Reflexionar les polítiques d’ocupació amb mirada de gènere

Vicky Martín Herreros, professora col·laboradora del màster Ocupació i Mercat de Treball: Intervenció i Coaching en l’Àmbit Laboral.

En fer el treball de camp d’una investigació, recordo que una tècnica d’ocupació municipal em va explicar la necessitat d’incorporar la igualtat de gènere en un projecte d’intervenció sociolaboral, com a requisit exigit per l’entitat finançadora. La seva coordinadora va reconèixer no saber com fer-ho perquè no tenia clar què era el principi d’igualtat ni com introduir-lo al projecte. Així, van decidir repetir la frase que l’organisme que subvencionava els havia proporcionat. A això es va reduir tota la intervenció al respecte. Com bé sabem les persones que treballem en el sector de la intervenció sociolaboral, el finançament extern no és intranscendent i no complir amb els criteris que marca pot comportar no poder sostenir un servei d’orientació d’ocupació local o no poder fer formació d’algun tipus. Malgrat tan sols repetir la frase que instava a incorporar com el principi d’igualtat de gènere al projecte, van rebre la subvenció.

Reflexionar. Reflexionar és pensar atenta i detingudament sobre alguna cosa. Si reflexionem sobre el fet narrat, no ens queda una altra que concloure certes qüestions.

    • Tot i que el principi d’igualtat és regulador del Dret general i del comunitari i regeix i ha de nodrir les polítiques dels estats que el recullen en les seves normes (com és el cas de l’Estat espanyol), la incorporació a totes i cadascuna de les accions derivades de les polítiques no sempre sembla comptar amb les eines necessàries per poder-ho fer.
    • L’eina fonamental que es trobava a faltar era la del coneixement per part d’aquelles persones que havien d’incorporar-lo.
    • Malgrat no donar compliment a la suposada necessitat d’incorporar aquest principi, de la mateixa manera la subvenció es va rebre.
    • L’organisme que exigia introduir-ho no semblava valorar gaire que es fes o no.
    • Es constata que es realitzen projectes d’ocupació que no porten incorporat el principi d’igualtat de gènere.

Segons l’informe de l’Organització Internacional del Treball “Perspectives socials i de l’ocupació al món: avanç global sobre les tendències de l’ocupació femenina 2018”, la taxa mundial d’activitat de les dones se situa en el 48,5 %, 26,5 punts percentuals per sota de la dels homes. L’escletxa salarial de gènere és d’un 20 %. A més assenyala que la probabilitat que les carreres de les dones en el mercat laboral ordinari sigui més breu i / o interrompuda és molt més alta, així com l’excessiva presència de les dones en el treball informal productiu i vulnerable, incideixen negativament en la consolidació dels seus drets de jubilació.

Polítiques d’ocupació, una immillorable eina

Evidentment, les polítiques d’ocupació no són l’única eina sinó que, donat el seu àmbit d’influència, han d’anar del costat de polítiques més macro que incideixin en qüestions d’un altre calat, però necessàries per a la reorganització del sistema que permeti les transformacions.

Coincidint amb l’1 de maig, Dia Mundial del Treball, no podem deixar de reflexionar, pensar i repensar què fer i com amb les polítiques d’ocupació i les accions derivades d’aquestes. Tenim dades com que la taxa d’atur de les dones a l’Estat espanyol segueix sent gairebé quatre punts més alta que la dels homes, o una taxa d’activitat femenina 12 % per sota que la masculina i quan el 74 % de les jornades parcials les segueixen realitzant-les dones (segons dades de l’Enquesta de la Població Activa). La formació és una eina fonamental, però ni pot ni ha de deixar d’estar acompanyada d’altres mesures transversals.

La setmana del 8 de març de 2018 (Dia internacional de la dona) vam celebrar a l’Ajuntament de L’Hospitalet una sessió en la qual el personal tècnic de l’Àrea d’orientació i formació pogués formar-se, pensar i repensar, aprendre per a ‘deconstruir’ i construir, per crear eines i generar noves formes en la praxi de la professió. Vam contactar amb persones que sabessin del tema i que treballessin habitualment amb aquests temes: ocupació, treball, formació, gènere, igualtat, projectes, persones i polítiques. Conèixer, saber d’on ve, com es dissenyen, com es genera i es regenera, o com es repeteix fins que s’han convertit en certa (o així ho sembla), com aquella frase del projecte que tan sols es va copiar i va semblar ser suficient.

Quan parlem d’introduir la igualtat de gènere a les polítiques d’ocupació, com en qualsevol altra, ho fem des de dues línies indefectiblement necessàries, alhora i per separat, de nou com en qualsevol altra política que s’adreci a un col·lectiu discriminat.

  • Fer polítiques de discriminació positiva, específiques i especialitzades dirigides a fer a la igualtat en l’accés i el sosteniment a l’ocupació en condicions iguals, legals i reals, amb dignitat i considerant les diferències i la contracció de la desigual generada.
  • Incorporar la mirada de gènere en cadascuna de les polítiques i actuacions derivades, des de la transversalitat (gender mainstreaming). Aquesta última té molts avantatges, incorpora la igualtat de gènere a tot, a cada acció i a cada intenció subjacent.

 

En el citat informe de l’OIT es llança una crida d’atenció, ja que la previsió és que a partir del 2021 la taxa d’activitat femenina en el món disminueixi invalidant alguns avenços aconseguits fins al moment. A 20 mesos del 2020, aquest 1 de maig hem de plantejar-nos què ha passat perquè les fites que ens plantegem a Europa amb l’Estratègia 2020 (“Europa 2020: Una estratègia per a un creixement intel·ligent, sostenible i integrador”) estiguin tan lluny de ser assolides: la taxa d’activitat femenina a Espanya no arriba ni als nivells esperats per Lisboa per al 2010 que eren del 60 % i l’actual estratègia l’eleva a 5 punts. I hem de fer-ho per poder construir nous escenaris, noves regles, nous compromisos assumibles i assumits des del moment mateix de concebre’ls, en què la igualtat, entre d’altres la de gènere, vertebri realment les nostres apostes socials i polítiques.