L’amor i la tecnologia, d’enamorar-se per e-mail a sortir amb una IA

25 abril, 2019

Existeix l’amor més enllà d’un mateix? Què entenem per estimar o estar enamorat? La tecnologia pot ajudar en la cerca de la parella ideal? Existeix l’amor per a tota la vida o es tracta d’un enamorament perpetu i forçat pel nostre desig? Ens podem enamorar d’una veu? D’una imatge? Què entenem per amor?

L’era de l’amor líquid: la fi del romanticisme?

Segons Zygmunt Bauman l’amor romàntic ja no existeix, la societat s’ha especialitzat a capitalitzar els sentiments i obtenir l’amor de manera tan pràctica com útil per a l’individu, mantenir una relació o parella fins que ja no resulti satisfactòria, la qual cosa l’autor denomina, la teoria de l’amor líquid, sobre la que ens parla el professor de la UOC i sociòleg Francesc Nuñez Mosteo en aquesta entrevista. No obstant això, continua vigent l’anhel de trobar una parella per a tota la vida tal i com estableix el cànon tradicional entre persones que busquen satisfacció i aprenentatge continu en la cerca del jo en l’altre. La tecnologia, però, planteja nous paradigmes de l’amor romàntic per a combatre la solitud i la falta de comunicació entre persones: com ara l’enamorament a través d’una pantalla digital o l’enamorament d’una intel·ligència artificial programada per satisfer els desitjos i necessitats de l’usuari. Precisament això és el que planteja la pel·lícula Her (Spike Jonze, 2013)  la recerca de l’amor propi i l’estabilitat emocional en l’altre, un altre perfecte, una intel·ligència artificial programada per dir allò que es vol sentir i complaure actuant segons els patrons que l’usuari estableix.

Joaquin Phoenix protagonitza Her

Joaquin Phoenix interpreta a Theodore Twombly, un escriptor que ha perdut la il·lusió a la vida a causa d’una ruptura amb la seva parella. Samantha és una intel·ligència artificial instal·lada als dispositius digitals de Theodore, que li fa companyia, el cuida i sempre sap què dir per fer-lo feliç. Spike Jonze, responsable del guió i la direcció de la pel·lícula, planteja una qüestió interessant: pot una persona enamorar-se d’una veu artificial? I convida a la reflexió: de què ens enamorem realment? Ens arribem a conèixer? Com ens comuniquem actualment? Què busquem en la parella? Pot un programa dissenyat per l’ésser humà resoldre mancances, problemes i alteracions psicològiques i emocionals, i alhora aïllar i distanciar més les persones les unes de les altres?

La tecnologia permet millorar la vida de moltes formes diferents –robots amics contra la solitud de les persones grans, robots assistencials per l’ajut i millora de la vida de persones amb discapacitat o amb algun tipus de malaltia crònica–, fins i tot ha canviat la forma en què els éssers humans es relacionen els uns amb els altres, ara es pot iniciar una relació i conèixer una altra persona per apps com WhatsApp o Tumblr i Xarxes Socials com Twitter i Instagram. Però encara que són molts els beneficis que proporciona aquesta tecnologia, que connecta milers de persones arreu del món i que permet la consecució de fites mèdiques i científiques, també té algunes mancances, com que facilita l’aïllament i alienació dels usuaris digitals que descuiden la comunicació física i personal. Una situació que pot crear dificultats en la comunicació interpersonal i desequilibris emocionals. Casuístiques pròpies del s. XXI que contemplem a les assignatures del grau de Psicologia.

You’ve Got Mail, enamorar-se per e-mail i trencar via Whatsapp

La productora i directora nord-americana, Nora Ephron ja va plantejar aquesta premissa a la pel·lícula You’ve Got Mail  (Tens un e-mail, 1998) a la pantalla gran, precursora de diferents produccions posteriors que plantegen l’enamorament a través de plataformes digitals. En aquesta cas, els actors nord-americans Meg Ryan i Tom Hanks protagonitzen aquesta comèdia romàntica que explica com dues persones que se senten insatisfetes amb les seves vides i les seves parelles poden arribar a connectar mitjançant una conversa per e-mail. La producció qüestiona si és possible que una persona se senti atreta i fins i tot pugui enamorar-se d’un perfecte desconegut. I si és així, es podria considerar amor? Per Kathleen Kelly (Meg Ryan), la jove propietaria de la petita llibreria de la cantonada, que ha perdut el seu treball, sembla impensable. El seu propòsit de vida que consistia en mantenir oberta la llibreria com a record i herència familiar es trenca i l’aboca a una greu crisi personal. Atrapada en una relació de parella que ja no funciona, es veu empesa a un fracàs continu, cap del objectius preestablerts en un acurat pla d’existència perfecte i hermètic, que se suposa que havia de seguir, es compleixen. Tot s’agreuja quan Joe Fox (Tom Hanks), un executiu d’èxit, irromp a la seva vida tranquil·la i posa capdavall tots els seus plans, Fox a més de ser el seu enemic declarat en l’àmbit professional com a propietari del nou centre comercial que li pren els clients, també és la persona que millor l’entén, el seu amic amb pseudònim per e-mail. La pel·lícula pretén fer reflexionar sobre els factors que condicionen una persona a enamorar-se. L’amor pot tenir dues cares? Una persona pot tenir dues cares? Per què Joe Fox pot ser un punt de suport i afecte via e-mail i fred i desconsiderat en persona? I què fa que Kathleen acabi enamorant-se del Joe fred i desconsiderat?

Casar-se amb l’smartphone o la recerca de l’amor segons Jorge Bucay

Aaron Chevernak es va casar amb el seu mòbil, imatge de News 24

En un món cada cop més exigent amb els resultats i la consecució de l’èxit, la tecnologia ha evolucionat tant que dues persones poden connectar i enamorar-se ràpidament a través dels dispositius mòbils, fins i tot, posar fi a una relació via Whatsapp o casar-se amb el mòbil. Això darrer és el que va fer a una capella de Las Vegas el nord-americà Aaron Chevernak, qui considerava que la relació que manté amb aquesta IA és la relació més llarga que ha tingut i amb la que se sent més satisfet.

Però parlar de cobrir necessitats seria amor? Segons l’escriptor i psicoterapeuta, Jorge Bucay, l’amor vertader s’hauria de trobar en l’interior de cada persona tal i com ho explica al seu conte La princesa que busca un marit.  Bucay és un professional de la salut mental especialitzat en el mètode Gestalt, que té com a objectiu reconduir la insatisfacció personal causada per traumes cap a l’autorealització i creixement constructiu de cada individu. En aquesta història, precisament, Bucay explica els perills que comporta l’arquetip romàntic que encara no ha abandonat del tot la nostra societat, el de la princesa i el príncep que ha de mostrar el seu amor superant una sèrie d’obstacles o proves. En aquest cas, la princesa anuncia que es casarà amb el pretendent que romangui sota el seu balcó un any sencer. Desprès de 362 dies només queda un jove, la princesa comença a preparar el casament a l’espera de que passi el dia restant, però mentre això succeeix al palau, el jove s’adona que la princesa no l’estima, no el coneix i ell s’havia enamorat de la imatge de la princesa, una dona egoista que no va evitar-li ni una nit de patiment exposat a la pluja, les neus i el vent.

El dol traumàtic a Black Mirror: la resurrecció de l’amor perdut

Quins límits culturals, morals i ètics podria travessar l’ésser humà per recuperar l’estabilitat emocional perduda de forma abrupta?

Episodi Be Right Back de la sèrie Black Mirror

La sèrie britànica, Black Mirror, planteja aquesta qüestió a l’episodi Be Right Back. Martha ha perdut la seva parella en un accident de trànsit. Immersa en un dol traumàtic és incapaç de continuar endavant. Decideix contractar els serveis d’una empresa capaç de fer ressuscitar la memòria d’una persona i reproduir-la en una Intel·ligència Artificial. Així és com Ash passa de ser una veu a l’altra banda, una IA que fa companyia i l’hauria d’ajudar, a un robot rèplica de la parella perduda que agreuja la depressió i el dol de la protagonista.

La creació d’un androide o intel·ligència artificial cada cop més humana és possible a dia d’avui. Robots amics, que ajudin a superar la solitud de les persones grans o oblidades pel sistema; apps instal·lades als dispositius digitals de casa, del cotxe i de l’oficina programats per conèixer les necessitats de l’usuari; tecnologia creada per satisfer qualsevol desig o fantasia demandada pel client, fa plantejar una qüestió molt important: la incapacitat de comunicació entre persones i la cerca de relacions amb tecnologia artificial no humana està impulsant la ciència a donar una resposta egocèntrica com és crear un company o companya que com esclau faci i desfaci segons els seus desitjos?

Mentre no tinguem resposta, ens podem entretenir amb propostes com la de l’actor Will Smith a Will Smith Tries Online Dating.

Foto principal: Franck V. a Unsplash

(Visited 10 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Redactora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació