Quines controvèrsies deontològiques plantegen la pràctica i la recerca psicològiques

25 abril, 2018

Pep Vivas, professor del Grau de Psicologia.

Els dilemes i controvèrsies deontològiques en la pràctica i la investigació psicològiques van ser els temes de la jornada que vam organitzar juntament amb el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya a mitjans d’abril de 2018 a Barcelona. Els àmbits clínic, forense i social van centrar les tres taules rodones que van configurar la sessió, en què van participar especialistes de diversos àmbits.

A continuació resumeixo algunes idees clau de cadascuna de les tres sessions de la trobada.

La psicologia i el pacient terminal

Com procedir i l’atenció psicològica necessària en pacients terminals va ser el fil conductor del primer debat, protagonitzat per Cristian Ochoa –especialista en Psicologia clínica i expert en psicooncologia de l’Institut Català d’oncologia– i Nieves Pérez Marfil –professora titular de Personalitat, avaluació i tractament psicològic de la Universitat de Granada–, i que va comptar amb Noemí Pereda –doctora en Psicologia clínica i de la salut i professora titular de Victimologia a la Universitat de Barcelona– com a relatora.

Tant Cristian Ochoa com Nieves Pérez Marfil van coincidir en la necessitat d’empatia en tractar amb pacients terminals que desitgen conèixer la seva realitat mèdica, i en la necessitat d’evolucionar cap a una cultura de responsabilitat i superació del paternalisme sanitari. “Ser superprotector davant de persones amb pronòstics clínics greus suposa aïllar-les encara més i no possibilita el comiat” en paraules de Nieves Pérez Marfil, qui també va afirmar que no té sentit comptar amb el professional de psicologia en l’últim moment de la vida del pacient terminal.

“Si el pacient terminal vol saber, té tot el dret per llei i ho ha de fer el metge” va assegurar Ochoa, per a qui trencar la confidencialitat amb persones en estat terminal planteja seriosos interrogants sobre vulneració de confidencialitat i autonomia del pacient. En aquests casos, haver treballat abans el propi dol és essencial per al professional de la psicologia.

La relatora Noemí Pereda va apuntar com a tancament la necessitat de més formació universitària, dret del pacient a saber i a no saber i, gestió específica per a nens en estat terminal.

La inexistència de mètodes fiables en l’avaluació psicològica forense

L’avaluació psicològica forense i la seva fiabilitat van obrir un autèntic debat en la segona taula rodona, en la qual van prendre part José Manuel Muñoz –Psicòleg forense del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat de Madrid– i Dolors Vinyes –magistrada de l’Audiència Provincial de Barcelona–, i amb la psicòloga especialista en família Núria Vendrell com a relatora.

La manca de metodologia i protocols estàndards de la psicologia forense per assessorar els jutges i magistrats va centrar gran part del debat, ja que José Manuel Muñoz va argumentar a partir de la seva experiència que, si bé el codi deontològic obliga a una pràctica basada en l’evidència i una avaluació estandarditzada, no es disposa d’una metodologia estàndard. Diversos assistents a la jornada van replicar a Muñoz, que va afirmar que “no hi ha cap instrument d’avaluació psicològica sense un rellevant marge d’error, cosa impensable si ens comparem amb altres proves forenses”. Per això va insistir que si hagués de valorar la maduresa d’un menor es basaria en estudis de Robert Sternberg, “però no tenim protocols o guies consensuades”.

Muñoz va concloure la seva argumentació indicant que des de la psicologia forense sí que es pot assessora un jutge, però sense metodologia ni protocols estàndards. Respecte a l’assessorament, la magistrada de l’Audiència de Barcelona, Dolors Vinyes, va afirmar que tendeix a ser molt precisa davant d’un informe psicològic i mai ho considera pericial, sinó una intervenció puntual. Pel que fa a la maduresa i autonomia intel·lectual i emocional, així com al judici suficient, la magistrada els va vincular a la competència infantil en l’àmbit legal.

Quant a la intervenció pericial, José Manuel Muñoz va indicar que no s’utilitzen en l’àmbit de protecció de menors, “perquè per decretar el nen en desprotecció ha intervingut Serveis Socials”. Al respecte, Dolors Vinyes va afirmar que “una intervenció pericial és diagnòstica i no provoca canvis, a diferència de la psicològica”.

Transparència, privacitat de dades i ètica

La transparència i la privacitat de dades en els estudis psicològics van iniciar el tercer i últim debat, amb Álvaro Rodríguez –catedràtic de Psicologia Social i Jurídica de la Universitat de Barcelona– i Begoña Román –doctora en Filosofia i professora d’Ètica de la Universitat de Barcelona–, i amb Lupicinio Iñíguez –catedràtic de Psicologia Social de la Universitat Autònoma de Barcelona– com a relator.

Tots dos ponents es van preguntar sobre la diferència entre innovar i investigar i sobre la consciència que existeix al voltant de la metodologia. En concret, Begoña Román va alertar sobre la possibilitat de control en el cas de seguiment mitjançant tecnologies de la informació i la comunicació a una persona amb addiccions. I va fer un comentari entre broma i alerta en afirmar: “Em preocupa la fluixesa de voluntat que acaben generant les apps que suggereixen idees: em preocupa com ens desapropiem de la nostra presa de decisions”.

Álvaro Rodríguez va explicar casos reals de captació irregular de dades privades mitjançant ‘focus group’, per derivar a ‘fake news’ i influir. Al fil d’investigacions, Román va afirmar que “una intervenció abusiva és aquella en la qual el professional sap a priori què és correcte per a un col·lectiu i té un concepte del bé”.

Des d’un enfocament orientat a l’ètica, Begoña Román va afirmar que “es planteja una tragèdia quan algú no pot decidir entre bé i mal “. I va enumerar 7 aspectes a tenir en compte en l’atenció social: universalització, transparència, reciprocitat, sostenibilitat, provulnerabilitat, transcendència i la postergació del que és irrevocable. Com a tancament de la seva intervenció, la professora Román va recomanar el llibre ‘La societat de la transparència’, del filòsof coreà establert a Alemanya Byung-Chul Han.

El relator Lupicinio Iñíguez va reflexionar sobre la manca de debat ètic sense política, com a part del tancament.

(Visited 8 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació, i del máster de Ciutat i Urbanisme