Com afecten les noves tecnologies digitals a la família?

Parlem amb José Ramon Ubieto, psicoanalista i professor col·laborador dels Estudis, sobre el tema abordat al seu darrer llibre: la relació entre tecnologies digitals i família

“No es pot ignorar l’impacte de les tecnologies en les pautes de criança”, afirma José Ramon Ubieto, professor col·laborador dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació i coordinador del llibre Del padre al iPad. En els últims anys, la irrupció de les transformacions digitals ha arribat als àmbits més inesperats. La nostra societat s’ha vist radicalment transformada, però, com han afectat aquestes
noves tecnologies digitals a la família? En què són diferents, els pares i mares d’avui dia? Què vol dir ser adolescent? Acabarem relacionant-nos només en el plànol digital, deixant enrere per complet l’analògic?

Ubieto, que col·labora al grau en Educació Social, exerceix de psicòleg i psicoanalista, i està especialitzat en contextos de família, infància i adolescència. El darrer desembre es va publicar Del padre al iPad (NED ediciones), un llibre que ha comptat amb autors com Ramon Almirall, director de la revista Ámbitos de Psicopedagogía y Orientación, Fina Borràs, coordinadora del Centre de Salut Mental Infanto-juvenil d’Horta-Guinardó, Lidia Ramírez, adjunta de coordinació del programa Interxarxes i Francesc Vilà, membre del Consell Assessor de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

La reflexió dels autors de Del Padre al iPad parteix de la idea que, en el món contemporani interconnectat, el pare ha deixat de ser l’única figura de referència. Afirmen que, si abans ell era el cap de la família i marcava com s’organitzaven totes les relacions familiars, ara ens trobem en els temps de l’iPad, entès com a icona del món digital i la socialització en xarxa. En la nostra societat, la connexió horitzontal amb els altres cada cop té més pes que la jeràrquica, i ha esdevingut la base per crear llaços i definir la identitat de les persones.

“Mai una app podrà substituir l’acte educatiu”

La transformació tecnològica en les relacions familiars

D’on ve, aquest canvi? “Les transformacions familiars han estat paral·leles a les digitals”, diu Ubieto. Planteja que el saber tradicional sobre l’educació dels fills, que passava de generació en generació, s’ha substituït per un saber científic, molt lligat a l’univers de les apps i els recursos digitals. Això té les seves parts bones, però destaca que “té una conseqüència gens menyspreable, que és l’excessiva monitorització de les cures en benefici d’una suposada seguretat”.

Cal recordar, apunta, que “mai una app podrà substituir l’acte educatiu”, però també tenir en compte tot el que el món digital ofereix i la nova relació entre noves tecnologies digitals i família. Ha fet sorgir noves formes d’interacció entre les persones que permeten, per exemple, augmentar el nombre de referents per als adolescents molt més enllà del seu cercle proper. Ubieto pensa que “sempre hi ha hagut influencers que han intervingut en la construcció de la persona: els pares i mares, la comunitat escolar, el grup d’amics”. La diferència és que, ara que els adolescents viuen gran part de la seva vida al món de l’Altre digital, tenen molts més “exemples d’adults que els anuncien un futur desitjable, coses que ells podrien aconseguir, però que també els ensenyen que ells mateixos són caducs, i que la vanitat digital és molt efímera”.

La cara negativa del món digital

No obstant això, és important estar atents a alguns nous riscos lligats a les xarxes digitals, que afecten més els nens i adolescents. Ubieto ens recorda que el negoci digital es basa en la mineria de dades, que consisteix a recopilar dades que permetin fer perfils a partir dels quals oferir a cada persona els productes de consum que més li escauen. Per obtenir el màxim consum, molts cops les empreses desenvolupen aplicacions amb un funcionament molt addictiu. Adverteix: “els més joves són els més vulnerables a aquesta proposta de vida algorítmica”, i per això “cal introduir una regulació, trobar un punt entre la permissivitat i la prohibició totals”. Per arribar a un bon equilibri, pensa que “cal preservar espais familiars, escolars i cívics que permetin la trobada presencial i la creació i invenció que sempre requereix un silenci”. 

“Massa soroll de likes, notificacions i hores de pantalla pertorba la creació”, insisteix Ubieto, qui considera que també és important per als adults conservar aquests espais analògics. I és que els adults tampoc estan lliures del perill de l’addicció i de desenvolupar un “esgotament digital” quan els ideals d’hiperproductivitat vehiculats per les aplicacions en línia els sobrepassen. Però no és suficient amb descarregar una aplicació de mindfulness que contrarresti les desenes de notificacions de les altres aplicacions, ni amb els complements que en bloquegen l’accés segons ho configuri l’usuari: “La solució a l’esgotament digital no vindrà de la mà de la mateixa tecnologia que l’ha produït, caldrà fer un tall i cercar solucions analògiques”.

“La solució a l’esgotament digital no vindrà de la mà de la mateixa tecnologia que l’ha produït”

Tecnologies digitals i educació: una aliança en positiu

Ara bé, el món digital no genera només problemes. Un dels terrenys en els quals la millora de les tecnologies digitals ha resultat més fructífer ha estat el de l’educació. José Ramon Ubieto té clar que “pel que fa a l’intercanvi d’informació, a la creació de xarxes de treball que puguin compartir coneixements, produccions o idees, la perspectiva és molt bona, i de fet tots els investigadors, professors i estudiants ho fem servir al nostre dia a dia”. 

La millora de les tecnologies digitals ha estat molt fructífera en el terreny de l’educació

Un altre dels avantatges del canvi de paradigma és que, gràcies a la prevalença que el model de “xarxa” té en la dimensió digital, darrerament han pres més importància de la que tenien moltes xarxes presencials. Cada cop podem trobar amb més facilitat aquests espais de trobada analògics, que ens apropen a un gran nombre de persones. L’autor posa l’exemple del projecte Interxarxes, en què ell mateix participa des de fa vint anys, una organització de treball en xarxa que atén situacions de famílies amb nens en risc d’exclusió social. Interxarxes parteix del web, però fa trobades presencials amb metges, psicòlegs, educadors i treballadors socials per debatre sobre els casos. 

Podem dir, en definitiva, que estem vivint una època de grans canvis, paral·lels i interrelacionats amb la creixent importància del món digital, que afecten la nostra forma de formar famílies i de relacionar-nos amb els altres en general, i on la relació entre tecnologies digitals i família ja no es pot obviar. El futur, segons Ubieto, demana entendre els canvis, de manera que puguem aprofitar els beneficis del model digital i les innovacions tecnològiques sense oblidar que les relacions presencials continuaran sent sempre fonamentals per tenir una vida familiar, personal i social plena.

José Ramon Ubieto i els altres autors del llibre estan fent presentacions de Del padre al iPad a diferents llibreries i centres culturals, podeu consultar-les a l’agenda dels Estudis. La pròxima data és al Centre de Lectura de Reus el 19 de febrer.