Alumnes amb altes capacitats: quins són els veritables objectius de l’educació?

Ramon Duch i Raúl Tárraga, professors col·laboradors del màster universitari de Dificultats de l’Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge.

Aquest estiu, una entrevista de la cadena pública belga RTBF ha generat que durant uns dies una notable quantitat de mitjans de comunicació de diferents països es fessin ressò d’una notícia relativament inusual en educació. Un nen belga de només 8 anys (10 abans del que es considera habitual) ha finalitzat els estudis obligatoris i de Batxillerat i comença la formació universitària el curs 2018-2019. La notícia aporta, a més, altres dades interessants: el quocient intel·lectual del nen és de 145, Ha cursat gran part dels estudis d’educació Primària i Secundària des de casa i domina els idiomes francès, alemany i neerlandès. Fins i tot, alguns mitjans ofereixen diferents vídeos en què s’observa el nen en un aula amb altres estudiants d’edats sensiblement superiors.

Tanmateix, la notícia només esmenta de forma superficial una qüestió clau que cal contemplar quan analitzem aquestes situacions: l’existència d’alguns problemes de socialització del nen i de dificultats per a compartir interessos amb altres nens de la seva edat.

Quan es planteja l’acceleració de curs per a un estudiant amb altes capacitats, s’ha de mesurar amb molt de deteniment l’equilibri entre els beneficis en aprenentatges curriculars i les repercussions sobre el seu ajustament emocional i adaptació social en el context escolar. L’anàlisi detinguda d’aquestes dues variables (i la seva interacció), constitueixen la clau que ha de guiar la resposta educativa que s’ofereix a l’alumnat amb altes capacitats.

Segons un informe de l’Agència Europea per a les Necessitats Educatives Especials i la Inclusió, a Bèlgica es preveuen diferents mesures per a l’atenció educativa d’aquests nens: enriquiment curricular, acceleració de curs o agrupament per capacitats. Al territori flamenc de Bèlgica, fins i tot existeixen centres especialitzats per a estudiants amb altes capacitats.

Acceleració versus socialització

Tanmateix, sembla que en aquest cas les mesures més conservadores no s’han contemplat i s’ha optat per una mesura dràstica d’acceleració de més d’un curs de l’etapa educativa. Sembla que, aparentment, no s’han contraposat les repercussions negatives que poden incidir en les condicions personals d’un nen que amb 8 o 9 anys compartirà formació universitària amb estudiants que li doblen l’edat. I aquest és un aspecte que hauria de fer reflexionar la comunitat educativa i la societat: amb la pretensió d’afavorir la formació d’una persona, es tergiversa el seu desenvolupament i socialització, al marge de les conseqüències subjectives que se’n puguin derivar.

Aquesta mesura tan espectacular i que ha cridat l’atenció de mitjans de comunicació de mig món és altament arriscada i, en el cas que finalment es materialitzi, s’haurà de fer a través d’un acompanyament i d’una tutorització del nen. En cas contrari, pot patir les conseqüències de no transitar per les experiències pròpies de la infància, pot veure reduïdes les possibilitats d’interacció amb altres nens i nenes de la seva edat i pot sentir-se desubicat en contextos dissenyats per a estudiants adults. Tots aquests riscos poden comportar que la mesura d’acceleració produeixi l’efecte contrari del que es pretén. I, el que seria més greu, seria generar conseqüències negatives en el seu ajustament emocional. En aquest sentit, cal tenir molt present que la preadolescència i l’adolescència són períodes molt fràgils de la vida d’un infant, en què es posen en joc molts elements que poden repercutir en el seu equilibri i estabilitat.

Una mesura excepcional que reobre el debat

L’educació dels infants amb altes capacitats en el nostre context no està exempta de dificultats. Tanmateix, afortunadament, una mesura tan dràstica com aquesta seria totalment excepcional, ja que hi ha una notable tradició que atorga la seva importància en l’equilibri entre aspectes cognitius i emocionals. En qualsevol cas, aquesta notícia és una bona oportunitat per reobrir el debat sobre els objectius prioritaris de l’educació en la infància, i per reconèixer la importància d’una escolarització normalitzada, en la qual els infants han de participar de moltes experiències i construir-se com a subjectes, juntament amb altres nens i en paral·lel al seu itinerari formatiu.