Belén Jiménez: “La fotografia pot ser un procés per visualitzar el coneixement i consciència d’un mateix”

Belén Jiménez és psicòloga i professora col·laboradora responsable del seminari ‘La fotografia com a teràpia’ de la UOC.

L’objectiu principal del seminari ‘La fotografia com a teràpia’ de la UOC que comença a finals de juny de 2018 és explorar si la fotografia és efectivament terapèutica, sense entrar a abordar-ho des de l’acompanyament psicològic. “Un detall subtil, però important” en paraules de Belén Jiménez, professora consultora a càrrec del seminari. “És important subratllar-ho, ja que si algú sent que passa per un moment difícil, que requereix ajuda, ha de contactar un professional de la salut”. Aquest curs breu correspon a un crèdit i permet explorar el tema des d’una perspectiva teòrica i pràctica.

La part pràctica té com a eix principal “que els estudiants explorin en quin sentit la fotografia pot ser terapèutica”, apunta Jiménez. “Per això, es planteja un exercici com a part del que la canadenca Judy Weiser –pionera en l’estudi i ús de la fotografia com teràpia– qualifica de fotografia terapèutica, com una eina per a la pròpia comprensió personal i l’autoexpressió”. Per tant, no cal la presència d’un terapeuta capacitat, psicoterapeuta o conseller ni per descomptat cal tenir coneixements específics de tècnica fotogràfica. El propòsit últim, segons explica Belén Jiménez, és que l’estudiant es recolzi en la captació d’imatges sobretot com a procés per visualitzar el coneixement i consciència de si mateix, de la seva relació amb el món.

Anàlisi psicològica d’una imatge

Judy Weiser és l’autora pionera en l’estudi de les tècniques fototerapèutiques. Docent i investigadora molt activa, Weiser ha organitzat diversos esdeveniments internacionals com ara els congressos internacionals celebrats a Finlàndia el 2008 i el 2011 (organitzats per la terapeuta Ulla Ulkola) i que van donar lloc a diversos articles publicats a l’European Journal of Psychotherapy & Counselling. Tal com explica Belén Jiménez, diversos articles d’aquest monogràfic es presenten i discuteixen al seminari de la UOC, ja que ofereixen diferents definicions essencials sobre la fototeràpia i la fotografia terapèutica, les últimes investigacions en la matèria i mostren alguns antecedents històrics, com ara el de Jo Spence.

A més, al seminari es posen en comú alguns textos sobre com llegir una imatge. “La reflexió de Philippe Dubois sobre l’acte fotogràfic em sembla un punt de partida interessant per iniciar la reflexió”, apunta Jiménez, “i també plantejo un exercici pràctic basat en eines de pedagogia de la imatge”.

Ús psiquiàtric i en treball social

La fotografia s’utilitza com a eina per expressar experiències humanes des de pràcticament el seu naixement i el seu ús en l’àmbit psiquiàtric data del segle XIX. Ara bé, no és fins a la dècada de 1980 quan es produeix un creixement significatiu del seu ús en salut mental i, amb això, la consolidació institucional reflectida en la creació d’una associació professional, la revista especialitzada PhotoTherapy Quarterly, conferències internacionals i formacions professionals. A partir de la dècada de 1980 es publiquen els treballs ja clàssics de David Krauss i Jerry Fryrear (1983), Phototherapy in Mental Health, i de Judy Weiser (1999), Phototherapy Techniques. Exploring the Secrets of Personal Snapshots and Family Albums. Avui, tal com indica la professora col·laboradora al capdavant del seminari, parlar de salut mental no implica només l’àmbit psiquiàtric: “la fotografia s’utilitza, i molt, també en treball social”.

Per ara, no hi ha metaanàlisi ni revisions sistemàtiques recents sobre els resultats que aporta la recerca en aquest camp. Sí que hi ha treballs que recullen les millors pràctiques basades en l’evidència científica per a l’ús terapèutic de la fotografia en treball social. Aquests projectes subratllen sobretot els beneficis de l’ocupació de la fotografia relacionats amb l’afrontament, l’autoestima o la identitat en adolescents i adults.

Actualment, les mesures principals per avaluar l’impacte terapèutic estan basades en autoinformes dels participants (investigació qualitativa). En aquest sentit, es poden consultar alguns dels treballs elaborats pels participants d’un dels seminaris al blog sobre fotografia terapèutica publicat pels mateixos estudiants, per compartir la seva experiència.