Alejandro Jadad i la construcció d’una societat més conscient, informada, tranquil·la i sana

26 juny, 2018

Manuel Armayones, director de Desenvolupament de l’eHealth Center de la UOC i professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació, i Beni Gómez-Zúñiga, professora dels mateixos Estudis. Tots dos són investigadors del grup PSiNET.

El metge i doctor en Filosofia per la Universitat d’Oxford Alejandro Jadad treballa amb les Tecnologies de la Informació i la Comunicació per construir un nou paradigma de salut que incideixi en un sistema més just i que superi l’actual model social i productiu. Jadad va ser investit doctor ‘honoris causa’ per la UOC el gener de 2018 i en la seva intervenció va explicar per què considera que l’actual model “amenaça la nostra salut individual i la nostra supervivència com a col·lectiu”. Per incidir sobre això, proposa “buscar solucions més globals, amb l’objectiu d’aconseguir una societat més conscient, informada, tranquil·la i sana”.

D’acord amb la línia de coneixement d’aquest reconegut metge i filòsof, des del grup de recerca PSiNET i des de l’eHealth Center de la UOC intentem donar resposta a iniciatives que contribueixin a què les empreses puguin expandir la pandèmia de salut. Considerem que la salut com a fenomen holístic “no es circumscriu a cap espai ni a cap temps, cosa que semblem oblidar quan parlem de l’àmbit laboral”. Si partim d’una visió holística de la salut, no podem deixar de considerar l’empresa com un agent crític en la salut de la població, ja que passem moltíssimes hores de la nostra vida treballant. El repte, per tant, consisteix a impulsar que les organitzacions promoguin la salut dels seus empleats.

El concepte de guanyar-se la vida

Destaquem la comparació que fa John G. Bruhn ( ‘Trust and the health of organizations‘, Plenum Publishers, 2001) entre la definició de salut de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i el concepte d’empresa saludable. El cos seria l’estructura, el disseny organitzacional i els processos de distribució del treball i de comunicació. La ment tindria com a símil la cultura corporativa i el conjunt de creences, objectius i polítiques. I l’esperit de la companyia s’assimila amb la missió, visió i valors corporatius.

Ara bé, la definició de salut per part de l’OMS ha estat superada conceptualment per autors que apunten “l’impossible i poc operatiu que resulta pensar en estats complets de benestar físic, mental i social”, i apunten més cap a les característiques individuals de salut i la seva habilitat per gestionar els propis recursos disponibles en un entorn en el qual convé adaptar-se. Per tant, la nova definició suposa un paper més dinàmic en les persones.

Una empresa gestora, més que promotora

Les persones podem generar i transmetre salut a les empreses, així com també poden fer-ho els familiars de pacients. Pel que fa a la predisposició de l’empresa davant la salut, és habitual que les persones percebin que l’empresa ha jugat un paper de gestora i de previsora, més que de promotora.

Algunes investigacions apunten a organitzacions saludables i resilients, com les que aconsegueixen millors resultats en els seus treballadors. Són les que van més enllà de la reparació de treballadors i que inverteixen esforços en millorar la seva salut en el sentit més ampli, motivar-los i fer-los més resilients. Aquest paper està íntimament lligat al concepte de ‘salutogènesi’ d’Aaron Antonovsky ( ‘The salutogenic model es a theory to guide health promotion‘, Heal Promot Int. 1996) i pivota sobre la idea que l’organització dediqui esforços a crear i millorar la salut dels treballadors, i no únicament a disminuir el seu malestar.

ePacients és una altra iniciativa que tenim en compte. Fa referència a “pacients proactius amb bon coneixement de tecnologies digitals, que les utilitzen per mantenir la seva salut, millorar la gestió de les causes de salut negativa, millorar la investigació i el sistema d’atenció de la salut en general”. És el cas del pacient apoderat que pren decisions raonades i compartides amb els professionals que l’atenen, i que evoluciona cap a un paper de ‘patient advocacy’ que contribueix a la millora del sistema sanitari.

Què convé fer?

En definitiva, per estendre la pandèmia de salut des de famílies i associacions de pacients cap a l’interior de les empreses cal avançar millorant la comunicació entre associacions de pacients i organitzacions. Una bona manera seria posar en marxa plataformes de pacients que puguin contactar amb empreses interessades en aportar valor i, sota la forma de voluntariat corporatiu, contribuir a la construcció de solucions en col·laboració. Un exemple seria Innocentive, que permet que un determinat problema empresarial sigui proposat a la comunitat per a la seva solució.

La universitat, com a organització focalitzada en docència i investigació, té també grans oportunitats per intervenir en la generació d’un triangle amb les entitats de pacients i les empreses. Sobretot, perquè pot oferir la validació acadèmica d’esforços que estudiants de diferent nivell puguin realitzar des d’empreses cap a organitzacions sense ànim de lucre.

Potser les organitzacions com a ens vius que són tenen també un sentit de la coherència propi sobre el qual es pot intervenir, per ser capaç d’afrontar situacions complexes i traumàtiques. Sens dubte, des de l’empresa saludable s’ha de desenvolupar la capacitat de comprendre la complexitat dels problemes de salut molt més enllà de les seves parets, i també de gestionar-los de manera holística.

(Visited 10 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació i recercaire del grup Psinet