Els espais familiars: espais per créixer

      Sense comentaris a Els espais familiars: espais per créixer
espai familiar ajuntament de barcelona
Espai familiar de l’Ajuntament de Barcelona

Marta Reinoso Bernuz,
professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació i del màster universitari en Psicologia infantil i juvenil: tècniques i estratègies d’intervenció, i investigadora del grup de recerca PSINET

“Com sé perquè el meu nadó plora, si és de son o de gana?”; “Només vol estar en braços i tothom ens diu que l’estem malcriant”; “No tinc ni un segon per a mi, estic esgotada… i sóc immensament feliç a la vegada”; “Sé que hauria de ser l’etapa més bonica de la meva vida però el cert és que només tinc ganes de plorar”, “Torno a treballar i ja en tinc ganes, però me n’amago perquè em sento malament i jutjada”; “El paper de la mare està clar… però què s’espera de mi com a pare?”

Aquestes són algunes de les qüestions que es plantegen als espais familiars, uns serveis especialitzats d’atenció a les famílies amb infants d’entre 0 i 3 anys que ofereixen un entorn grupal d’intimitat i confiança on compartir vivències amb el suport de professionals. La majoria de vegades els assumptes que s’anomenen no són únicament intel·lectuals, sinó que tenen una vessant afectiva molt important. I és que tenir una filla o un fill és una experiència intensa i transformadora, que genera moltes expectatives i il·lusions, i alhora grans incerteses i dubtes. En aquest sentit, avui dia tenim al nostre abast gran quantitat de recursos − segurament més abundants i accessibles que mai− referents a desenvolupament i l’educació dels nens i les nenes. Tanmateix i paradoxalment, també és major la sensació de desorientació,  atabalament i soledat que molts pares i mares senten envers l’enriquidora i alhora delicada i complexa tasca de la criança.

 “Una necessitat fonamental de l’infant és poder trobar la seva pròpia ment
en la ment de l’altre”


Peter Fonagy


L’espai familiar com a dispositiu de relació i trobada

Ajudar l’infant a desenvolupar-se de manera saludable i harmònica requereix atendre les seves necessitats físiques bàsiques i també, i molt especialment, les de caràcter afectiu, relacional i expressiu. Els especialistes afirmen que és l’adult qui, amb les seves respostes, fa de filtre i ordena la realitat del nadó. Aquest procés inclou el que es coneix com a funció reflexiva o mentalització (Fonagy, 2004) i implica la capacitat dels pares i mares i/o altres adults significatius de connectar amb el que l’infant està sentint per tal de contenir, posar paraules i donar sentit a l’experiència interna. Aquest ressò ajustat de l’adult proporciona una sensació d’unitat i coherència, contribueix a l’organització del pensament i facilita l’establiment de les bases de la simbolització i el llenguatge; també és clau per a la regulació emocional i l’establiment de relacions interpersonals satisfactòries. En termes similars ho planteja Boris Cyrulnik, neuropsiquiatre i expert en resiliència, quan afirma que l’ésser humà neix profundament immadur, fràgil i vulnerable, i que cap infant pot desenvolupar-se si no pot trobar al seu voltant un embolcall sensorial que l’envolti i tutoritzi el seu desenvolupament (Rubio i Puig, 2015, p.9).

És en aquest context que l’espai familiar emergeix com un dispositiu de relació i trobada on poder pensar en un mateix i en la criatura, i en la interacció mútua. La majoria dels espais prenen com a referència “La Maison Verte”, un dispositiu interdisciplinar francès impulsat per Françoise Dolto el 1978. Aquesta experiència s’ha estés i actualment existeixen moltes iniciatives, de caràcter públic i privat, i que s’articulen al voltant de diferents mirades i concepcions teòriques. A tall d’exemple, segurament un dels programes més reconegut és el “Ja tenim un fill”, promogut per l’Institut d’Educació de Barcelona i l’Institut Català de la Salut, el qual està adreçat a les famílies que acaben de tenir un nadó i fins aproximadament els 8 mesos.

El paper dels professionals en els espais familiars

Aquests espais familiars estan conduits per especialistes de la salut mental i la criança (habitualment de l’àmbit de la psicologia, la psiquiatria, l’educació infantil i la infermeria) que desenvolupen la funció d’“acollidors”.  I això és així perquè acullen els infants, els protagonistes de l’espai,  als quals se’ls habilita un indret càlid al centre de la sala: un matalàs o estora, amb la “panera dels tresors” i/o altres propostes adequades a la seva edat. Això permet als nens i nenes posar-se en acció i explorar materials, textures, colors, formes… descobrir(-se) i sorprendre’s, estructurar i reestructurar(-se); i, en definitiva, desplegar el seu joc de forma espontània i al seu propi ritme, tot avançant en el procés de subjectivació.

“El primer moviment de la petita mà cap a les coses, l’impuls d’aquest moviment, representa l’esforç del jo per penetrar en el món”

Maria Montessori

“El joc és l’expressió més autèntica i el mitjà d’aprenentatge més efectiu de l’infant”

Jean Piaget


Espai familiar de l’Ajuntament de Barcelona

Per altra banda, els professionals dels espais familiars acullen també als adults, habitualment mares, tot i que cada vegada més també pares i avis. Els reben físicament, facilitant-los un espai al voltant de les criatures –normalment coixins al terra, afavorint així el contacte i la comunicació–, i també psíquicament i simbòlicament, donant espai a la paraula. No hi ha presses ni res preestablert, de manera que allò que es planteja es va definit en funció de la particularitat dels assistents i dels seus interessos, necessitats i demandes. Es treballa des de la subtilesa i amb una disposició d’escolta, respectant la pluralitat i el que es presenta tal i com és. En ocasions també es proposen algunes activitats, com explicar contes o cantar cançons de bressol, i s’ofereix alguna cosa per prendre.

Tot plegat per crear un clima proper i distès en què tothom es pugui sentir còmode i amb llibertat per expressar-se. D’aquesta manera, garantint el respecte i la confidencialitat, s’obre l’oportunitat de desvetllar inseguretats i inquietuds −la majoria habituals i comunes−, però que si no es treballen poden dificultar la vinculació amb el fill o la filla i la posada en pràctica de bones pràctiques parentals en aquest període tan sensible i tendre.

En aquest sentit, el que es comparteix no són tant consells o “receptes màgiques”, sinó comprensió, estratègies i reconeixement per reforçar una percepció positiva de la maternitat i la paternitat, i de la seva pròpia competència. Perquè de mares i pares perfectes no n’hi ha, ni tampoc pautes universals o un model educatiu familiar únic; més aviat es tracta, tal i com ho formula Winnicot (1992), d’oferir un ambient facilitador i de ser unes figures “suficientment bones” per a la criatura. Això vol dir adaptar-se a les seves necessitats de manera adequada i d’acord al moment maduratiu, la qual cosa és també tot un aprenentatge.

Cada niño nos invita a crecer con él

Rebeca Wild


Una criança més rica i plaent

Entenent que el grup familiar és el primer context de vida i de desenvolupament,  aquest tipus de dispositius com ara l’espai familiar ofereixen la possibilitat de plantejar un escenari intermedi en que l’infant entra en contacte amb els altres però manté també propera la figura de referència. Això afavoreix el procés de separació i l’adquisició de l’autonomia de forma gradual i progressiva. A la vegada, aquests espais suposen també un context de socialització per a les famílies, un  “laboratori i observatori” natural –i a l’hora i excepcional– on viure i entendre, des de la quotidianitat, el creixement i el desenvolupament dels més petits i petites. El grup promou la creació de xarxes de relació i suport dins la comunitat, el “fer tribu”. Aquest intercanvi permet, així mateix, apreciar les diferents mirades i matisos (generacionals, culturals, etc.) i el nodriment mutu, tot afavorint, una criança més rica i plaent.

El fet que les trobades es mantinguin setmanalment ofereix a les famílies la possibilitat de fer un recorregut, tot posant de manifest les constàncies i fluctuacions en el seu fer i el seu dia a dia. A la vegada, trobada rere trobada es van habilitant les condicions per generar noves experiències significatives. D’altra banda, per al professional, aquesta continuïtat permet oferir un acompanyament i sosteniment més durador i profund, i també intervenir de forma primerenca. D’aquesta manera és possible la detecció precoç de qualsevol desajust o situació de risc i vulnerabilitat, i la coordinació amb altres recursos de la xarxa assistencial, per tal d’afavorir l’evolució saludable i la qualitat de vida de l’infant i la seva família.

Els espais familiars i altres tipus de dispositius i intervencions es tracten en les assignatures
Atenció precoç, criança i treball amb famílies i Tècniques i estratègies d’intervenció I: 0-6 anys del
màster universitari en Psicologia infantil i juvenil: tècniques i estratègies d’intervenció, així com en el programa del grau de Psicologia.

ENLLAÇOS D’INTERÈS

Referències

Fonagy, P. (2004). Teoría del apego y psicoanálisis. Barcelona: Espaxs.

Rubio, J.L. I Puig, G. (2015). Tutores de resiliencia. Dame un punto de apoyo y moveré MI mundo. Barcelona: Gedisa.

Winnicott, D. W. (1992). Los procesos de maduración y el ambiente facilitador. Barcelona: Gedisa

Recursos

Institut d’Infància i Adolescència (2017). Serveis socioeducatius per a la primera infància: anàlisi de models d’espais familiars. Recuperat de: http://institutinfancia.cat/noticies/presentem-lanalisi-models-despais-familiars/

Maternitat sense filtres (Diari Ara).  https://interactius.ara.cat/maternitats-sense-filtres

Pascual, S. (2012). Dels espais familiars al treball comunitari amb infància i famílies: una experiència pràctica. Butlletí d’Inf@ncia, 58, 1-11. Recuperat de: https://dixit.gencat.cat/web/.content/home/04recursos/02publicacions/02publicacions_de_bsf/04_familia_infancia_adolescencia/butlleti_infancia_articles_2012/links/58-profunditat.pdf

Tarrés, M.R. (2007). Els espais familiars. Un projecte d’atenció a les famílies amb infants petits. Desenvolupa, 28, 55-71.

Associacions

Associació la Causa dels Nens i Adolescents (ACNIA)

Associació de professionals d’espais familiars de Catalunya