Maria José Rodríguez Jaume: “Integrar la perspectiva de gènere a la universitat permet identificar les discriminacions i combatre-les”

María José Rodríguez Jaume

Entrevista a Maria José Rodríguez Jaume, Vicerectora de Responsabilitat Social, Inclusió i Igualtat i Directora de la Unitat d’Igualtat de la Universitat d’Alacant

Perspectiva de gènere a l’avaluació de la qualitat universitària: un repte (no) resolt? és la qüestió sobre la que reflexiona, el 30 d’octubre, la Jornada del  màster universitari d’Avaluació i gestió de la qualitat a l’Educació Superior (UOC-AQU). Amb aquesta trobada es vol debatre i posar sobre la taula quins són els elements necessaris per poder incloure la perspectiva de gènere en la docència universitària i com garantir la seva incorporació a través de la gestió i l’avaluació de la qualitat. Amb motiu de la jornada, entrevistem Maria José Rodríguez Jaume, Vicerectora de Responsabilitat Social, Inclusió i Igualtat i Directora de la Unitat d’Igualtat de la Universitat d’Alacant, que participa en la taula rodona Gènere i qualitat educativa: eixamplant la mirada des de les reflexions i pràctiques dels feminismes.

Tot i que segurament és difícil de resumir, què significa i què abasta la perspectiva de gènere?

La perspectiva de gènere és un marc teòric i conceptual que contribueix a impulsar i desenvolupar la igualtat de gènere (igualtat de drets, responsabilitats i oportunitats entre dones i homes, nenes i nens), un principi jurídic universal reconegut tant en diversos textos internacional sobre drets humans com en el nostre ordenament jurídic (nacional i autonòmic).

A la pràctica, la perspectiva de gènere permet: 1) visibilitzar la condició i posició de les dones respecte als homes (separant les diferències sexuals -sexe- de les construccions socials -gènere-); 2) identificar els factors de desigualtat en els diferents àmbits (prenent en consideració les similituds i diferències en les experiències, interessos, expectatives, actituds i comportaments de les dones i homes) així com les seves causes i impacte en les dones, els homes, el àmbit en qüestió i la societat en general; 3) planificar accions per modificar els elements que mantenen les desigualtats així com les relacions asimètriques entre dones i homes, és a dir, per a aconseguir la igualtat efectiva entre dones i homes.

La perspectiva de gènere permet reflexionar de manera crítica sobre les desigualtats persistents i (re) construïdes entre dones i homes, també en entorns universitaris.

I, concretament, a la universitat, què significa integrar la perspectiva de gènere?

Integrar la perspectiva de gènere en entorns universitaris implica adoptar aquest enfocament de manera transversal o integral. Aquest enfocament es diferencia de l’enfocament explícit o interdisciplinari en què el gènere formar part integral de la pràctica educativa, i permet identificar i reconèixer les discriminacions que per raó de gènere persisteixen en les universitats

La perspectiva de gènere a les universitats permetria suprimir biaixos de gènere, tant en l’educació superior universitària com en la investigació, formació i transferència.

Les universitats, a diferència de la majoria d’entorns de treball, estan conformades per tres col·lectius amb realitats, necessitats i expectatives molt dispars: dones i homes entre el personal d’administració i serveis, entre el personal docent i investigador i entre l’alumnat. Addicionalment, els àmbits en què desenvolupen la seva activitat (recerca, docència i transferència de coneixement) assumeixen elements singulars. Les desigualtats entre dones i homes i els seus factors explicatius en cadascun dels col·lectius i dels àmbits assenyalats assumeixen elements i característiques pròpies que requereixen implicació, compromís, coneixement expert i experiències en la gestió de polítiques d’igualtat en els entorns universitaris.

El desenvolupament de la perspectiva de gènere a les universitats permetria identificar, corregir i suprimir possibles biaixos de gènere, tant en els àmbits en què dibuixen el sistema d’educació superior universitària (universitats, facultats, departaments i professorat), com en els processos en voltant dels quals dissenyem i implementem els processos d’investigació, formació i transferència.

Creus que la comunitat universitària entén el concepte i l’abast que pot arribar a tenir?

En general, conceptes com igualtat de gènere, perspectiva-transversalització de gènere, i polítiques d’igualtat d’oportunitats universitàries entre dones i homes no són enteses i, en conseqüència, no es valora el seu impacte i abast. Des de la meva experiència, és freqüent que ‘gènere’ s’associï a ‘dona’ i / o a ‘sexe’ quan hauria de ser contemplat com un concepte des del qual analitzar i explicar les desigualtats entre dones i homes. Així mateix, l’ingrés de les dones en els estudis d’educació superior, sent aquestes les més presents actualment a les aules universitàries, ha pogut contribuir a l’imaginari social que la igualtat entre dones i homes és un objectiu assolit. Però si bé la major representació de les dones a les universitats és avui una realitat, d’aquesta no es pot inferir que siguin més reconegudes.

Actualment, fins a quin punt s’està introduint en els nostres programes educatius i plans acadèmics la perspectiva de gènere?

Dels àmbits en què es desenvolupa l’activitat universitària, gestió de recursos humans, investigació-transferència i formació, és l’últim en el qual més tard s’ha incorporat la perspectiva de gènere de forma transversal. Sense cap dubte, els passos que en aquest sentit ha donat l’AQU (Agència Catalana de Qualitat) -que ja compta amb un sistema d’indicadors amb els quals valorar la inclusió de la perspectiva de gènere en els plans d’estudis-, així com les propostes recollides en la col·lecció “Guies per a la inclusió de la perspectiva de gènere en els estudis de grau en … (Arquitectura, Matemàtiques, Física, Història, Ciències de la Computació, Medicina, …), editades i publicades per la Xarxa Vives d’Universitats, contribuiran no només al desenvolupament d’una formació universitària sense biaixos de gènere, sinó a la formació de persones compromeses amb la igualtat.

Incloure la perspectiva de gènere en la formació universitària implica identificar els biaixos de gènere en cada un dels elements al voltant dels quals vam dissenyar el nostre procés d’ensenyament-aprenentatge, alguns explícits en les nostres guies docents (competències, objectius, resultats d’aprenentatge, continguts , metodologies docents, referències bibliogràfiques i sistema d’avaluació), i altres implícits (recursos docents, comunicació i metodologies d’interacció a l’aula).

A la definició de l’espai europeu d’educació superior, la professionalització de la formació universitària a través de l’adquisició de competències ha adquirit un paper central. Des d’una perspectiva de gènere, cal plantejar-se si aquesta queda esbiaixada. El nostre alumnat coneix (i reconeix) les actituds i comportaments que en el seu entorn professional apareixen travessats pel gènere?, coneix (i reconeix) el seu àmbit professional des de l’òptica de les relacions de gènere? L’adquisició d’aquestes competències és rellevant des de l’òptica d’una formació integral.

Què ens mostren els indicadors de gènere actuals en l’àmbit acadèmic i què haurien de poder mostrar?

Des de fa més d’una dècada les universitats espanyoles compten amb informes diagnòstics que dibuixen una situació similar i que han permès visibilitzar i identificar les seves desigualtats, asimetries i biaixos de gènere. A grans trets, la fotografia mostra escassa presència d’acadèmiques en càrrecs de direcció i representació. Així com la seva infra representació en les categories professionals més elevades, estudis masculinitzats i feminitzats, i desenvolupament de carreres professionals entre el personal docent i investigador que transcorren en paral·lel per a les acadèmiques i acadèmics, a diferents ritmes i on la maternitat impacta de manera decisiva entre les primeres precisament en els anys en què s’inicia la carrera científica. Tot i aquesta realitat, la implementació de plans d’igualtat entre dones i homes a les universitats ha contribuït a reduir les bretxes de gènere, demostrant que el desenvolupament de polítiques d’igualtat impacten de forma directa en la realitat descrita.

Quins creus que són els principals reptes que ens hem de plantejar a la universitat en relació a aquest tema?

Actualment ja comptem amb un marc extens d’evidències empíriques, anàlisi teòrica i coneixement expert que constaten la desigualtat situació de dones i homes en entorns universitaris. Al seu torn, disposem d’una marc jurídic que insta les universitats a introduir mesures amb què reduir les bretxes de gènere així com a generar contextos d’estudi, de treball i d’investigació que garanteixin la igualtat d’oportunitats entre dones i homes. Aquest context incita a no posposar els canvis estructurals en aquesta matèria des d’un enfocament integrador. Aquests canvis haurien d’anar dirigits a una lectura de les diferents normatives que regeixen la vida universitària amb un enfocament de gènere. Normatives i processos com el d’acreditació del professorat així com dels estudis universitaris i, entre altres, normatives i processos que avaluen els sexennis o productivitat científica però, també, els sistemes d’avaluació que les universitats implementen entre el seu professorat. El repte, des del meu punt de vista, és no posposar els canvis estructurals.

I, concretament, pel que fa a l’avaluació de la qualitat de la nostra docència i investigació, quins són els reptes?

Múltiples disciplines, els estudis de gènere així com la investigació amb perspectiva de gènere, han contribuït a les ruptures epistemològiques més importants que s’han viscut en les últimes dècades: la ruptura amb la identificació sexe / gènere, la ruptura amb el binarisme de gènere, la ruptura amb la dualitat sexual i la ruptura amb l’heteronormativitat. Així mateix, des de l’epistemologia feminista es vénen qüestionant els postulats positivistes de la ciència: neutralitat, objectivitat, racionalitat i universalitat. Aquestes troballes han permès, en primer lloc, identificar biaixos de gènere en la investigació i, en segon lloc, estimular respostes, de tot ordre, que permeten avançar en processos d’igualtat efectiva alhora que ofereixen solucions més adequades a la vida i experiència de dones i homes. Si la docència universitària es sustenta, entre altres, en la investigació que es realitza en els nostres laboratoris, despatxos, biblioteques, … i si aquesta incrementa la seva qualitat quan eludeix els biaixos, entre d’altres, de gènere, el sistema universitari ha d’incloure indicadors de gènere que permetin avaluar la qualitat en la recerca i docència universitària. Amb això, no només s’incrementarà la qualitat científica i formativa, sinó que contribuirem amb el nostre quefer a la consecució d’una societat més justa i igualitària.

Podeu recuperar la jornada Perspectiva de gènere a l’avaluació de la qualitat universitària: un repte (no) resolt? del màster universitari d’Avaluació i gestió de la qualitat a l’Educació Superior (UOC-AQU) aquí: