Fernando Cuetos: “En la integració a les aules cal ajudar en les debilitats de la nena o nen dislèxic, però també ressaltar les seves fortaleses”

5 desembre, 2018
Dr Fernando Cuetos

A la IV Jornada sobre Dificultats d’Aprenentatge, emmarcada en el màster universitari Dificultats de l’Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge, hem comptat amb la participació del Dr. Fernando Cuetos, que ha presentat la ponència La dislexia: déficits, diagnóstico e intervención. Ocasió que hem aprofitat per fer-li unes preguntes sobre la dislèxia.

El Dr. Fernando Cuetos és catedràtic de Psicologia i professor de la Universitat d’Oviedo. La seva recerca se centra des de sempre en el processament del llenguatge i és autor de llibres com ara Psicología de la Lectura, Psicología de la Escritura, Evaluación y Rehabilitación de las Afasias y Neurociencia del Lenguaje. També participa en revistes científiques com ara REMA, de la qual n’és el director.

-Com es defineix la dislèxia al segle XXI, ha canviat la seva descripció?

Durant el segle XX es van proposar diverses definicions de la dislèxia i la majoria eludien entrar en les causes del trastorn. A principis d’aquest segle, concretament l’any 2002, l’Associació Internacional de Dislèxia va consensuar una definició que ja fa al·lusió a les causes que l’originen. Diu textualment: “La dislèxia és una dificultat específica d’aprenentatge, d’origen neurobiològic, que es caracteritza per dificultats en el reconeixement precís i fluid de les paraules i per problemes d’ortografia i descodificació. Aquestes dificultats resulten d’un dèficit en el component fonològic “. No obstant això, el DSM-5, en la seva última edició de 2013 deixa d’usar el terme dislèxia i parla de “Trastorn específic d’aprenentatge” a causa de: 1.- dificultats en lectura (el que seria la dislèxia), 2.- dificultats en escriptura (disgrafia) i 3.- dificultats matemàtiques (discalcúlia).

-Han augmentat els casos de dislèxia, o és que ara el diagnòstic és més evident i visible?

Els percentatges de dislèxia han estat sempre els mateixos, el que passa és que ara la dislèxia és més visible. Abans quan un nen tenia dificultats per aprendre a llegir es considerava que era vague o poc intel·ligent. Molts d’aquests nens s’esforçaven realment molt i podien ser fins i tot molt intel·ligents però els costava llegir perquè tenien dislèxia però els professors i pares no ho sabien.

-Quina prevalença té?

Hi ha gran variabilitat entre els resultats dels estudis, alguns estimen que pot arribar fins al 15 o el 17 % de la població. Però aquestes dades es troben principalment en anglès, que té una ortografia molt arbitrària. En els sistemes ortogràfics transparents com el castellà diversos estudis realitzats en diferents comunitats coincideixen que el percentatge està entre el 3 i el 5 %.

-Quin és el principal enfocament metodològic d’intervenció?

Ja que la causa que origina aquest trastorn és de tipus fonològic, la intervenció ha de començar per un entrenament en tasques de consciència fonològica (segmentació de la paraula en síl·labes i fonemes, omissió de fonemes, etc.). I fonamentalment s’ha de treballar l’aprenentatge i automatització de les regles de conversió de grafemes en fonemes que és on principalment fallen aquests nens.

-Quines línies es poden seguir per millorar la capacitat de llegir i d’entendre textos?

La millor ajuda que es pot proporcionar a aquests nens perquè millori la seva comprensió dels textos escrits és consolidar l’aprenentatge i automatització de les regles grafema-fonema. Com menys recursos cognitius hagi de dedicar a la descodificació de les lletres i paraules més recursos podrà dedicar a la comprensió del que llegeix.

-Quines estratègies són les recomanades per a la integració a les aules?

El més important és que la resta dels nens no el vegin com un nen maldestre o gandul, sinó que es tracta d’un nen o nena que té dificultats amb la lectura, però no obstant això té altres capacitats en les quals destaca, com pot ser en dibuix, informàtica, etc. Ressaltar les seves fortaleses i ajudar-lo en les seves debilitats, per exemple donant-li més temps per fer les tasques que requereixen lectura, intentant que no hagi de fer front a la dura tasca d’haver de llegir en veu alta davant dels companys, llevat que el tingui preparat i en surti airós, etc.-

-Com apliquen internet i les noves tecnologies en la millora de l’aprenentatge en els dislèxics?

Les noves tecnologies poden ser molt útils per a facilitar l’aprenentatge de la lectura en aquests nens. D’una banda, perquè permeten ajudes molt motivadores com són les imatges i sons que la fan més amena. En aquest sentit el mètode “Llegir en un clic” és molt útil perquè a través de dibuixos redueix la arbitrarietat que hi ha en la relació entre lletres i sons. D’altra banda, perquè molts d’aquests nens manegen bé les noves tecnologies i es troben còmodes utilitzant-les.

-Quines són les dificultats futures en la vida d’un dislèxic?

Si no reben l’ajuda necessària, aquests nens es trobaran amb moltes dificultats ja que vivim en una societat on la major part de la informació ens ve dels textos escrits. La primera dificultat ja es presenta durant l’escolaritat on molts nens, alguns molt intel·ligents, pateixen fracàs escolar. En el batxillerat és molt possible que per les seves dificultats lectores no aconsegueixin la nota suficient per a triar la carrera universitària que li agradaria seguir. I ja en la vida adulta els problemes solen ser menors perquè tendeixen a triar professions en què la lectura no és tan fonamental (molts grans arquitectes, informàtics, artistes,… són dislèxics), però tot i així sempre hauran de llegir i escriure textos, per tant, la dislèxia sempre estarà present en les seves vides.

(Visited 20 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Editora i redactora de continguts dels Estudis