El suïcidi o com prevenir una qüestió tabú
4 maig, 2018
Josep Maria Suelves, psicòleg i professor col·laborador i tutor del grau de Psicologia, i Anna Robert, psicòloga de l’Àrea d’Adolescents del CASM Benito Menni de Sant Boi de Llobregat (Barcelona).
El suïcidi és un important problema social i de salut pública. D’acord amb l’Organització Mundial de la Salut, s’estima que cada any hi ha unes 800.000 defuncions per suïcidi a tot el món, aproximadament una persona mor per aquesta causa cada 40 segons. La magnitud de l’impacte d’aquest problema arriba més enllà d’aquestes xifres, si tenim en compte que el nombre de persones que cometen un acte suïcida és 20 cops superior al nombre de defuncions i que moltes de les persones que sobreviuen a una conducta suïcida la repetiran en el futur. El suïcidi és també un problema per a les persones de l’entorn de les víctimes, que han de fer front a la tragèdia que suposa la pèrdua d’una persona estimada i al sentiment de culpa per no haver pogut evitar la seva mort.
L’any 2016, més de 3.500 persones van morir per suïcidi al conjunt de l’Estat, i un 14,3 % de les defuncions es van produir entre persones residents a Catalunya. Igual que altres anys la taxa de mortalitat per suïcidi va anar creixent amb l’edat, especialment entre els homes, entre els quals va concentrar-se el 74,6 % de la mortalitat per suïcidi.
A Catalunya i al conjunt de l’Estat, la mortalitat per suïcidi és inferior a la que s’observa als països del nord d’Europa, i a finals del segle XX i els primers anys d’aquest segle mostrava una tendència decreixent que pot haver variat coincidint amb l’inici de la crisi econòmica tot i que, a diferència del que es va observar a països com Grècia, no ha estat possible identificar amb certesa l’impacte de la crisi sobre les defuncions per suïcidi.
La mortalitat per suïcidi segurament és sensiblement superior a la que reflecteixen les estadístiques de mortalitat, que no sempre permeten identificar correctament la causa de la mort en el cas de les defuncions per lesions no intencionades o per violència. La incorporació d’informació de fonts forenses segurament posaria de manifest una mortalitat per suïcidi més elevada que la que mostren els informes estadístics.
El suïcidi
Les conductes suïcides i les morts per aquesta causa no són una qüestió de mala sort, sinó que estan relacionades a determinants que es coneixen almenys parcialment. Se sap que tant els pensaments i les conductes suïcides com les morts per suïcidi estan associades, a banda de l’edat i el gènere, a problemes psicològics com els sentiments de desesperació o inutilitat i a diferents trastorns mentals com la depressió, l’esquizofrènia, els trastorns de la personalitat i els trastorns per ús d’alcohol o altres drogues. Per aquest motiu, una de les prioritats per a la prevenció del suïcidi és la detecció de les persones amb un risc de suïcidi elevat –com els pacients psiquiàtrics amb pensaments i plans de suïcidi o les persones ateses pels serveis sanitaris després d’un episodi suïcida no mortal– amb l’objectiu que rebin un tractament efectiu al més aviat possible.
A banda de les actuacions per identificar i tractar des dels serveis sanitaris les persones amb un risc alt de suïcidar-se, la prevenció del suïcidi requereix altres mesures poblacionals de salut pública, com el control d’accés a potencials mitjans suïcidis (armes de foc, medicaments i productes tòxics, etc.) i polítiques de prevenció en relació amb l’alcohol i altres drogues.
A la major part dels països, el nivell d’implementació de plans i estratègies d’actuació efectius per prevenir el suïcidi és encara baix, en part perquè el temor als potencials efectes adversos de la divulgació de notícies sobre el suïcidi contribueix que la seva magnitud i característiques no siguin prou conegudes. Durant molt de temps s’ha pensat que la difusió d’informacions sobre el suïcidi podia tenir un efecte de contagi conegut com efecte Werther o efecte copycut, contribuint a fer del suïcidi un tema tabú. Més recentment, el desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació també ha fet necessari analitzar els riscos i els beneficis de la difusió d’informacions relacionades amb el suïcidi a través de les xarxes.
Tot i aquestes reserves, avui es pensa que la difusió d’informació sobre el suïcidi és un element necessari per aconseguir una sensibilització del conjunt de la societat, els col·lectius professionals i les institucions implicades que permetin adoptar polítiques de prevenció apropiades, i diferents organismes d’àmbit internacional i de casa nostra han elaborat guies que indiquen de quina manera cal informar la població sobre el suïcidi i les seves conseqüències.
