Bonnie Stewart: “Les dades prometen coneixement, però no sistemes humans i sostenibles”

Parlem amb Juliana Raffaghelli i Bonnie Stewart sobre la importància de l’educació mediàtica i l’alfabetització en cultura de dades arran dels webinar d’Edul@b

Al desembre arrenca el “Webinar Series” on Data Cultures in Higher Education, “un espai altament flexible que neix de la necessitat d’activar un debat sobre la cultura de dades a l’educació superior, revisant les noves contingències que imposa aquest fenomen emergent en la relació entre docents i estudiants i cap a la societat. De fet, les dues missions principals en educació superior, docència i investigació, abracen recentment pràctiques intensives en dades, considerades per alguns com una oportunitat per millorar l’eficiència, l’objectivitat i la transparència”. Ho explica Juliana Elisa Raffaghelli, organitzadora dels seminaris en línia i investigadora del Programa Ramón y Cajal al grup de recerca Edul@b dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació.

El webinar, organitzat per Edul@b amb el suport de la Càtedra Unesco d’Educació i Tecnologia per al Canvi Social, ofereix seminaris web en anglès però amb subtítols en castellà. Es pot participar a distància, en debats sincrònics o a través dels mitjans socials. L’aprenentatge es reconeixerà a través d’insígnies digitals  (Open Digital Badges). 

Segons Raffaghelli, “és un primer espai de reflexió per a docents universitaris, educadors i estudiants d’àmbits de ciències socials o tecnologia”, però considera interessant “anar estenent la reflexió a tots els nivells d’alfabetització ciutadana i escolar sobre una problemàtica que un futur immediat definirà molts dels nostres espais vitals”.  Aquests webinar “són part d’un esforç continu sobre l’alfabetització digital, en un mon digital que muta sempre. Aquesta alfabetització es mou entre la necessària adquisició d’habilitats i l’adquisició d’una mirada crítica, que permeti l’aprofitament de la innovació de manera justa, equitativa i positivament transformadora”.

L’interès per aquesta mirada crítica va portar Raffaghelli a col·laborar amb qui serà la primera participant en el webinar, Bonnie Stewart, educadora i investigadora especialitzada en les implicacions de les xarxes digitals a escala social, cultural i de l’aprenentatge.  Professora assistent de Pedagogia online a la Facultat d’Educació de la Universitat de Windsor, col·labora des del 2018 amb Raffaghelli, a partir d’interessos comuns sobre Digital Scholarship i la visió compartida sobre la necessitat d’intervenir des d’una mirada crítica sobre el “tecno-entusiasme” generat al voltant de la datificació. Parlem amb Bonnie Stewart sobre aquests i altres aspectes.

En un article, vas parlar de “la nostra incapacitat actual generalitzada per afrontar l’ecosistema d’informació contemporani i allò que ha esdevingut la Web. No sembla gaire optimista…

Els nostres sistemes socials són cada cop més complexos i injustos, i sembla que les persones responem donant solucions que redueixen la complexitat. Ens encanten les respostes fàcils. En realitat, no s’aborden els problemes reals, encara que seguim donant més i més de la nostra estructura i sistemes socials a aquests enfocaments solucionistes. Vaig treballar a la Web a principis dels anys 2000, vaig treballar a través de la Web 2.0. Em vaig integrar en aquella cultura participativa i relacional i vaig veure com, col·lectivament, des de la societat, la veníem i la soscavàvem per atraure la monetització i la datificació. Són molt atractives: la monetització ha convertit les aficions en benefici i celebritat, almenys per a uns quants, i les dades són la promesa del coneixement final, el somni hiperracional que totes les coses es poden traduir en punts de dades. Però tampoc no és un camí cap a sistemes humans sostenibles i equitatius.

Quins són els problemes actuals del consum mediàtic? 

Crec que la manera com parlem de mitjans de comunicació no té gairebé res a veure amb el que està passant realment. Hi ha aquesta classe particular de narrativa que és fàcil de vendre en l’economia d’atenció que han esdevingut els nostres mitjans de comunicació. És una narrativa d’“innovació!” i “futurs!” que revistes com Forbes i Harvard Business Review i diaris com el New York Times sempre esperen vendre. És la narrativa de la revolució tecnocràtica. És una “interrupció”, és una revolució sense molèsties reals, excepte per a aquells perdedors que han quedat atrapats en el passat i poden deixar-se enrere. 

La narrativa educativa posa en primer pla l’aprenentatge, impulsat per l’objectiu de fer el món una mica millor

I ningú no vol quedar-se enrere, de manera que hi ha tota una conversa sobre “el futur de la feina” que es desprèn d’això i que s’està utilitzant a poc a poc per reforçar l’educació superior en un racó: Com podem jugar amb la incertesa que enfrontem com a espècie, donada la creixent desigualtat, el canvi climàtic, la vigilància de dades? Ah d’acord! Parlarem d’intel·ligència artificial (AI), perquè la gent no sap realment què volem dir amb això. Quan parlem d’AI parlem de la intersecció de dues lògiques culturals del nostre temps: la lògica del negoci, perquè l’AI és primer de tot un producte, i la lògica dels mitjans, perquè l’AI ens permet captar l’atenció. Utilitzem l’AI com a drecera per invocar la tecnologia com a força per al canvi sense reconèixer la complexitat del canvi, o el fet que el canvi es refereix realment a pràctiques humanes i comprensions del món. Aquest és el problema del consum mediàtic en general: estem atrapats en diferents canals i lluitem per treballar junts, fins i tot per aconseguir objectius compartits.

Quin pot ser el paper dels educadors i educadores en aquesta situació?

M’agrada mirar aquest problema general a través de la lògica de l’educació, que és una lògica diferent. La narrativa educativa posa en primer pla les qüestions de l’aprenentatge i el bé públic d’aquest. Per a mi, l’aprenentatge és lent i costós, i es veu afectat per la tecnologia i l’automatització i l’ecosistema de la informació, però no està impulsat per aquests. Està impulsat per l’objectiu de fer el món una mica millor. 

Quines són les habilitats que necessita un ciutadà o ciutadana del present i del futur en el nostre ecosistema d’informació?

– Pensament sistèmic.

– Capacitat de col·laboració i contribució.

– Una comprensió d’internet i de com funciona realment, més enllà de la codificació, a més d’una comprensió de la privacitat, de la vigilància, de com s’estan armant els mitjans socials contra la participació democràtica.

– Estómac fort per fer front a l’escala de porqueria que s‘hi troba.

– Humilitat: tots hem de ser aprenents per mantenir-nos al dia.

– Esperança.

Què és l’educació mediàtica i com t’has compromès amb aquesta àrea important de l’educació?

Vaig iniciar-me en l’alfabetització mediàtica a la dècada dels 90, quan es tractava de donar sentit a la publicitat i als mitjans de difusió. Uns anys més tard, quan vaig començar a escriure en línia i finalment vaig caure en el món de les xarxes socials, va ser més com a productora de contingut que no pas com a educadora, però aquest objectiu d’alfabetització mediàtica va quedar en mi. Vaig tornar a la universitat el 2010 per fer el meu doctorat en educació i vaig decidir que els mitjans digitals i els mitjans socials eren l’esfera que volia explorar, perquè la meva integració al món Web 2.0 em va donar un lloc de primera fila a les seves operacions i els canvis que estava patint. Vaig començar la meva beca de mitjans digitals amb una comprensió basada no en el que deien els estudiosos, sinó els professionals, i això em va proporcionar, crec, un avantatge en els primers anys emergents d’aquesta dècada.

Per què creus que ara és el moment de parlar de dades? Com has col·laborat amb la UOC en aquest sentit?

Fa uns cinc anys, quan el MIT estava dissenyant la plataforma que ara és EdX per a cursos oberts, vaig tenir una acalorada discussió en una conferència amb el tipus d’informàtica que dirigia aquest projecte. Perquè ell deia:  “bé, si podem simplement desglossar el que una persona entén en fragments més reduïts, arribarem a la peça que no entén i aleshores podrem dirigir cap allà la nostra docència”. Això és el que Paolo Freire anomenaria educació amb “model bancari”. Es tracta de l’aprenentatge automàtic en el seu nucli

El sistema va ser construït per persones que no el van dissenyar per a la diversitat i la complexitat… però la societat és així! És hora de tractar aquest tema. O potser ho era fa cinc anys, però ara estem aquí

I al llarg d’aquests cinc anys, he observat com l’aprenentatge automàtic i els seus “cosins culturals” de datificació s’estenien com un virus a través de l’educació, del comerç, de la salut, de la policia i de la democràcia. Hi ha maneres en què els big data ofereixen valor. Però sempre hi ha aquesta promesa que, d’alguna manera, la visió de les dades és una visió neutral, que pot ser una visió perfecta sobre el món. En canvi, quan posem en pràctica aquests sistemes continuem notant que les despeses humanes són elevades, particularment entre les poblacions que ja pateixen discriminació i marginació. Per exemple, la gent real veu la seva targeta d’embarcament rebutjada sense compensació perquè la tecnologia de reconeixement facial no pot llegir les dades d’un gran nombre de cares de pell fosca. O de cares femenines. Això passa perquè el sistema va ser construït per persones que no van aconseguir dissenyar per a la diversitat i la complexitat. Tanmateix, així és la societat! Crec que ja és hora de tractar aquest tema. O potser ho era fa cinc anys, però ara estem aquí.

Fa un any que treballo amb la doctora Julianna Raffaghelli d’EduL@b. Estem interessades en l’alfabetització en dades, en particular en alfabetització en dades dels educadors. En última instància, voldríem entendre el que la gent necessita entendre (encara que això continuï creixent) així com el que entenen, i pensar en algunes intervencions que poguessin ajudar una mica en el procés de construcció d’una narrativa social diferent per a les decisions a escala dels sistemes. No és un objectiu petit, però és bo tenir un repte.

Els dies 4 i 5 de desembre s’inicia la sèrie de webinars del projecte ‘Data Cultures in Higher Education’ d’Edul@b. S’hi pot participar presencialment o en línia. Per a més informació, cliqueu aquí.