Com fer front al càncer

4 febrer, 2019

Recomanacions psicològiques per al pacient, família i professionals mèdics

Com fer front al càncer
Tania Estapé

Temps per gestionar les emocions, mantenir l’activitat i una bona comunicació són alguns dels principals consells que fa sobre com fer front al càncer Tania Estapé, professora del grau de Psicologia i psicooncòloga de la Fundació per a l’Educació Pública i la Formació en Càncer (FEFOC). Concretament el darrer punt, el de la comunicació, és bàsic pel que fa als tres principals agents implicats: el pacient, el seu entorn i els professionals mèdics que hi tracten.

 

El càncer és una de les malalties més temudes a patir, una diagnosi que immediatament remet a processos mèdics que poden implicar dolor i trastorns físics, canvis immediats en la vida diària i, finalment, perspectiva de mort. És molt important que des d’un inici la o el pacient pugui acceptar aquestes emocions desagradables per fer front afrontar la malaltia. Per a Tania Estapé, “com a norma general diríem que la repercussió emocional més immediata és la por, la sensació d’amenaça, a morir però també a patir i a perdre el control. El saber i acceptar que un està malament, ja que estem en una societat que li costa molt acceptar les coses adverses, és el primer pas perquè aquestes emocions no desbordin la persona”. Una vegada se sap el diagnòstic, és fonamental per fer front al càncerdonar-se temps, per madurar, reflexionar, buscar altres opinions o prendre decisions que no siguin empeses per aquesta situació emocional tan difícil. Amb aquesta sensació d’urgència, a vegades els pacients prenen decisions més dràstiques, tant a nivell del tractament, o a nivell personal.”

El segon pas és actuar davant dels trastorns en la vida diària: “aquests tractaments impliquen un canvi de rutina perquè moltes persones es veuen obligades a agafar una baixa, i l’estar a casa afegeix depressió. El dia es fa molt llarg, hi ha comportaments una mica autodestructius, de menjar malament, o no cuidar-se”. També s’hi afegeix la problemàtica del “rol del malalt”, on es deixa de fer coses: “Per exemple el tema de l’exercici: davant la quimioteràpia que a vegades dona desgast muscular, es recomana fer tot l’exercici possible. Però hi ha gent que fa el contrari”. Estapé comenta que l’activació conductual, tal com anomen els psicòlegs a l’intentar mantenir l’activitat, sempre és una prevenció de la depressió, “tot el que un es vegi amb cor de fer, fer-ho sense autopressionar-se, és bo perquè sinó es passa a viure el rol de malalt i s’hi afegeixen coses que no són necessàries. També la família, tot i que amb bona intenció, sobreprotegeix molt.”

 

Saber dir les coses

Aquest és un altre punt important per al malalt, l’entorn familiar, que també ha d’entendre les necessitats i posicionar-se òptimament en el rol de cuidadors. En aquest sentit, Estapé recalca que “encara que sembli molt obvi, la primera cosa és la comunicació. En un estudi que vam fer amb dones amb càncer de mama, algunes explicaven que les sobreprotegien massa, tot i que les seves parelles comentaven que elles també es queixaven de manca d’atenció”.

S’ha de trobar l’equilibri, i per això és important que la parella parli i no aparegui la síndrome de l’elefant blanc: “hi ha un elefant blanc immens a l’habitació, els dos els veuen, se’n van a dormir, l’endemà bon dia i ningú comenta com és que hi ha aquest elefant blanc aquí… Hi ha una situació que no s’està parlant, i és important promoure la comunicació adequada.” Cal tenir en compte que individualment cadascú reacciona de manera diferent, i és important parlar obertament, tant amb la parella, fills, pares o membres de l’entorn. “Dir el que es necessita i el que es vol, sense hostilitat, pot millorar molt les coses.”

Sobre tot el procés de com fer front al càncer, Estapé en parla al seu llibre Cáncer. Cómo afrontar los tres días esenciales, publicat per Editorial UOC, on explica  el que passa des del diagnòstic, el tractament i el final del mateix en uns suposats tres dies.

Una bona comunicació dels professionals mèdics és necessària

Finalment, en tot càncer, hi ha el tercer agent implicat, el personal mèdic, que juga un paper importantíssim en la transmissió de coneixements sobre la malaltia, processos a seguir i repercussió emocional en els pacients, i per tant, en la seva manera d’afrontar la malaltia. Per a Estapé, “la figura del psicòleg hauria d’estar des del principi i en tot el curs clínic. I ha d’estar el màxim especialitzat possible i amb habilitats comunicatives”, ja que cal tenir present que hi ha uns dos-cents tipus de càncer diferents. “Normalment del que més es queixen els pacients és de la manca d’habilitats comunicatives. És importantíssim això, amb molt poc s’aconsegueix molt. A vegades tinc pacients que penso: només que li haguessin dit les coses d’una altra manera, potser no l’hauria vist mai.”

Els professionals mèdics implicats en al tractament del càncer, “a vegades, per manca de temps -mai per mala fe-, o per dificultats d’afrontar preguntes una mica delicades, o per manca de recursos a oferir, es posen una mica a la defensiva i posen una distància que no hauria de ser. Hi hauria d’haver una actitud més de senzillesa, i més del què dir, del com dir-ho”. Els pacients pot ser que primer no estiguin preparats per enfrontar segons quines situacions, cal tenir en compte el moment en què és òptim comunicar una cosa, i també la història individual. “El professional ha de poder tenir eïnes per empatitzar al màxim amb el pacient”.

L’habilitat comunicativa és tan fonamental que per a Estapé caldria incloure formació específica en comunicació per als professionals implicats en processos de càncer, així tal i com ja es fa amb la comunicació de la mort: “Defensem sempre, i de fet a altres països ja és de rutina, que hi hagi una formació continuada d’aquests temes. Filmar i grabar consultes, que per exemple aquí no és ben vist, per analitzar la situació. Això per a mi és una assignatura pendent importantíssima.”

Sobre el rol del psicòleg en una unitat d’oncologia i la seva repercussió en com fer front al càncer per part del pacient, seguidament et deixem aquesta xerrada que fa oferir Tania Estapé a la UOC en el marc del grau de Psicologia.

 

(Visited 13 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Editora i redactora de continguts dels Estudis