S’identifica com millorar la velocitat i intensitat de la parla en espanyol en pacients amb Parkinson

Gemma Moya Galé, professora associada del grau de Logopèdia i del màster universitari Dificultats de l’Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge, i investigadora principal del projecte sobre Parkinson.

L’única investigació acadèmica que ha examinat els efectes de les tècniques de manipulació de la velocitat de la parla i la intensitat vocal en dues variables acústiques típicament associades a la intel·ligibilitat es va presentar recentment al congrés XXXI Congrés Internacional AELFA-IF de Granada. El treball se centra en pacients que pateixen Parkinson i suposa un avanç en la investigació d’aquest àmbit en relació a l’idioma espanyol, fins ara focalitzada en la llengua anglesa.

La investigadora principal de l’estudi és Gemma Moya Galé, professora associada del grau de Logopèdia i del màster de Dificultats de l’Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge de la UOC.

Els pacients amb malalties neurodegeneratives, com ara el Parkinson, solen presentar un trastorn motor de la parla -la disartria– que redueix significativament la seva intel·ligibilitat. Des d’un punt de vista ecològic, aquest concepte reflecteix l’èxit (o fracàs) de les diferents interaccions comunicatives.

Per a aquest projecte, 14 pacients amb Parkinson i 8 persones sense aquesta afectació van llegir un passatge en espanyol en tres condicions de lectura diferents: habitual, lenta i fort. Els resultats tenen importants implicacions clíniques, ja que van indicar que les dificultats motores en parlar en espanyol podrien beneficiar de teràpies de la parla que combinin aquestes dues últimes tècniques.

Sabem que hi ha una relació entre els dèficits articulatoris i la reducció de la intel·ligibilitat en parlar en anglès però poc es coneix sobre la relació d’aquestes variables en espanyol. En concret, sabem que en anglès, l’espai vocàlic es redueix significativament i s’elimina la distinció fonològica entre els diferents segments vocàlics. A més, també s’han observat diferències en la seva durada. Diversos estudis han demostrat que aquest espai vocàlic incrementa en reduir la velocitat de la parla i en augmentar la intensitat de la veu, amb una millora significativa en la intel·ligibilitat. Així mateix, aquestes tècniques també han maximitzat els contrastos temporals en vocals.

Referència: Moya-Galé, G. (2018). Efectes acústics de la manipulació de la intensitat i velocitat de la parla en pacients amb Parkinson. XXXI Congrés Internacional AELFA-IF, Granada, Espanya.