Claus per a una avaluació en línia senzilla i efectiva

L’avaluació és habitualment una de les majors preocupacions de les i els docents i això s’ha accentuat en aquests temps de crisi on cal enfrontar-se a noves situacions sota pressió, i a més gestionant antics problemes que no podem resoldre de la nit al dia. En aquest context, com podem plantejar una avaluació en línia senzilla i efectiva?

Nati Cabrera, directora del màster en Avaluació i Gestió de la Qualitat en l’Educació Superior, i Maite Fernández, professora lectora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació, han estat les protagonistes del tercer webinar del cicle Docència no presencial d’emergència. Les dues, a més, focalitzen la seva investigació en el camp de l’avaluació educativa (Cabrera al grup Edul@b de la UOC, i Fernández al grup Learning, Media & Social Interactions de la UB).

Ara és més important que mai avaluar a l’estudiantat en sintonia amb la realitat en la qual ens trobem i perquè aprenguin a ser persones crítiques i a afrontar els grans reptes de la societat actual. És en aquest sentit que les expertes de la UOC ens proposen sis aspectes clau per aconseguir una avaluació en línia efectiva, aplicables a tots els nivells educatius, i ens plantegen algunes preguntes que ens podem fer com a professores i professors per reflexionar sobre cada un ells.

1. Avaluar per a aprendre

Quan hem d’ensenyar a distància per primera vegada ens preocupen molts elements que semblen difícils d’aconseguir: la interacció, la motivació, el compromís actiu de l’estudiantat, etcètera. La proposta és que concebem l’avaluació com el fil conductor que ens ajudi a mantenir a les nostres i als nostres alumnes motivats i compromesos amb allò que volem ensenyar. No podem equipar avaluar a qualificar, ni podem centrar l’avaluació en la mera repetició d’informació (Allen, 2000; Brown i Glasner 2003). L’avaluació hauria de ser formativa, continuada i competencial (De Ketele, 2006; Kaftan, Buch, i Haack, 2006), que doni protagonisme a la nostra o el nostre estudiant i l’impliqui en el seu propi procés d’aprenentatge de manera que arribi a ser capaç d’autoregular-se, de demanar ajuda quan la necessita i d’integrar el feedback que vagi rebent durant el procés.

– L’activitat d’avaluació és interessant i estimulant per als meus estudiants? Està connectada amb la seva realitat?

– Podem dividir l’activitat en diferents fases per poder tenir evidències del que van aprenent, poder donar feedback a l’estudiantat abans d’avaluar el producte final i millorar així el seu aprenentatge?

2. Concretar què avaluem

En l’entorn virtual i en l’actual situació d’incertesa, és especialment important deixar clar a les i als estudiants, des de l’inici, què anem a avaluar. Procura que l’aprenentatge que promogui l’activitat d’avaluació sigui un aprenentatge situat i transferible, és a dir, que connecti la vida acadèmica i la real, que connecti l’aula amb la comunitat. Així, segurament plantejaràs reptes motivadors que estaran més a prop dels teus estudiants, despertaran el seu interès i serà més fàcil mantenir-lo. Per descomptat, tingues en compte el nivell educatiu en què treballes!

I un cop decidit què avaluarem i d’haver-ho compartit amb l’alumnat, cal ser el més ordenats i clars possible en les nostres exposicions, ja siguin orals, textuals o audiovisuals. I no només anem a informar-los d’això: anem a sentir la seva veu, a donar-los l’oportunitat de fer preguntes o suggeriments, i d’arribar a acords sobre les activitats d’avaluació proposades. Cal tenir en compte, però, que no podem estar tot el dia responent seus missatges, així que haurem de gestionar les expectatives de l’estudiantat establint normes sobre com i quan es produirà interacció amb el docent.

Podem gravar-nos en vídeo explicant les fases i tasques que hauran de fer i el feedback que poden esperar, potenciant la seva motivació, i després crear un document que l’estudiant pugui sempre recuperar, fins i tot treballar sobre ell. Els fòrums també poden ser una bona opció perquè les i els estudiants aportin la seva visió.

– Quins aprenentatges són factibles i els més recomanables en aquest escenari en el que haurem, per força, de fer renúncies? ¿Els podem concretar en resultats d’aprenentatge, és a dir, tenint en compte la perspectiva de l’estudiantat?

– Hem pensat estratègies i espais de diàleg per compartir la informació sobre l’avaluació amb l’alumnat i implicar-lo en les decisions relatives al contingut i l’avaluació?

3. Amb quins criteris avaluem?

Quins criteris determinen que un estudiant avança en l’aprenentatge millor o pitjor? Ha arribat el moment d’identificar aquells criteris amb els que avaluarem a les nostres i als nostres estudiants de manera contínua al llarg del procés. I no només això, sinó que anem a explicar-los i compartir-los!. L’alumnat ha de saber des del principi amb quins criteris se’ls avalua, i ha de poder fer-los seus, de tal manera que sigui capaç d’aplicar-los, desenvolupant així el seu judici avaluatiu (Tai, Ajjawi, Boud, Dawson, i Forner, 2018 ). Això farà el procés avaluatiu més transparent, alhora que compartit.

– Tenim clars els criteris d’avaluació per a les activitats proposades? Aquests criteris d’avaluació són prou explícits i comprensibles per a l’estudiantat?

– Hem elaborat algun document o instrument per sistematitzar aquests criteris i compartir-los amb l’estudiantat?

4. Visualitzar el procés d’avaluació

L’estudiantat ha de saber quan comença i acaba l’activitat, i en quins moments es pot esperar el feedback i ser informat sobre la qualificació final. L’entorn virtual permet fer aquesta planificació de la proposta avaluativa molt visible i accessible per a aquestes i aquests estudiants en tot moment. A més és important fer recordatoris quan comença el tancament de cadascuna de les activitats a partir, per exemple, d’un fòrum que ens permetrà assegurar un segon canal de comunicació – el que afavorirà la presència docent, clau en l’educació a distància -.

Finalment és important, d’una banda, fer un càlcul aproximat de les hores que l’estudiantat necessitarà per acabar la tasca i informar-lo al respecte. I, d’altra banda, plantejar opcions per flexibilitzar l’avaluació, si cal.

– Hem previst el temps necessari dins el calendari acadèmic per avaluar aquestes activitats, corregir-les, donar-los feedback, etcètera?

– La planificació de l’avaluació permetrà fer un seguiment de tot el procés d’avaluació, no només de al final?

5. Estratègies i eines d’avaluació en línia

Per a aquest webinar s’ha proposat classificar les estratègies d’avaluació en tres tipus: les que validen l’assimilació de continguts (qüestionaris de resposta automatitzada, llistes de verificació, etcètera), les que potencien el desenvolupament competencial a través de reptes (resolució de problemes, elaboració de projectes, etcètera.) i les que poden augmentar la motivació i el compromís de l’alumnat (basades en la gamificació). No hi ha estratègies bones o dolentes sinó en sintonia o no amb el que volem avaluar, amb els objectius i amb les competències a desenvolupar. En aquest sentit, és recomanable la varietat d’aquestes estratègies d’avaluació i assegurar-nos, un cop més, que el nombre d’activitats és assumible.

Concretament, i per al segon tipus d’estratègies basades en reptes, és interessant usar plantilles en línia per ajudar a que l’estudiantat pugui enfocar l’activitat i al o la docent a proporcionar un seguiment al respecte. Per a la seva avaluació tenir un instrument tipus rúbrica en la qual es deixin clars els criteris d’avaluació és important per reduir la seva subjectivitat. Finalment recordem que seria bo dividir aquest procés d’avaluació en fases per proporcionar un feedback (Carless i Boud, 2018) durant el procés i no només a l’acabar l’activitat. D’aquesta manera augmentarà la implicació de les i els alumnes amb la tasca, i així millorarà el seu aprenentatge.

En moments com aquest els jocs a través d’estratègies de gamificació ajuden no només a desenvolupar millor les capacitats de l’estudiantat, sinó a augmentar el seu compromís i motivació disminuint així els casos d’abandonament, una de les principals limitacions en un entorn en línia. Hi ha diferents eines en línia com Kahoot o Socrative que ens ajudaran a promoure el diàleg i el debat amb l’estudiantat de forma divertida i alhora que recollim evidències del seu aprenentatge.

– La nostra institució educativa disposa ja d’un entorn virtual o d’eines que com a professores i professors podem utilitzar? Com menys temps necessitem, tant alumnat com professorat, per aprendre a fer servir noves eines, millor.

– L’estratègia que hem triat ens permet recollir aquelles evidències necessàries per avaluar el que volem avaluar?

6. Deixar que les i els estudiants siguin els protagonistes

En la mesura del possible, hem de deixar que l’alumnat sigui també avaluador. L’avaluació en línia pot facilitar mecanismes per a l’autoavaluació i la coavaluació (Huisman, Saab, Van den Broek i Van Driel, 2019), que són també grans aliats en casos de ràtios molt altes. Per fer-ho, és fonamental que els criteris d’avaluació siguin molt clars, que el paper de les nostres i els nostres estudiants com a avaluadors sigui també un dels elements avaluats, i tenir clar que, a la fi, la responsabilitat sobre l’avaluació de l’estudiantat serà la nostra, de les i dels docents únicament.

Si això no és possible, cal intentar al menys crear espais on els i les estudiants puguin discutir sobre el seu aprenentatge, posar en comú les seves competències, i així potenciar la seva interacció social.

En definitiva, i en aquest últim punt clau per a una planificació de l’avaluació senzilla i efectiva, reflexionarem sobre la possibilitat que les nostres i els nostres propis alumnes siguin també avaluadors del seu propi procés d’avaluació en algun moment del semestre. Si fem que això passi contribuirem a una major apropiació dels criteris d’avaluació i, per tant, a un aprenentatge molt més significatiu.

Referèncias bibliogràfiques

1. Allen, D. (2000). La evaluación del aprendizaje de los estudiantes. Paidós: Barcelona.

2. Brown, S., & Glasner, A. (Eds.). Evaluar en la universidad. Problemas y nuevos enfoques. Madrid: Narcea.

3. Carless, D., & Boud, D. (2018). The development of student feedback literacy: enabling uptake of feedback. Assessment & Evaluation in Higher Education

4. De Ketele, J. M. (2006). Caminhos para a Avaliaçao de Competencias. Revista Portuguesa de Pedagogia, 40(3), 135-147.

5. Huisman, B., Saab, N., Van Driel, J., & Van den Broek, P. (2018). Peer-feedback on academic writing: undergraduate students’ peer-feedback role, peer-feedback perceptions and essay performance. Assessment & Evaluation on Higher Education.

6. Kaftan, J. M., Buch, G. A., & Haack, A. (2006). Using formative assessment to individualize instruction and promote learning. Middle School Journal, 37(4), 44-49.

7. Tai, J., Ajjawi, R., Boud, D., Dawson, P., & Panadero, E. (2018). Developing Evaluative judgment: enabling students to make decisions about the quality of work. Higher Education, 76, 467-481.

Aquí podeu visualitzar la sessió completa: