon repte que planteja l’avaluació de la qualitat és quin és el propòsit o propòsits principals que es persegueixen amb aquests processos. Deixant de banda els motius que van portar a generar l’actual preocupació per l’avaluació de la qualitat, i que tenen a veure amb l’evolució de l’educació superior, la seva massificació, etc., des d’una perspectiva sobretot institucional, aquests propòsits podrien ser:

– Millorar l’eficàcia i l’eficiència.

– Desenvolupar el producte o el servei que s’ofereix.

– Compartir els objectius de l’organització per orientar els seus membres a resultats.

– Preparar l’organització per certificacions i avaluacions externes.

– Disposar d’un conjunt d’indicadors i informació (presa de decisions basada en evidències).

– Implantar un sistema de gestió com a factor d’impuls per a fer canvis.Avaluar la qualitat com?

Existeixen molts sistemes i models per avaluar la qualitat de l’educació superior. D’una banda, els models genèrics (adaptats habitualment de l’àmbit de l’empresa) que comprenen ara la norma ISO 9001, el model europeu d’excel·lència EFQM, l’iberoamericà d’excel·lència en la gestió (Fundació Iberoamericana per a la Gestió de la Qualitat, FUNDIBQ ), el d’excel·lència dels EUA Malcolm Baldrige i el model de Deming, entre d’altres. I, d’altra, els models específics creats especialment per a gestionar la qualitat en universitats o institucions d’educació superior, com ara AUDIT i Quality Code.

Autoavaluació, un procés transparent i honest

El mateix diagnòstic i examen de la qualitat ha de ser un procés transparent i honest que permeti estimular la gestió de la qualitat interna, preparar internament a la institució abans de l’avaluació externa i proveir al comitè d’experts de la informació necessària. El més important és que la cultura de la qualitat, d’avaluar el que es fa, per a què es fa i com es fa s’impregni a tota la institució de manera que cada persona sàpiga com contribueix el seu treball a promoure i aconseguir la qualitat.

Utilitzar l’avaluació per a la millora contínua, tenir en compte les diferents perspectives, de la institució, de la comunitat educativa, de la societat i del mercat laboral són estratègies que converteixen els processos d’avaluació de la qualitat en elements que s’integren en els processos educatius de manera natural i necessària.

L’estudi The DNA of a Converging Diversity: Regional Approaches in Higher Education realitzat per Peter J. Wells el 2014 i publicat pel Council for Higher Education Accreditation, compara els criteris utilitzats a abast mundial per a la implantació d’un sistema de qualitat intern. En relació als sistemes de gestió interna de la qualitat, conclou que “hi ha una àmplia homogeneïtat entre totes les zones del món sobre els criteris necessaris per implantar un sistema de qualitat interna eficaç”.

Segons Peter J. Wells, els 5 principis dels models específics de gestió de la qualitat interna es poden resumir com segueix:

1. Les institucions disposen d’una política o compromís per desenvolupar una cultura de la qualitat per a tota la institució, tenint en compte el creixement futur i el desenvolupament d’activitats.

2. Hi ha transparència i informació pública i clara sobre les avaluacions de la institució, programes, investigació i instal·lacions.

3. Els processos, polítiques i procediments per a l’assegurament de la qualitat institucional estan definits de forma clara en termes d’abast i temporalitat, disposen dels recursos necessaris i es fan públics.

4. Els ‘stakeholders‘ estan implicats en els diversos nivells del sistema de gestió interna de la qualitat.

5. Els recursos necessaris i adequats es mantenen per assegurar un nivell eficaç d’ensenyament, aprenentatge i investigació, incloent facultats, competències, recursos d’aprenentatge i recursos físics.

(Visited 25 times, 1 visits today)