L’educació emocional a la infància i la joventut, factor clau per al benestar

educació emocional

Imagineu-vos una adolescent, la Berta, que veu que la seva amiga de l’escola corre cap a ella per fer-li una abraçada càlida i reconfortant. Què pot passar? Segurament se li obrin els ulls, somrigui i digui alguna cosa com “Joana! Què guai!”. Ningú ho dubta: ha experimentat una emoció d’alegria.

La resposta inicial a l’abraçada és una primera valoració molt ràpida del seu organisme, que interpreta la situació com a positiva i decideix no sortir corrents. Però, això no és tot: hi ha un segon moment en què la Berta processa l’efecte que aquest esdeveniment té en el seu context, en la seva vida. És aquí que trobem l’element clau: no es poden canviar els esdeveniments, però sí que es pot actuar sobre la valoració que en fem les persones.

Els especialistes en educació emocional treballen perquè es pugui entendre la raó de ser de les emocions, disminuint-ne així l’impacte advers i potenciant-ne una gestió saludable que permeti apreciar l’efecte positiu de situacions com la de l’abraçada de la Joana. En el cas dels infants i els adolescents, això és especialment important: un bon treball des de ben petits pot afavorir una millor regulació també en la seva vida adulta. L’assignatura d’Educació Emocional del màster universitari en Psicologia Infantil i Juvenil: Tècniques i Estratègies d’Intervenció es proposa preparar els i les estudiants per dur a terme aquesta tasca, és a dir, acompanyar infants i joves en l’aprenentatge i l’adquisició d’una major consciència de les emocions que experimenten. Si s’aconsegueix formar persones que puguin entendre la manera en què interpreten i els afecten les emocions, i actuar d’una forma conscient i regulada, podran tendir a una vida més plaent, amb més benestar. I si hi ha més benestar subjectiu, hi haurà més benestar social.

Les teories de les emocions

L’assignatura té dos vessants. En primer lloc, cal entendre què son les emocions, poder-les pensar. El marc teòric de l’educació emocional parteix de la investigació sobre diverses preguntes: Com es diferencien les emocions d’altres fenòmens afectius com els estats d’ànim o els trets de la personalitat? Quines emocions hi ha, i com les podem classificar? Quina és la base neurocientífica de les emocions? Com es desenvolupen les emocions al llarg de la vida? La teoria de les intel·ligències múltiples de Gardner (Gardner, 1983) ha aportat una de les majors contribucions en aquest camp. Postula que, així com hi ha molts tipus de reptes a resoldre, també hi ha molts tipus d’intel·ligències, concretament vuit: la lingüística-verbal, la lògica-matemàtica, la musical, l’espacial, la corporal-cinestèsica, la intrapersonal, la interpersonal, i la naturalista. La majoria d’experts accepten aquesta teoria, que després ha estat ampliada i matisada, entre d’altres, per la teoria de la intel·ligència emocional (Salovey i Mayer, 1990, 1997; Goleman, 1995), que considera la capacitat d’autoconsciència i de regulació emocional la base perquè les persones siguin capaces de portar una vida saludable i beneficiosa per si mateixes i pel seu entorn. A l’assignatura s’aprofundeix en aquestes nocions des de l’enfocament infantojuvenil, tot proporcionant a l’estudiant una base sobre les diferents formes d’explicar les relacions entre emocions i el funcionament d’aquestes al llarg de les primeres etapes de la vida.

Conscienciar sobre les pròpies emocions

A banda del desenvolupament teòric, el tema té un marcat caràcter aplicat: com es pot educar els infants, el jovent i adults, per portar vides millors? L’assignatura també busca obrir la reflexió i donar algunes respostes a aquesta pregunta. En aquest sentit, a partir del coneixement interdisciplinari existent sobre el tema (que inclou investigacions des de la psicologia, les neurociències o la pedagogia, entre d’altres), s’han elaborat programes d’educació emocional que permeten fer que els alumnes siguin més conscients de les pròpies emocions, tenir estratègies a l’hora de fer front a situacions difícils i desenvolupar competències emocionals

universo de emociones
Univers de les Emocions

Aquesta feina, però, no s’ha de fer només amb els estudiants. Hi ha una part de treball molt important que ha de fer el professional de la psicologia o de l’educació: si aquest no és capaç de contactar amb les seves pròpies emocions, difícilment podrà ajudar els joves a fer-ho. És per això que l’assignatura ofereix múltiples propostes i recursos (vídeos, conferències i exercicis) per tal d’afavorir l’autoconeixement de l’estudiantat. Un bon exemple d’aquest tipus de recurs, interessant per a tothom, és l’Univers de les Emocions, la representació gràfica més gran de les emocions que s’ha fet fins al moment (un projecte d’Eduard Punset, Rafael Bisquerra, Ana Gea i Víctor Palau). Et convidem a fer-hi un cop d’ull!

Tornant a l’exemple del principi, i pensant en el cas de l’“alegria” de la Berta: t’imagines com d’enriquidor seria poder parlar de plaer, gust, il·lusió o goig, més enllà d’un simple “guai”?

L’actual professora responsable de l’assignatura és la Marta Reinoso Bernuz, també directora del màster universitari en Psicologia Infantil i Juvenil: Tècniques i Estratègies d’Intervenció.És doctora en Psicologia per la Universitat de Barcelona, amb una tesi sobre l’estudi de l’ajust psicosocial i la vivència de l’adopció en nens i nenes adoptats/des internacionalment a Espanya. A més a més de la seva activitat docent, participa i coordina diversos projectes en el terreny de la salut mental infantojuvenil. Col·laboren amb ella Esther García Navarro i José Carlos Ángel Castel.

Referències:

Bisquerra, R. (2000). Educación emocional y bienestar. Barcelona: Wolters Kluwer.

Gardner, H. (1983). Frames of mind: the theory of multiple intelligences. Londres: Heinemann.

Goleman, D. (1995). Emotional intelligence: Why it can matter more than IQ. Nova York: Bantam Books.

Mayer, J. D. i Salovey, P. (1997). What is Emotional Intelligence? A E. P. Salovey i D. J. Sluyter (ed.), Emotional development and emotional intelligence: Educational implications (p. 3-34). Nova York: Harper Collins.

Salovey, P. i Mayer, J. D. (1990). “Emotional Intelligence”. Imagination, Cognition, and Personality, 9, 185-211.