Elena Ferro: “La nostra feina és obrir finestres al món més enllà de la seva realitat”

Reflexions per als futurs docents a la lliçó inaugural del màster de Formació del Professorat

“L’aprenentatge no es dóna perquè algú ensenya sinó perquè algú aprèn”, aquest és un dels punts centrals de la lliçó inaugural que ha impartit el passat 4 d’octubre a la seu de la UPF Elena Ferro, professora de secundària a l’Institut Martí Pous, per al màster universitari de Formació del Professorat UOC-UPF.

Sota el títol Sentit i sensibilitat, educar en temps de canvi, el discurs d’Elena Ferro presenta la professió de docent i convida a reflexionar sobre el què es trobaran a l’aula. Uns estudiants que “arribaran a l’institut sent pràcticament uns nens i en sortiran, després d’haver fet els seus estudis postobligatoris, molt a prop de ser (presumptament) adults.  Es transformaran de manera espectacular davant dels vostres ulls travessant aquesta agitada etapa de la vida que es diu adolescència.”

Ferro remarca la funció de l’escola i els seus principis pedagògics, “No podem treballar només per l’alumne que “vol aprendre”. Cal que treballem també – ni més ni menys – pel que no vol”. I recomana, doncs, que l’aula “no ha de ser l’espai on es donen indicacions sinó el taller on es posen en pràctica i es modelen totes les habilitats, hàbits i actituds que calen perquè els continguts impregnin l’alumne i no li rellisquin.”

Al estudiants del màster, futurs docents, els recorda que abans no existia aquesta formació específica, i que representa “una primera empenta”, “són els fonaments d’un edifici que heu de construir vosaltres mateixos. Heu de llegir molt, heu d’investigar molt, heu de fer xarxa amb els companys, aprendre els uns dels altres, arriscar-vos a fallar, aprendre cada dia.”

Davant del moment de transformació de la professió, parla de la figura del docent, i de l’adaptació que cal fer, no només de propòsit i metodològica, també de “tacte pedagògic”: “No hi ha canvi metodològic ni replantejament del propòsit educatiu que pugui triomfar sense aquesta sensibilitat pedagògica que trenca els murs del recel i la desconfiança entre docents i alumnes. Per tant, cal sentit i sensibilitat.”

Finalment, Elena Ferro remarca que la docència és “una de les professions més meravelloses que hi ha, perquè no oferireu el vostre esforç per tal de fer guanyar més diners a una empresa o altra a canvi del vostre sou. Fareu una cosa molt millor: anireu contracorrent”, i recomana: “quan aterreu a un claustre, no perdeu la il·lusió encara que de vegades les dificultats us aclaparin. Seguiu endavant, necessitem sang nova, gent amb empenta a les aules, gent que vagi contracorrent.”

Podeu recuperar el text complet de la lliçó inaugural d’Elena Ferro del Màster universitari de Formació del professorat UOC-UPF al seu blog.