Treu el màxim profit al feedback en l’aprenentatge

3 juny, 2020
feedback aprendizaje Fuente: Nick Morrison en Unsplash

Com fer que el feedback millori l’aprenentatge? Anna Espasa i Teresa Guasch ho expliquen en una nova sessió del cicle ‘Docència no presencial d’emergència’

Les ponents d’aquesta nova sessió del cicle Docència no presencial d’emergència són Teresa Guasch, professora i directora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, i Anna Espasa, professora dels Estudis i directora del màster en Psicopedagogia. Ambdues coordinen el grup de recerca Feed2Learn, focalitzat en processos de feedback.

Ensenyar i aprendre a distància o online en qualsevol nivell educatiu ja és un fet. El professorat ha hagut de desenvolupar en poc temps les competències per a ensenyar online. És un bon moment, doncs, per parlar de com acompanyar a l’alumnat a aprendre en aquest nou context, és a dir, per pensar com treure-li el màxim profit al feedback perquè aquest promogui l’aprenentatge.

Ara més que mai, el feedback és un dels elements centrals del procés d’aprenentatge. Això vol dir que cal que existeixi una ajuda, comentaris constructius que acompanyin i guiïn a l’estudiant, que elaborar moltes activitats molt complexes. “Menys activitats i més feedback”, recomana Guasch.

L’objectiu del feedback és millorar l’acompanyament de les i els estudiants per part del o la docent. Podem millorar-ho fent-nos algunes preguntes.

Què entenem per feedback?

El feedback és un element clau del procés d’ensenyament i aprenentatge, que proporciona a l’estudiant informació sobre què ha fet bé o no, què pot millorar i com fer-ho.

El feedback s’ha de plantejar en tots els nivells educatius. Més que tractar-se d’una correcció, es tracta de donar a les i els estudiants informació sobre què i com millorar.

Consisteix a proporcionar una ajuda perquè sàpiga quins objectius ha aconseguit i quins no, i decideixi on dipositar els seus esforços. Aquesta ajuda pot donar-se tant durant la realització de l’activitat com al final.

Quines característiques ha de tenir el feedback?

No és el mateix donar feedback que generar oportunitats perquè l’estudiant en faci ús realment. Perquè això sigui així, considerem cinc aspectes per a un bon feedback (podeu veure també la Guia del Feedback de la UOC):

  1. Ha de permetre que els estudiants sàpiguen com van progressant (com dèiem abans, hem de comunicar-los què fan bé, què poden millorar i com fer-ho)
  2. Mai ha de dirigir-se a la persona: no s’han de fer judicis de valor sobre l’estudiant, sinó sobre la seva tasca.
  3. Ha de ser motivador: l’objectiu és animar a l’alumnat per tal que segueixi amb el procés d’aprenentatge.
  4. Ha de ser possible que l’estudiant l’inclogui en el seu procés d’aprenentatge perquè sigui efectiu. Per si mateix, el feedback no serveix de res: són necessàries estratègies que permetin al docent veure com s’està implementant.
  5. Ha d’oferir a l’estudiantat oportunitats de millora (feedforward).

Quina informació ha de contenir el feedback?

El feedback ha d’incloure la correcció, però també ha de ser suggestiu, és a dir, ha d’indicar a l’estudiantat recomanacions sobre el seu procés.

Així doncs, es compon de dues parts: la valoració, en què s’identifiquen els errors i es dóna la resposta adequada, i l’elaboració, en la qual es donen recomanacions i es proposen preguntes de autointerrogació per a avançar amb l’aprenentatge.

Un feedback formatiu no consisteix simplement a assenyalar allò que fa malament l’alumne o alumna, sinó que inclou orientacions de millora, basades en la reflexió, la pregunta i el suggeriment.

En quin moment oferim el feedback?

El moment en el qual es dóna el feedback és molt important, perquè determina si l’alumnat pot utilitzar-lo o no. Si ho donem massa tard o massa aviat, perd el sentit. Així doncs, s’ha de planificar amb cura.

Es pot distingir el feedback que es dóna durant el procés d’aprenentatge, associat a la resolució de dubtes, i el que es dóna després d’una activitat. Quant al primer, és important que flueixi, que totes les preguntes s’aclareixin al més aviat possible. Sobre el segon tipus, pot prendre la forma d’un feedback immediat (autoavaluació, a partir de les respostes compartides pel docent) o diferit (correcció i elaboració del feedback per part del docent).

Per a posar en pràctica aquests aspectes, és important que en l’organització setmanal de les activitats hi hagi un moment reservat per al feedback. Les i els estudiants han de saber quan el rebran i de quina manera (de manera grupal per videoconferència? de manera individual? per autoavaluació?).

Quines estratègies i metodologies podem seguir per a donar el feedback?

Com més personalitzat sigui el feedback, millor. Això no significa que haguem de donar un feedback individual per a cada alumne, però sí que ha d’estar ajustat a les necessitats de cadascun d’ells, que es poden agrupar.

Algunes estratègies per a aplicar-lo a distància són el correu electrònic, el banc de comentaris, la rúbrica, els comentaris que alguns editors permeten incloure en el document, la videoconferència o el feedback donat per arxius d’àudio (per què no per Whatsapp?) o vídeo, que contribueixen a reduir la distància social.

En el cas de la rúbrica, és important que compartim el seu contingut amb els estudiants des del principi de l’activitat. Els nivells han d’estar ben definits i els estudiants han de saber com passar de l’un a l’altre. Aquí teniu un bon exemple.

La videoconferència, com a estratègia síncrona, es pot implementar amb un grup d’alumnes o amb tota la classe. És important comunicar que l’objectiu de la conferència és el feedback.

Com implicar l’estudiantat perquè aprofiti el feedback?

Hi ha dos aspectes que hem de tenir per a aconseguir que els i les estudiants aprofitin el feedback. En primer lloc, cal dissenyar el feedback tal com hem anat indicant. El segon aspecte a tenir en compte és que l’alumnat ha de ser i sentir-se la part protagonista del procés, entendre la seva importància.

El feedback és una ajuda bidireccional: l’alumnat ha de fer-ne alguna cosa, considerar-lo com una oportunitat de millora. Per a aconseguir això, és fonamental explicar a les i els estudiants què s’espera d’ells en relació al feedback (feedback literacy).

A més de planificar quan rebran el feedback i de quina manera, hem de plantejar amb antelació què hauran de fer amb el feedback rebut i comunicar-los-hi. Enllaçar les activitats d’una setmana amb la següent garanteix les oportunitats de millora i assegura que els alumnes tinguin temps per a implementar les millores.

Altres recomanacions inclouen promoure el feedback entre els mateixos alumnes, cosa que familiaritza els estudiants amb la importància del procés en l’aprenentatge, i també oferir el feedback abans de la nota.

En síntesi, com treure el màxim de profit al feedback perquè contribueixi al procés d’aprenentatge?

Font: UOC

En el següent enllaç, podeu recuperar el vídeo complet d’aquest webinar, que inclou també algunes preguntes i respostes.

(Visited 62 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Redactora col·laboradora dels Estudis
Comentaris
Deixa un comentari