Ana Gálvez: “El teletreball per a les dones és una forma de resistir-se al model patriarcal i subvertir la dinàmica masculina de fer llargues jornades a l’empresa”

Ana Gálvez, professora del grau de Psicologia i del màster d’Ocupació i Mercat de treball: Intervenció i Coaching en l’àmbit laboral, ens apropa a la lluita i reivindicació de les teletreballadores en el seu estudi Resistance in Teleworking. Tactics and Subjectivity in Female Teleworkers, guardonat amb el Best Critical Paper Award a l’Annual Meeting of the Academy of Management del 2018.                

“El model laboral masculí que impera a les nostres organitzacions està pensat perquè el treballador romangui llargues jornades presencials a la feina. Què hi ha darrera aquesta realitat? La presumpció de què la llar i tot el què implica a nivell domèstic i familiar està solucionat, perquè la dona se n’ocupa. Això últim és el que ja no passa, o passa cada vegada menys”, apunta Ana Gálvez, que parla al seu estudi sobre com el teletreball ha permès a les teletreballadores reclamar un espai i una ideologia pròpies. Una actitud que posa l’accent a temes que consideren primordials com el dret de ser mare i la conciliació familiar. Les teletreballadores despleguen tot un seguit de ‘micro-resistències’ a aquest model patriarcal d’organització social i laboral com una forma de subvertir-lo i començar a desmuntar les dinàmiques masculines d’haver de fer llargues jornades a l’empresa que impedeix el desenvolupament d’un model de maternitat just i sostenible, explica Gálvez.

La veu de les teletreballadores: “una crítica ferotge al model masculí imperant a les organitzacions”

L’estudi que van realitzar conjuntament Ana Gálvez i els professors Francisco Tirado i José M. Manuel Alcaraz responia a l’interès per saber si era possible la conciliació familiar, laboral i personal d’un perfil molt concret de teletreballadora: “dones teletreballadores amb càrregues familiars que s’havien acollit al teletreball de forma lliure”. Gálvez indica que els resultats del seu estudi van ser sorprenents  “més enllà d’ennumerar i explicar els avantatges, les dificultats del teletreball i els seus efectes en la conciliació, el van utilitzar per elaborar una crítica ferotge al model masculí imperant a les seves organitzacions i al paper que el patriarcat els ha atribuït com a principals responsables de l’àmbit domèstic-familiar”, quelcom que reflexa els canvis que tenen lloc a la nostra societat.

Però, treballar des de casa pot ser tot un risc que porti a les dones a donar un pas enrere en la seva conquesta d’igualtat: “correm el risc que les TIC es converteixin en un mecanisme més de reproducció de la diferenciació tradicional entre els rols de gènere i, per tant, d’aprofundiment en la bretxa que separa homes i dones en la qüestió de la conciliació”.

El teletreball pot convertir les teletreballadores en les esclaves del s. XXI?

Per  evitar aquest possible escenari, Gálvez insisteix en la importància de continuar treballant entre tots en un model laboral paritari “les TIC en general i el teletreball ens obliguen a fer nous aprenentatges i ofereixen l’oportunitat d’un nou model d’organització laboral. Per a què es produeixin aquests canvis profunds a nivell social i laboral és necessària la col·laboració entre persones, col·lectius, administracions i poders públics i econòmics. La conciliació de les diferents dimensions de la vida de les persones és un problema social amb orígens clarament estructurals i per aquesta raó els acords privats que s’estableixen en l’àmbit domèstic i familiar han d’anar acompanyats d’un replantejament dels principis conservadors que fonamenten la nostra realitat social i que segueixen reproduint la separació d’espais i la distribució de tasques i responsabilitats en funció del gènere.

Però si no iniciem la col·laboració que comentàvem anteriorment, les dones es poden trobar en una situació en què, com deia un personatge de la novel·la El gatopardo: “tot ha de canviar perquè res no canviï”. Justament perquè es produeixi aquest canvi real en la societat, puntualitza Gálvez, s’ha de tenir molt en compte que el problema de la conciliació no és una qüestió marginal o particular de les dones, sinó una problemàtica complexa que afecta tot el conjunt social i a l’organització de la nostra vida quotidiana. La resposta a aquesta problemàtica no implica només dimensions tecnocràtiques i d’ajust legal, sinó que es relaciona directament amb el model de societat i el model d’Estat de benestar que desitgem construir.

Entre els avantatges més destacats que recull el seu estudi sobre el teletreball, Gálvez assenyala la importància de la integració social del teletreball per un millor equilibri entre la vida familiar i laboral: “per tal que el teletreball funcioni i es pugui implementar de forma eficient a les organitzacions, es necessita una cultura organitzacional que avaluï als i les seves treballadores per objectius i que depositi en ells i elles la màxima confiança”. I és que “multitud d’estudis demostren que aquest millor equilibri entre la vida personal, familiar i laboral es tradueix en un increment de la qualitat de vida del o la treballador/a i reverteix en una major productivitat laboral.”