‘Ça commence aujourd’hui’ o l’acompanyament del docent més enllà de l’escola

Des dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació us recomanem el film de Bertrand Tavernier

Fins a on ha d’arribar el paper del docent? La seva tasca pedagògica s’ha de limitar a l’ensenyament a l’escola? O ha d’anar acompanyada d’una implicació amb les famílies i l’entorn més pròxim de l’infant? Sobre aquestes qüestions es construeix la trama de la pel·lícula Ça commence aujourd’hui (Avui comença tot) (1999), de Bertrand Tavernier, que us recomanem des dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació.

A un poble miner del nord de França, la majoria de les famílies que sobreviuen a la precarietat estan desestructurades i abocades a la desesperança. La pobresa, l’atur, l’alcoholisme, la desnutrició i els abusos empaiten com a fantasmes als nens de l’escola on treballa Daniel Lefebvre (Philippe Torreton), mestre de primària que decideix lluitar per la dignitat dels seus alumnes i d’aquesta comunitat oblidada pel sistema.

Els infants, acostumats a viure a casa en condicions deplorables, s’obliden de la seva realitat a l’escola, que actua com a refugi social a més de com a centre educatiu. És, precisament a l’escola, on aprenen a comptar, a llegir i a escriure i on tenen l’oportunitat de menjar, endreçar-se i realitzar les tasques quotidianes més comunes com lligar-se els cordons de les sabates. Daniel i la resta de mestres es converteixen en assistents socials que lluiten per la integració dels seus alumnes en el sistema educatiu i en el si de la seva llar, exigint als seus pares i mares que es responsabilitzin de les seves obligacions i als polítics i administracions que deixin de mirar a un altre costat.

La realitat social de molts barris marginats pel sistema queda reflectida ja al trailer:

El treball de l’escola i el docent davant la precarietat social

La pel·lícula planteja una reflexió a la comunitat educativa davant una situació límit: on comença i acaba el paper del docent? Els i les mestres i professors han de comprometre’s a desenvolupar la seva activitat educant en comú juntament amb les famílies i els agents socials per a aconseguir una integració completa. Cal tenir en compte que en un entorn desfavorit, els pares i mares poden ser reticents a veure’s involucrats en aquestes tasques ja que alguns –com remarca la pel·lícula– no van assistir a classe, i factors com la vergonya per la seva situació personal tan precària, ajuden poc al fet que col·laborin a l’escola. La tolerància, l’empatia, el compromís i la solidaritat són elements que poden ajudar a construir una comunitat educativa oberta i forta on siguin benvinguts tots els seus membres i no hi hagi lloc per a la marginalitat.

D’altra banda, en entorns de risc social el/la mestre/a esdevé clau en la detecció de possibles casos d’infància en risc. Els docents necessiten d’especialistes i suport però també d’estratègies adequades que els permetin identificar aquests casos.

Per tal de prevenir o detectar un infant en risc d’exclusió social s’ha de conèixer quins en són els factors potencials. Aquests poden estar relacionats amb la família, relacionats amb l’entorn i amb l’alumne.

L’evolució de la societat i el canvi de l’escola

“Fa 20 anys tenia quaranta-cinc alumnes i no ens queixàvem. No hi havia indisciplina, les criatures arribaven sempre puntuals, anaven nets. I, no obstant això, no és que no hi hagués pobresa. Ara tot ha canviat, en tinc trenta i em superen. A més d’arribar tard, vénen bruts. Els pares solen viure situacions desesperades”. Aquesta afirmació la fa una de les mestres de la pel·lícula, sobre la situació que viuen molts alumnes d’aquesta escola. Però també fent una reflexió sobre com ha canviat el paper del docent. Un canvi determinat pel propi canvi de la societat i efectes com el de l’accés al món laboral de la dona o els avenços de la tecnologia:

Els Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació donen suport a la lluita contra la segregació a l’escola i per a què es vetlli perquè totes les nenes i nens, i adolescents rebin la mateixa formació de qualitat tant a nivell acadèmic com social en col·laboració de la comunitat educativa i tots els actors socials.