L’aprenentatge socioemocional i l’alfabetització digital, claus en la recerca de feina

mètode SELFEE

Adrián Crescini, de La Xixa, i Gemma Abellán, de l’àmbit de Competències Digitals de la UOC

Després de dos anys en marxa, el projecte SELFEE és a punt de completar-se aquest mes de setembre. I ho farà amb dos esdeveniments que tindran lloc a Barcelona: una formació de formadors del 16 al 20 de setembre, i la Final Conference, els propers 26 i 27 de setembre.

SELFEE (“Alfabetització Digital i Aprenentatge Socioemocional per al foment i la promoció de la recerca de feina”) és un projecte europeu Erasmus+ que compta amb la participació de la UOC i La Xixa a Barcelona,  W-RS en Amsterdam, Képes Alaptvány a Budapest, i Elan Interculturel a París.

El seu principal objectiu és proporcionar noves eines als professionals que treballen en l’àmbit de l’ocupació perquè persones sense feina i en risc d’exclusió social, com aturades de llarga durada i/o d’entorns socials desfavorits, puguin desenvolupar habilitats digitals transversals a través de l’aprenentatge socioemocional (SEL), aplicades a la recerca de feina.

El projecte ha culminat amb l’elaboració del mètode SELFEE (El mètode SELFEE. Enfocaments creatius per a l’ensenyament de l’aprenentatge socioemocional i l’alfabetització digital a la recerca de feina. Manual per formadors), que es publicarà en breu, i que recull totes les orientacions necessàries per a dissenyar i implementar una proposta formativa per a persones en recerca de feina seguint aquesta metodologia, a partir de les experiències de cada organització participant.

Més eficiència en la integració d’habilitats digitals i socioemocionals en la formació ocupacional

Aquest mètode és el resultat d’un procés d’investigació per identificar la manera més eficaç i efectiva de vincular i integrar l’aprenentatge de les habilitats digitals i les socioemocionals en la formació ocupacional a través de diferents disciplines com l’Storytelling, Teatre de les Oprimides, la dansa i la Teràpia Cognitivoconductual. En aquest sentit, les professores Montse Guitert, Teresa Romeu i Gemma Abellán, de l’àmbit de Competències Digitals de la UOC i del grup de recerca Edul@b, conjuntament amb el tècnic d’investigació Jean-François Colas, des dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació s’han encarregat de desenvolupar un marc conceptual i pedagògic en relació a les competències digitals aplicades a la recerca de feina atenent a aquests contextos.

De moment, ja estan disponibles a la web del projecte les següents publicacions: Competències digitals bàsiques per a la recerca de feina, desenvolupada per l’equip de Competències Digitals de la UOC, i Aprenentatge socioemocional per a persones en cerca de feina, el·laborada per la resta de socis del projecte.

Aquestes dues publicacions senten les bases del mètode SELFEE, sobre les quals s’han dissenyat i implementat els diferents tallers pilot que s’han dut a terme fins al moment amb persones desocupades, en els quals cada soci del projecte ha dissenyat i implementat una proposta formativa per el desenvolupament d’habilitats digitals i socioemocionals en la seva disciplina d’expertise: Teatre de les Oprimides i Treball de Processos en el cas de La Xixa, Storytelling en el cas de DW-RS, dansa en el cas d’Elan i Teràpia Cognitivoconductual en el cas de Kepes. En concret, la UOC ha estat l’encarregada de supervisar la incorporació efectiva de les competències digitals en cadascuna d’aquestes experiències.

Què aporta cadascuna d’aquestes disciplines en aquests processos d’aprenentatge?

Teatre de les Oprimides i Treball de Processos

Les eines teatrals són un mitjà útil per a la transformació individual i social. A través d’exercicis teatrals i posada en escena es pot treballar amb la realitat a molts nivells diferents: mostrar-la des de moltes perspectives, analitzar-la, experimentar amb ella, generar estratègies creatives i assajar per a la vida real. Simultàniament, contribueix a desenvolupar una visió, consciència i habilitats personals, relacionals i socials. En aquest sentit, el teatre permet pensar i actuar sobre nosaltres mateixos (ment, cos i emoció) i connectar amb els altres i amb el món.

Es combina la metodologia Teatre de les Oprimides (TO) amb Treball de Processos o Process Work per ampliar l’abast pel que fa a la facilitació del grup i per fer front a les nombroses emocions i reaccions que es poden estimular durant els tallers basats en TO. Process Work o Process Oriented Psychology (POP) integra i utilitza contribucions de diverses disciplines per facilitar la transformació i el creixement d’individus i grups col·lectius: desenvolupament comunitari i organitzacional, capacitació en diversitat i lideratge, assessorament i facilitació grupal. S’enfoca principalment en desenvolupar un estat de consciència ajudant individus i grups a donar-se compte de com perceben i viuen les seves experiències, aprenen a canviar el seu enfocament i a trobar la informació que no es percep o margina (i que, per tant, limita la capacitat d’una persona per respondre). Molta de la informació que es necessita per transformar-se i créixer desafia la consciència ordinària, en marginar certs aspectes de l’experiència diària com emocions, desitjos, somnis, intuïcions, fantasies, estats d’ànim, etc., perquè entren en conflicte amb el sistema de creences bàsic o amb la cultura dominant a la qual es pertany. Process Work facilita connectar amb el nostre ser més profund i aprendre a ser creatius i fluir en circumstàncies extremes. A través de diferents eines i exercicis, permet redistribuir el poder i donar importància a l’estat d’ànim dels grups.

Storytelling

Ningú no sap exactament quan es van començar a explicar les primeres històries. El que sí se sap és que abans que l’home aprengués a escriure havia de confiar en la seva memòria i, per tant, havia de ser un bon oient per aprendre alguna cosa. Així, els bons narradors han facilitat que l’audiència pugui memoritzar la història.

Algunes coses mai canvien. El fet que una història ben explicada tingui més probabilitats de quedar-se atrapat amb l’oient és una d’elles.

La narració de contes o storytelling que “té lloc com una comunicació bidireccional oberta i directa entre el narrador de contes i l’audiència i permet la interacció entre els presents” sovint es coneix com a narració de contes tradicional. “Tradicional” en aquest context no implica que les històries en si mateixes siguin tradicionals, sinó que es refereix a l’acte. La narració tradicional en aquest sentit es presenta de diverses maneres: com un art escènic, com un mitjà per millorar la comunicació dins d’un context corporatiu (narració corporativa), la narració terapèutica o curativa, com una eina d’ensenyament en processos formals i no formals d’aprenentatge. En el nostre enfocament metodològic ens centrem en l’última.

Dansa

La idea d’integrar la dansa en un taller per preparar persones en la recerca de feina a priori pot semblar desgavellada. Pot semblar un gran desviament respecte l’objectiu final que és millorar les possibilitats de les persones de sol·licitar ocupació amb èxit. No obstant això, es donen tres arguments a favor sobre el potencial de la dansa en aquest context:

  • La dansa és bona per al benestar mental i físic: la investigació ha demostrat que ballar és beneficiós per a la nostra salut i emocions.
  • La dansa dóna ritme: molts desocupats reporten la sensació de tenir dies desestructurats. Sense la motivació externa, vam abandonar les nostres rutines diàries i, de vegades, podem sucumbir a la inèrcia. Això pot anar tan lluny com els problemes per aixecar-se del llit i l’insomni. La dansa és una pràctica excel·lent per convidar al ritme a la nostra rutina diària.
  • La dansa és un gran laboratori per explorar les relacions humanes: les mateixes accions i dinàmiques que succeeixen en un entorn social complex també succeeixen a la pista de ball, però en un context més simplificat (connexió, convergència, separació, divergència, estar en harmonia i conflicte, ser part d’un grup, estar sol, etc.) Això fa que les pistes de ball (guiades) siguin grans oportunitats per a l’exploració i l’aprenentatge, ja que faciliten certa seguretat i al mateix temps proporcionen una finestra d’observació.

Psicologia cognitivoconductual

El concepte subjacent rera la teràpia cognitivoconductual (TCC) és que els pensaments tenen un gran impacte en com ens sentim, jugant un paper fonamental en el nostre comportament. Per exemple, una persona que ha estat aturada durant molt de temps podria tenir pensaments negatius sobre les seves pròpies habilitats per trobar i mantenir una feina. A causa d’aquestes expectatives negatives, podria sentir-se ansiós o fins i tot apàtic en relació amb el procés de recerca de feina i podria deixar passar oportunitats per postular-se a una feina del tot. Per combatre aquests pensaments i comportaments negatius, el primer pas és aprendre a identificar les creences problemàtiques. La TCC, més enllà d’identificar patrons de pensament negatius, utilitza tècniques per desafiar i modificar aquests pensaments, facilitant a les persones eines per practicar i provar nous comportaments.


Formació de formadors i Final Conference SELFEE

alfabetització digital

El projecte SELFEE programa abans de finalitzar la formació de formadors que es durà a terme del 16 al 20 de setembre, destinada a professionals del món de la inserció laboral, treballadors i educadors socials, coachings laborals, assessors, i curioses i curiosos que vulguin conèixer aquesta metodologia i com aplicar-la en el disseny de les seves accions formatives orientades a la recerca de feina. Podeu inscriure-us aquí

Per la seva banda, el projecte es tancarà amb la Final Conference SELFEE, el 26 i 27 de setembre a la Casa del Mar de Barcelona, on es presentarà el manual El mètode SELFEE. Enfocaments creatius per a l’ensenyament de l’aprenentatge socioemocional i l’alfabetització digital a la recerca de feina. Manual per a formadors

Serà un acte obert a tota la comunitat per donar a conèixer els diferents resultats i experiències de tot el que s’ha treballat al llarg del projecte, així com la importància d’aquest tipus d’eines per a la innovació social i la transformació en l’àmbit de la inserció laboral. Hi haurà conferències, tallers, taules d’experts i d’experiències, i participaran diferents representants d’organitzacions públiques i socials. Per a més informació podeu consultar aquest enllaç.

Web del projecte SELFEE: http://selfeeproject.eu/