Quin relat amaga el que es publica a internet sobre salut mental?

Entrevista a Asun Pié, directora del postgrau Salut mental col·lectiva: dispositius i eines per a l’elaboració de processos participatius en salut mental i Eulàlia Hernández, professores dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, i Marta Coll-Florit, professora dels Estudis d’Arts i Humanitats, investigadores del projecte de recerca MOMENT.

“Millorar la comprensió dels trastorns mentals greus i contribuir a reflexionar sobre com se n’hauria de parlar” és l’objectiu del projecte de recerca MOMENT, en paraules de Marta Coll-Florit, que n’és la investigadora principal. Per aconseguir-ho, el grup de treball que l’impulsa consta de lingüistes i experts en salut mental dels àmbits de la psicologia, l’educació social i l’antropologia mèdica, que analitzen les metàfores conceptuals més habituals en aquest àmbit.

En concret, s’analitzen els testimonis publicats a internet (blogs, fòrums, xarxes socials, etc.) per persones diagnosticades i professionals de la salut mental, mitjançant la teoria de la metàfora conceptual de la lingüística cognitiva.

MOMENT vol esdevenir un espai de col·laboració entre disciplines que mobilitzi diversos camps científics per afrontar un dels grans reptes de la nostra societat vinculat amb la salut mental, l’assistència i les polítiques sociosanitàries. Un dels seus resultats finals serà una guia de recomanacions per fomentar l’ús de metàfores que ajudin a apoderar les persones afectades. Així mateix, es treballarà juntament amb l’eHealth Center de la UOC per promoure accions que reforcin l’impacte de les conclusions.

La iniciativa ha rebut el suport del Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat i involucra la UOC i la Universitat Rovira i Virgili.

Parlem amb les professores Asun Pié i Eulàlia Hernández, dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, i amb la Marta Coll-Florit, dels Estudis d’Arts i Humanitats sobre la raó de ser d’un projecte d’aquestes característiques.

– Què es pretén esbrinar mitjançant la metàfora conceptual, la línia de recerca de la lingüística cognitiva?

Marta Coll-Florit – L’objectiu general és contribuir a millorar la comprensió sobre el trastorn mental greu a partir de l’anàlisi del discurs dels dos grans col·lectius implicats: les persones diagnosticades i els professionals de la salut mental.

En especial, pretenem esbrinar dues qüestions: d’una banda, volem veure si aquests dos col·lectius usen o no el mateix tipus de metàfores i, de l’altra, si mostren diferents discursos o maneres d’interpretar el trastorn mental. La intenció del projecte és detectar i sistematitzar les idees i assumpcions dominants sobre el trastorn mental greu, contribuir a reflexionar sobre com se’n parla i com se n’hauria de parlar i, finalment, identificar i promoure el canvi de possibles metàfores que estigmatitzin.

– Quin rol juguen la psicologia i l’educació social en aquesta iniciativa?

Asun Pié – En concret, donar sentit a les conclusions que s’extreguin de l’anàlisi lingüística sobre els diferents usos de la metàfora i el camp relacional vinculat amb la malaltia mental. És a dir, quines estructures de pensament es posen en joc a cada grup i quin significat tenen.

Eulàlia Hernàndez Des de la psicologia faríem exactament el mateix: donar significat a les metàfores, enteses com a maneres de parlar que mostren formes de pensament. I també pretenem incidir en la professió, en la pràctica professional, sigui psicologia o educació social. És una manera de treballar que ens permet aproximar-nos a persones que tenen un diagnòstic i no només a diagnòstics, com sovint es fa.

– Per què posem l’accent en la metàfora?

Asun Pié – Perquè té a veure amb significacions sobre el discurs actual. I el nostre interès és comprendre significats que s’estan utilitzant i que es refereixen a problemàtiques de sofriment mental. Podria ser que aquests usos assenyalin estructures de pensament dominants i que són importants de conèixer, entre d’altres raons, perquè potser ens permetran canviar el llenguatge. En definitiva, el que busquem és prendre consciència sobre què hi ha al darrere de les paraules o de les metàfores, en aquest cas.

Una metàfora pot ser, per exemple, “la malaltia és un camp de batalla”.

Eulàlia Hernàndez L’Asun ha dit una qüestió molt clara: estem utilitzant una forma de llenguatge que té implicacions clares i no ens n’adonem. I sovint els discursos de la persona amb diagnòstic i la persona experta tenen unes implicacions molt diferents i no es creuen mai, van massa en paral·lel.

– Per tant, podem dir que es vol entendre el patiment mental mitjançant el llenguatge?

Asun Pié Sí i aquest és un àmbit en el que hem estat treballant, en la direcció d’un canvi de paradigma en salut mental i sobretot en la manera d’entendre la problemàtica del sofriment i les pràctiques que es despleguen. MOMENT pot posar en evidència que mitjançant l’ús de metàfores predomina una determinada concepció i no una altra. A partir d’aquí, seguim avançant amb l’objectiu d’aconseguir una comprensió més complexa del sofriment mental que no sigui exclusivament biològic o organicista.

– Incorporar investigadors d’àmbits diferents i complementaris ha sigut un requisit de partida?

Marta Coll-Florit L’anàlisi de la metàfora conceptual és una línia de recerca de la lingüística cognitiva. El que pretenem és identificar i promoure el canvi de possibles metàfores que estigmatitzin o siguin desfavorables per la persona diagnosticada i, per tant, necessitem un equip que sigui clarament interdisciplinari.

Asun Pie– Justament perquè intervenim en salut mental es va considerar necessari incorporar investigadors de psicologia i d’educació social que treballen en aquest àmbit. I, de fet, quan el projecte pren dimensió interdisciplinària és quan s’ha aprovat.

Eulàlia Hernàndez – Els lingüistes n’extrauran metàfores que des de la psicologia i l’educació social interpretarem i associarem a determinades pràctiques. Per exemple, que donem significat a metàfores com ara: “estic lluitant contra una depressió” o “estic en un pou” o “he de posar-hi totes les meves forces, sinó no me’n sortiré”.

Marta Coll-Florit – Exacte, des del projecte MOMENT analitzarem metàfores conceptuals sobre salut mental que formen part del llenguatge quotidià i generalment s’usen de manera inconscient i inadvertida. Ara bé, lluny de ser neutrals, aquestes metàfores revelen diferents discursos o maneres de concebre el trastorn mental. Per aquest motiu és tan important evidenciar-les i interpretar-les des de la interdisciplinarietat.