L’educació artística en el confinament, clau per a la gestió emocional

18 maig, 2020
educación artística confinamiento

En la docència no presencial sorgida de la situació per la Covid-19, l’educació artística en el confinament s’ha mostrat com una de les matèries essencials, un vehicle per expressar el que senten els infants i els joves. Ho explica Camino López, professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació, a partir de la seva participació com a docent en el programa de televisió “Aprendemos en casa”.

L’aula a casa, des de la televisió

El passat 23 de març, RTVE i el Ministeri d’Educació i Formació Professional va posar en marxa el programa de l’equipo de Training WheelsAprendemos en casa”, per “facilitar l’educació des de la televisió pública, durant la suspensió de classes presencials“. Un claustre de professorat expert en diferents matèries i amb experiència en el món de les tecnologies es van posar al capdavant de ‘les aules televisives‘. Entre ells, la profe Camino, d’Educació Artística.

Camino López, llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Salamanca, màster en Professor d’Educació Secundària i en Educació i TIC per la mateixa universitat, és professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC des del 2017. Assegura que està vivint el seu somni: “Sempre vaig voler arribar a el màxim nombre d’estudiants! A la UOC, he portat quatre aules alhora… però la setmana passada ens van veure quatre milions i mig de persones!”.

El 99% de les llars espanyoles disposa d’un aparell de televisió, com a mínim, davant el 78’4% que compta amb ordinador tot i que un 83% disposa d’internet i un 97% de telèfon mòbil (España en Cifras, 2018, INE). És a dir, gairebé un 20% de la població es queda fora de l’aprenentatge en línia, d’aquí, la importància d’aquest espai.

“Qui podia imaginar que arribaria una pandèmia i les nenes i nens es quedarien a casa? En quatre dies, TVE va muntar el programa i, en pocs dies, em van trucar. El Ministeri d’Educació va crear el programa per ser un complement educatiu a la formació reglada que ja estan rebent els infants. Gràcies a la feina de l’Ministeri d’Educació i del programa de RTVE rebo la graella setmanal, a partir d’aquí proposo als nois i noies un repte que els posi a prova amb l’educació artística durant el confinament. He tractat temes com el llibre de l’artista, la perspectiva cònica, la fotografia conceptual o la il·lustració i disseny de personatges, entre d’altres. El professorat ens coordinem amb un equip d’especialistes (guionistes, revisors i editors). Treballem de manera col·laborativa a través d’una xarxa social professional”, ens explica. La seva trajectòria professional, així com les seves habilitats per treballar col·laborativament en xarxa i la seva fluïdesa a l’hora de comunicar en format audiovisual van ser algunes de les raons per les que la van cridar.

Des de l’experiència de l’educació online

A banda de ser una persona activa a les xarxes i al seu blog, on comparteix la seva feina siempre que pot, Camino fa classes en línia al màster en Educació i TIC de la UOC però també té experiència en classes presencials en universitats i instituts.

camino lópez garcia

“Ser professora online m’ha donat un superpoder, el de la intuïció, que m’ajuda cada dia per ser la profe Camino de la tele. Al Campus Virtual no veig les cares de “no estic entenent” dels meus alumnes. He desenvolupat un sisè sentit per saber quan la classe no va bé… Això em serveix ara! La meva experiència també m’ajuda a saber crear els guions pensant en totes les possibilitats, en una realitat general però sense deixar ningú fora. I a ser flexible, ràpida i eficaç a més de bona docent. A la UOC, estic acostumada a treballar en equips multidisciplinaris i de forma col·laborativa en xarxa… a molts docents presencials això els costa!” afirma aquesta educadora, convençuda que tot coneixement i experiència suma.

Malgrat la seva trajectòria i habilitats, el virus i la tele l’han obligada a un triple salt mortal amb l’educació artística en el confinament.

L’educación artística en el confinament

“Els infants i joves viuen confinats a casa seva, on conviuen amb altres persones. Intento que els reptes que plantejo siguin amb materials senzills perquè els tinguin a l’abast, que ho puguin fer sense els seus pares i que sigui més o menys atractiu per a noies i nois d’entre 10 i 16 anys. Tracto de ser rigorosa però adaptant-me a un format televisiu i amb temps limitat. La meva intervenció comença amb un petit vídeo de benvinguda: miro de motivar els nois i noies, els dono les gràcies per fer-ho tan bé i els recordo algunes mesures d’higiene. Els presento el tema del dia i després ve una hora de classe. Més tard, en un vídeo d’entre 6 i 8 minuts, llanço un repte: els explico una curiositat per enganxar. Per exemple: “Sabeu que hi va haver una vegada una artista va tenir les seves obres d’art confinades durant 20 anys perquè creia que els seus contemporanis encara no estaven preparats per a entendre-les?” i llavors, ens llancem a fer una obra d’art confinada també. Adapto els continguts a la realitat actual. Els guions han d’estar molt mesurats perquè no hi hagi dubtes… no els podem contestar! “

L’educació artística en el confinament està sent clau aquests dies. Un dels problemes a què s’enfronten les i els joves és l’estrès: viuen tancats, amb la seva família i no amb la seva tribu. L’art els ajuda a centrar-se en ells mateixos, a treballar seva vida interior i a expressar moltes coses que no són capaços d’exterioritzar amb paraules.

Encara hi ha qui creu que l’educació artística és ensenyar manualitats. Camino afirma rotunda que són molt més i que “els experts diuen que està sent clau aquests dies. Un dels problemes a què s’enfronten els joves és l’estrès: viuen tancats, amb la seva família i no amb la seva tribu. L’art els ajuda a centrar-se en ells mateixos, a treballar seva vida interior i a expressar moltes coses que no són capaços d’exterioritzar amb paraules. Poden comunicar-se amb ells mateixos i sentir com evolucionen les seves habilitats”. La professora va decidir treballar la sinestèsia com a vehicle entre les emocions i la destresa manual: “Un dels nostres reptes va ser posar-nos música i pintar-la. Triar els colors i veure quines emocions sentíem. L’art et permet abstreure’t, fluir i connectar amb allò que ens fa persones, ens fa a nosaltres”. Emocionada, afegeix la importància de treballar els sentits: “els xavals estan percebent menys estímuls que si estiguessin en llibertat. A casa és difícil que s’acostin a una cosa nova i si a sobre no tenen internet… Sent conscient que estem en una llar, miro de treballar els sentits i la creativitat dels nens i de les nenes.

educació artística en el confinament

Però no només això fa la seva assignatura atractiva per als seus estudiants: “els joves saben que viuen en un món obert, en evolució i amb coses diferents, qualsevol habilitat que desenvolupin ara i aquí serà útil més endavant. Els reptes de dibuix tècnic els serviran, vulguin dedicar-se a l’arquitectura o només donar instruccions a qui construeixi la seva casa.

I col·lateralment, gairebé sense voler-ho, els menors recuperen hàbits que ja semblaven del segle passat: “s’aixequen sabent que aquest dia em veuran. Em sorprèn en una era youtube que aquesta generació tan tecnològica doni valor al nostre programa: s’estan acostumant a esperar el dia i hora que toca i a estar atents perquè no ens poden aturar, tornar a posar, parar … encara que per als que tinguin internet, els vídeos es queden recollits en l’espai de Televisió a la Carta de RTVE. Al meu blog estic fent un recull de tots els d’educació artística“.

“Em sentia impotent amb el que vivim: els infants tancats i lluny de la seva escola. No oblidem que és lloc d’aprenentatge i sociabilitat però també d’afecte! “Aprendemos en casa” m’ha donat la possibilitat de sumar el meu granet de sorra des de l’educació artística en el confinament: no sóc metgessa però sí professora. Les dues professions deixen empremta en la vida de les persones. Una salva vides i en l’altra tracta que aquesta vida tingui un futur” i, tot i que aquesta oportunitat li ha permès sentir-se realitzada,”sóc conscient de la responsabilitat: entro a la casa de moltes persones diferents, sóc responsable dels continguts que trio i de com els imparteixo però també de com m’expresso. Represento a tot un col·lectiu”.

Per a veure els programes:

Blog de Camino Lopez

(Visited 9 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Redactora col·laboradora
Comentaris
Deixa un comentari