Feedback i educació online: la retroalimentació en l’aprenentatge

feedback y educación online
Foto: Wes Hicks a Unsplash

Anna Espasa, Teresa Guasch i Rosa M. Mayordomo, professores dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació i membres del grup de recerca Feed2Learn, que centra part de la investigació en feedback i educació online

Per què els estudiants demanen feedback però després no l’utilitzen?  

Aquesta ha estat una de les preguntes que el grup de recerca Feed2Learn (que estrena web) ha abordat en aquests 10 anys que fa que està contribuint en la recerca sobre els processos d’avaluació i feedback. Els estudiants en general, demanen feedback sobre el treball que fan però després desconeixen què han de fer, com l’han d’utilitzar o quin ha de ser el seu rol. La resposta a aquesta pregunta permet avançar en conèixer com ha de ser el feedback per tal que aquest realment sigui útil pels estudiants. 

L’objectiu del grup de recerca Feed2Learn ha estat investigar com el feedback pot contribuir a l’aprenentatge online, en un entorn virtual com el cas de la UOC. En aquest sentit, s’ha posat el focus, principalment, en l’estudi i anàlisi del feedback que reben els estudiants en activitats escrites (proves d’avaluació continuada -PACS-, treballs finals, memòries, etc…) que són les més comunes en un entorn virtual majoritàriament asíncron i on predomina la comunicació escrita. Per tant, entenem, que el feedback:

  1. Ha de partir dels objectius i situar l’aprenentatge de l’estudiant en relació a aquests.
  2. Ha de ser una ajuda que li faci reflexionar sobre com continuar en l’assoliment d’aquests objectius.

Les dues condicions es donen en el marc d’un procés dialògic, i per tant, cal promoure un diàleg entre docent-estudiant o estudiant i companys. Aquest procés dialògic el podem resumir en tres fases (veure figura 1). Una primera fase que es correspon amb el procés de donar i rebre el feedback (que pot venir del docent, d’una o un company, d’un grup o bé automàtic). Una segona fase de comprendre i apropiar-se del feedback rebut, i per tant, de processar-lo i decidir i planificar quines accions s’han de fer per tal que aquest feedback li permeti millorar l’activitat. Aquesta fase exigeix un paper actiu per part de l’aprenent. I, finalment, hi ha una darrera fase d’implementació de les accions de millora prèviament identificades, obtenint així una activitat millor. Com es pot veure a la imatge, aquestes fases corresponen a un procés continu: donar-rebre feedback, processar i implementar-lo. 

feedback loop

Aspectes a considerar en relació al feedback i educació online

Tal i com confirmen les primeres metanàlisis sobre el feedback, el seu impacte en l’aprenentatge és molt significatiu i ens aporten evidències de què el procés de feedback és clarament imprescindible. Aquest procés encara pren més rellevància en un entorn virtual en què docent i estudiants no estan físicament en el mateix lloc i tampoc han de coincidir temporalment. Atès aquesta rellevància, des del grup de recerca Feed2Learn aprofundim en els processos que incideixen en l’aprenentatge a través del feedback per tal d’aportar evidències tant a docents, estudiants, dissenyadors instruccionals o responsables de polítiques institucionals, sobre com, quan i de quina manera s’ha de facilitar el feedback. 

Els resultats més importants que s’han obtingut en el marc dels projectes de recerca del grup ens permeten concloure els següents aspectes en relació al feedback i educació online en activitats escrites:

  • Per afavorir que el feedback contribueixi a l’aprenentatge, aquest ha d’estar format per la combinació de preguntes + suggeriments que facin reflexionar sobre els aspectes a millorar i/o revisar de l’activitat i sobre com millorar-les.  
  • El tipus de canal utilitzat per donar feedback (àudio, vídeo o escrit) no té incidència significativa en els resultats d’aprenentatge (notes) ni en la satisfacció dels estudiants. Però en canvi, els estudiants consideren que el feedback a través del vídeo genera més proximitat entre docent i estudiants i permet afavorir el diàleg.
  • Per generar un marc de feedback dialògic, imprescindible per a l’aprenentatge, cal tenir en compte una d’aquestes condicions: donar als estudiants la possibilitat de tornar a lliurar el treball després del feedback rebut (resubmission) o promoure el feedback entre iguals.
  • És necessari formar (alfabetitzar) els estudiants en un rol actiu amb el feedback que reben, per tal que sàpiguen què han de fer i com amb el feedback rebut (feedback literacy). 

Tal i com plantejàvem a  la pregunta inicial del post, tot i els esforços que posa el professorat en elaborar el feedback, els estudiants no l’acaben utilitzant. Per què? Des dels estudis científics duts a terme sobre els processos de feedback, s’apunten diferents raons: l’estudiant no entén el feedback, no sap què ha de fer amb el feedback, està molt allunyat del seu coneixement actual, no arriba en el moment adequat o és massa llarg, entre d’altres. 

Què podem fer per a què els estudiants utilitzin el feedback que reben?

El grup de recerca està actualment desenvolupant un projecte finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (2019-2021) que pretén explorar els factors que influeixen en la implicació / compromís amb el feedback per part dels estudiants i la seva evolució en el context específic d’ensenyament i aprenentatge online, entenent que cal que adoptin un rol actiu amb el feedback rebut.

La contribució més rellevant d’aquest projecte (Engaging students with feedback for learning in online environments, ON-Feed) és l’abordatge global de la implicació de l’estudiant amb el feedback, tenint en compte les tres dimensions que expliquen la implicació (engagement): conductuals, cognitives (lectura del feedback, comprensió del feedback, detecció de punts febles i de millora; planificació a partir del feedback de les passes a realitzar; supervisió a partir del feedback de la feina realitzada, …) i emotives (quines emocions genera el feedback rebut: ràbia, satisfacció, curiositat, confusió…).  

Els resultats contribuiran a comprendre alguns dels factors que fan que els estudiants s’impliquin, en major o menor grau, en fer l’esforç de comprendre i utilitzar el feedback que reben. D’altra banda, les implicacions educatives derivades proporcionaran als estudiants estratègies d’alfabetització del feedback (feedback literacy) i estratègies d’ensenyament que  fomentin la implicació dels estudiants en relació a l’activitat que estan desenvolupant contribuint, així, a reduir l’abandonament a nivell universitari.

Aquest darrer projecte que compta amb les professores Anna Espasa, Rosa M Mayordomo, amb la participació de la professora col.laboradora Montserrat Martínez-Melo i la doctoranda Mar Martínez, amb la direcció de la professora Teresa Guasch, suposa un pas endavant per identificar les estratègies de feedback en l’educació que promoguin que l’estudiant s’impliqui, és a dir, s’apropii i faci servir el feedback que rep.

18 thoughts on “Feedback i educació online: la retroalimentació en l’aprenentatge

  1. Pingback: Buy generic viagra

  2. Pingback: viagra buy online

  3. Pingback: cost of cialis

  4. Pingback: cialis daily cost

  5. Pingback: cialis dosage 40 mg

  6. Pingback: generic cialis india

  7. Pingback: Viagra best buy

  8. Pingback: Free viagra

  9. Pingback: how to get cialis

  10. Pingback: cialis generic

  11. Pingback: generic cialis for sale

  12. Pingback: cialis savings card

  13. Pingback: viagra generic

  14. Pingback: cheap viagra

  15. Pingback: Cicle de webinars ‘Docència no presencial d’emergència’

  16. Pingback: viagra 50mg

  17. Pingback: ed medication

  18. Pingback: male erection pills

Comments are closed.