Fent el clic en la intervenció psicodinàmica infantojuvenil

18 desembre, 2018

Eulàlia Hernández i Noemí Guillamón, professora i directora respectivament del màster universitari de Psicologia Infantil i Juvenil

“Ha plogut molt des de Freud”. Això és el que van constatar sense excepció els participants en la jornada d’Intervenció psicològica en nens i adolescents des de l’orientació psicodinàmica, organitzada pel màster de Psicologia Infantil i Juvenil el 9 de novembre.

Proporcionar una formació àmplia i plural és responsabilitat de l’acadèmia, però també inevitable que alguns enfocaments quedin més representats que d’altres en funció del pla d’estudis i l’experiència del professorat. Així, la formació en l’àmbit de la psicologia dinàmica sovint se centra en assentar els elements bàsics sense anar més enllà, tot afavorint que la visió d’alguns estudiants sobre la intervenció psicodinàmica acabi sent, per simple, mitificada i potser algunes vegades reduïda al tòpic. Quelcom que queda molt lluny i poc a l’abast per utilitzar en la pràctica professional.

D’aquí el perquè de la jornada d’intervenció que va reunir professorat col.laborador del màster especialista en el model psicodinàmic. Amb el Jordi Borràs (psicòleg clínic de la Fundació Orienta), la Mireia Escardíbul (psicòloga clínica de la Fundació Eulàlia Torras de Beà) i la Charo Carrasco (psicològa clínica també de la Fundació Orienta) vam assentar les bases de la intervenció i les habilitats del terapeuta, simular l’aplicació de tres tècniques d’intervenció a partir de casos reals i finalment, vam tenir l’oportunitat de viure en primera persona l’aplicació de les tècniques proposades.

I aquí, novament, la clau de volta: conèixer i viure en primera persona.

Conèixer

Segons la Janina, estudiant  del màster en Psicologia Infantil i Juvenil,  “he pogut ampliar els meus coneixements sobre la intervenció des de la perspectiva psicodinàmica, m’ha quedat molt més clar. De manera específica, la tècnica del joc simbòlic considero que és molt útil per treballar amb infants de 0 a 6 anys, ja que a partir del joc es poden explorar molts aspectes i/o el seu malestar intern. D’altra banda, a partir de la mentalització es pot fer reflexionar a l’adolescent i modificar certs pensaments que li generen malestar”.

Per a l’Esther, graduada en Psicologia, “el role playing m’ha permès observar com es treballa en diferents etapes. Per exemple, en el joc simbòlic s’observa com la terapeuta aprofita el joc tant per establir l’aliança terapèutica com per desenvolupar la teràpia en si mateixa. En aquest sentit, utilitzant diferents eines es perceben les dificultats que experimenta la nena i com la terapeuta va fent sorgir un nou relat al que succeeix.”

I viure en primera persona

Apropar-se de manera experiencial a la intervenció psicodinàmica ha contribuït a trencar vells prejudicis sobre el model psicodinàmic, i comprovar com aquest “ha evolucionat més enllà dels conceptes clàssics amb els que identifiquem aquest enfocament, com ara les pulsions, l’inconscient o les instàncies del jo”, comenta l’Adrià, graduat en Psicologia que actualment cursa el màster de Neuropsicologia de la UOC. Com afegeix la Montse, estudiant del màster de Psicologia Infantil i Juvenil, “queda molt enrere Freud i la seva psicoanàlisi de l’inconscient”. I és que el model psicodinàmic a l’actualitat planteja estratègies i tècniques d’intervenció en la població infantojuvenil amb l’objectiu fonamental de crear un bon vincle entre el psicoterapeuta i el nen/adolescent, i fer-lo cada vegada més conscient de les seves dificultats. És a dir, tècniques que són properes, que es veuen útils i per tant, tècniques que es veuen factibles d’aplicar.

Però què és el que les fa properes?

L’Adrià assenyala “la llibertat del timing, deixant espai a l’infant per entrar paulatinament en la dinàmica del joc”, el no intrusisme, respectant el tempo del nen-adolescent, l’atenció flotant del terapeuta i la importància de l’observació a través del joc. En aquest sentit, observar una sessió estructurada a través del joc ha servit als participants per validar l’ús d’aquesta eina a nivell professional: “sento, sembla absurd, que allò que jo he utilitzat com a recolzament, -i senzillament perquè tinc tres filles i sé què els agrada als nens-, ara tinc permís per a fer-ne un ús plenament professional, que la sessió giri al voltant del joc”, confessa l’Elena (estudiant del màster en Psicologia General Sanitària).

Veure quelcom com a proper vol dir que t’interpel·la, i això ressalta la importància del treball personal del terapeuta, de la seva formació i experiència, per poder acompanyar els processos terapèutics. En aquest sentit, els terapeutes no es mostren intrusius ni directius, sinó que mantenen una ‘atenció flotant’ per estar constantment alerta. I, com afegeix la Judith, (estudiant del màster en Psicologia Infantil i Juvenil), “el terapeuta no dirigeix sinó que a partir del joc i la paraula intenta conèixer les possibles vivències adverses del nen o l’adolescent (associació lliure)”.

Diferents enfocaments per al mateix objectiu

El model psicodinàmic té cabuda en una proposta integradora, proposant eines i recursos compartits amb altres models. De fet, com ressalta la Judith, “avui dia en la pràctica terapèutica generalment ja no s’utilitzen models purs d’intervenció, sinó que en relació a la situació i/o el cas a tractar es poden incorporar tècniques i estratègies dels diferents models existents. Per exemple, la proposta psicodinàmica ens pot ajudar molt a tractar el vincle i la relació existent entre l’infant i els seus aprenentatges previs per poder entendre millor la problemàtica”. La Montse afegeix que el model psicodinàmic “intenta oferir una experiència de confiança i seguretat i té com a objectius augmentar la capacitat reflexiva, una millor vinculació, una major expressivitat i regulació per part del nen i també afavoreix la seva autonomia i autoestima.”

Aquesta jornada ha posat de manifest un aspecte que des de l’equip docent del màster considerem cabdal i mirem de treballar al llarg de les assignatures: els diferents models teòrics comparteixen objectius comuns i tècniques i estratègies que moltes vegades tenen més similituds que diferències. Com diu l’Elena, “observar les sessions pràctiques que es van dur a terme en el seminari em va fer fer un clic: realment totes les perspectives estan treballant el mateix, amb noms diferents, però amb una mateixa voluntat”, que no és una altra que afavorir la presa de consciència del nen-infant de les seves dificultats i disposar de més recursos per a fer-hi front.  

En resum, quin ha sigut el gran clic de la jornada? Com diria l’Elena “les tècniques de les diferents perspectives s’assemblen molt més en la praxi que no sobre el paper. Quan baixem al terreny de joc tots els psicòlegs tenim els mateixos objectius“.

I és que, ben mirat,  no podria ser d’altra manera.

 

 

Foto principal: Michał Parzuchowski a Unsplash

(Visited 26 times, 1 visits today)
Autors / Autores
Directora del màster universitari de Psicologia Infantil i Juvenil