Feminismes i diversitat sexual

      Sense comentaris a Feminismes i diversitat sexual

El nou àmbit de TFG del grau d’Educació Social fa una aposta per abordar les problemàtiques específiques d’exclusió, desigualtat i violència amb una mirada crítica i reflexiva

Nizaia Cassian Yde, professora del grau d’Educació Social i investigadora de CareNet

Feminismes i diversitat sexual
Foto: Omar Lopez a Unsplash

La demanda per la reivindicació dels drets de les dones ha cobrat visibilitat mundial al llarg dels últims anys. Les diverses formes de manifestació i d’organització comunitària, veïnal i dels moviments feministes han servit com a altaveu per visibilitzar les problemàtiques estructurals i socials que viuen les dones: violències masclistes i diverses formes de violència (estructural, econòmica, racial i de drets de ciutadania) que atempten contra la integritat de les dones, lesbianes i persones trans, distribució desigual de les tasques de cures i manca de reconeixement dels drets laborals de les treballadores de la llar i les cures, particularment de les dones migrants, feminització de la pobresa, bretxa salarial, exclusions socials i laborals, etc.

En aquest context, aquest semestre inaugurem el nou àmbit de TFG en Feminismes i Diversitat Sexual en el marc del grau d’Educació Social dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació.

L’aposta per una mirada crítica i reflexiva des de la perspectiva dels feminismes

Cal ressaltar que la delimitació del títol per al nou àmbit de TFG del grau d’Educació Social – ‘Feminismes i Diversitat Sexual’, que no pas ‘gènere’ – és alhora una aposta ètica, acadèmica i política compromesa. El gènere com a categoria d’anàlisi ha permès visibilitzar les desigualtats socials entre homes i dones que se sustenten i legitimen a partir de la diferència sexual. Així i tot, el terme ‘dona’ com a categoria social indiferenciada i universal, és insuficient per donar compte de les múltiples exclusions i violències estructurals -de classe, racistes, capacitistes, edatistes- que viuen les dones en la seva posició singular i situada.

És per això que el nou àmbit fa una aposta per recuperar la riquesa de diverses perspectives feministes que han recalcat que el sistema de discriminació en funció del gènere, no es pot entendre de forma aïllada, sinó que cal analitzar les múltiples relacions entre diferents estructures de poder i sistemes de desigualtat, discriminació, privilegi com ara: el gènere, la diversitat sexual; la dimensió colonial, racial, la procedència i etnicitat; la classe social; la diversitat funcional; l’edat, el nivell de formació o la posició de ciutadania.

En el marc del TFG, aquesta perspectiva interseccional pretén motivar a les i els estudiants a treballar en mirades més riques i complexes en relació a aquestes temàtiques, per exemple indagant en quin sentit el gènere i la condició migratòria i de ciutadania configuren la classe social o quines són les formes de violència estructural específica que viuen les dones joves migrants; visibilitzar formes de feminització de la pobresa que experimenten les dones grans; preguntar on és el racisme en un estudi sobre l’homofòbia o la lesbofòbia; o què poden aportar els estudis de la diversitat funcional i mental a les experiències de desigualtat específiques de les dones.

Un paper clau en la comunitat, l’acció social i el camp professional

La incorporació d’aquest nou camp de treballs finals de grau (TFG) és rellevant, atès que els àmbits de gènere, dones i LGTBI, igualtat i prevenció de les violències masclistes, actualment juguen un paper clau dins de l’àmbit comunitari i associatiu, i els plans d’actuació dels serveis socials i tercer sector.

Alhora, aquesta dimensió professionalitzadora i d’acció socioeducativa en l’àmbit de gènere i igualtat, s’emmarca explícitament en l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, a la qual s’adhereix la UOC, concretament en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) advocats a “eliminar les disparitats de gènere”  i “aconseguir la igualtat entre els gèneres i apoderar totes les dones i les nenes” (ODS4 i ODS5).

Per altra banda s’ha de tenir en compte que el col·lectiu de professionals de l’Educació Social és majoritàriament femení. Tal com assenyala el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC), en la promoció universitària del grau d’Educació Social de l’any 2017 a Catalunya, el 83,1% de les professionals graduades van ser dones.

En conseqüència amb aquesta composició altament feminitzada de l’educació social, el CEESC ha expressat recentment un “compromís perquè l’educació social estigui impregnada de perspectiva de gènere, impulsant al Consell la creació d’una Comissió de Gènere i Diversitat com a instrument per promoure mesures, accions formatives i espais de reflexió”.

En aquest context, l’abordatge des d’una mirada crítica i reflexiva sobre les problemàtiques específiques d’exclusió, desigualtat i violència que viuen les dones, és avui una qüestió central – i un repte – pel camp professional de l’acció socioeducativa l’Educació Social i la intervenció social.

El nou àmbit de TFG del grau d’Educació Social en Feminismes i Diversitat Sexual es posa en funcionament al segon semestre del curs 2018/2019.