Com integrar les xarxes socials en la intervenció psicològica amb adolescents

Neus Nuño, professora col·laboradora del màster universitari de Psicologia Infantil i Juvenil.

Una enquesta sobre usos de xarxes socials per part d’adolescents feta pel Pew Research Center i duta a terme entre el març i l’abril del 2018 mostra de quina manera ha augmentat i s’ha diversificat l’ús de les xarxes socials entre els adolescents en els darrers anys. Si es comparen les dades amb una enquesta anterior sobre el mateix tema de joves i xarxes socials, en tres anys, plataformes com youtube, Snapchat o Instagram han desbancat Facebook, la xarxa social per excel·lència.

En el nostre entorn les dades no són tan detallades, però és també evident l’augment de l’ús dels smartphones en la població adolescent (un 99 % dels joves d’entre 16 i 25 anys han fet ús del telèfon mòbil en els últims tres mesos segons dades de l’Idescat sobre ús de xarxes socials i de l’Enquesta sobre equipament i ús de les TIC en llars el 2017 de l’Institut Nacional d’Estadística del 2017).

Totes aquestes dades no fan més que evidenciar un canvi molt important en la manera amb la qual els adolescents es relacionen amb el món. La construcció de les relacions socials passa, gairebé de forma inevitable, per l’ús d’aquestes noves formes de comunicació.

Avantatges i desavantatges de les xarxes socials

Davant d’aquesta evidència la pregunta que els professionals de la salut mental ens fem és si aquesta nova manera d’interactuar pot arribar a ser perjudicial per als adolescents o, per contra, els pot afavorir.

L’enquesta del Pew Research Center pregunta directament als adolescents per aquesta qüestió. La percepció dels joves és diversa i, com era d’esperar, les seves opinions queden repartides entre els avantatges i els desavantatges en l’ús de les eines digitals.

L’avantatge principal de les xarxes i eines digitals és sens dubte la facilitat en la comunicació. Els joves poden interactuar ininterrompudament a través de diferents canals i sense importar els quilòmetres de distància que hi hagi entre ells. A més, les xarxes socials permeten establir vincles entre joves que comparteixen interessos i que d’altra manera seria molt complicat que poguessin arribar a establir contacte.

A l’altra cara de la moneda se situen les opinions desfavorables. Segons l’enquesta, el que més preocupa els joves és la facilitat que dona la xarxa per fer córrer rumors i atacar als altres. L’anonimat i la facilitat que suposa parlar d’altres persones sense tenir-les al davant fan que les xarxes socials de vegades esdevinguin el vehicle perfecte per la crítica i la burla.

Un aspecte que també hem de tenir en compte és la imatge que els joves projecten a les xarxes. Aplicacions com l’Instagram, per exemple, sovint són aparadors de vides i cossos suposadament perfectes. Això pot arribar a constituir un problema si tenim en compte que l’adolescència és una edat en la qual s’és més vulnerable a l’aparició d’inseguretats i complexes.

Tant la facilitat per opinar darrera d’una xarxa social com la imposada felicitat i perfecció que de vegades reflecteixen determinades aplicacions poden contribuir al sorgiment de dos dels problemes més freqüents que ens trobem en la intervenció psicològica infantojuvenil: L’assetjament o ciberbullying i la depressió infantil i juvenil.

La visió de la psicologia

El bullying i ciberbullying és un tipus d’assetjament que cada cop més ens trobem a les aules. Quan es detecta un cas, és molt important treballar per aturar les conductes que estan afectant al menor i a continuació enfocar la intervenció cap a les dues parts implicades, assetjador i assetjat.

Degut a un major coneixement de la problemàtica, cada cop més, a les escoles s’inclouen programes de prevenció del bullying que pretenen informar a l’alumnat perquè sigui capaç d’identificar l’assetjament i tingui eines per informar a l’adult. També és molt important que aquests programes promoguin la conscienciació entre alumnes, professors i família.

D’altra banda, no és estrany trobar-nos a consulta amb adolescents que se senten tristos i amb una baixa autoestima. Si bé no podem atribuir aquest fet exclusivament a l’ús de xarxes socials com Instagram o Snapchat, sí que l’exposició a aquests estímuls pot ser un factor més que estigui influint en alguns dels casos. Aquest tipus de xarxes socials promouen l’exposició de la millor versió de nosaltres mateixos, fins i tot amb l’ús de filtres que perfeccionen tot allò que mostrem. És relativament fàcil, doncs, que els adolescents caiguin en comparacions i que el nombre de “m’agrades” o de seguidors esdevingui en ocasions una mesura de reconeixement social.

Des del màster universitari de Psicologia Infantil i Juvenil que oferim a la UOC es treballa per incloure aquests aspectes en l’estudi de la intervenció infantojuvenil, abraçant tant la prevenció com la intervenció de casos específics.

En la intervenció psicològica amb nens i adolescents no podem deixar de banda el món virtual de comunicació, però lluny de veure’l com una amenaça, el millor que podem fer és aliar-nos amb ell, interessar-nos per saber-ne com més coses millor i aprofitar-ne els seus avantatges.

Aquestes noves formes d’expressió i comunicació són simplement altres maneres complementàries de relacionar-nos, créixer i comprendre el món. A part de la seva funció socialitzadora, i sobretot pels adolescents, aquestes eines participen també en la construcció de la seva identitat, en saber allò que els agrada i allò que no, en crear i compartir pensaments i opinions. Alhora, també constitueix un instrument que pot ajudar a desenvolupar, refermar o invalidar creences.

Per tant, encara que els infants i adolescents creixin en una realitat cada cop més virtual, en el fons seguim parlant de pensaments, creences, construcció del jo i autoconcepte. Són aquests els aspectes amb els quals hem treballat fins ara els psicòlegs i amb els quals hem de seguir treballant a consulta, independentment de quin entorn s’estiguin desenvolupant.