Com generar actituds digitals crítiques entre l’alumnat?

Juliana Raffaghelli és investigadora del programa Ramón y Cajal en els Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC. Forma part del grup de recerca Edul@b. Considera l’educació com una eina d’emancipació i inclusió, en la qual les tecnologies juguen un gran paper. Des d’aquesta perspectiva, ens ofereix un nou webinar del cicle Docència no presencial d’emergència, centrat en com generar actituds digitals crítiques en l’estudiantat.

Tecnologia d’ahir, d’avui i de demà

En els anys noranta i el inicis dels 2000, la tecnologia es veia des d’un optimisme aclaparador, com una finestra a un món immaterial ple de possibilitats. La nostra perspectiva és completament diferent.

Habitualment, els adults són capaços d’entendre la virtualitat, de sostenir-la simbòlicament: saben que, quan entren en un entorn virtual, entren en un lloc on s’interactua amb altres persones d’una determinada manera. Quan abusem d’ella i la fem penetrar més del normal (com en el cas dels nens), sostenir aquesta consciència resulta més complicat.

En la nostra situació actual, tenir actituds digitals crítiques, és a dir ser crítics amb les tecnologies, és més necessari que mai. La pandèmia ha generat unes condicions d’ensenyament i aprenentatge forçats. Ja s’han fet estudis sobre els efectes d’aquesta situació a tot el món, i en general coincideixen que existeix un problema de sobrecàrrega cognitiva i física. La feminització del cos docent agreuja el problema, ja que no hi ha una separació entre el moment del treball, el del descans i el de la cura de la casa.

La solució presa ha estat utilitzar els mateixos mitjans i organització escolar que coneixíem i intentar adaptar-los al nou escenari usant les tecnologies. Aquests mitjans coneguts no són el que necessitem. Per a generar actituds digitals crítiques, és necessari repensar allò que donem per descomptat.

Algunes definicions necessàries

Què significa tenir una actitud crítica?

Una actitud crítica és una manera de comportar-se, pensar i sentir. Consisteix a tenir la paciència d’observar els fets retenint l’emoció, i pensar les motivacions i grups d’interès darrere d’ells. Les situacions s’han de pensar des de diferents perspectives, i usar la informació per a orientar el nostre comportament de manera positiva. Ser crític és un procés lent.

Molts autors des dels anys seixanta han contribuït a pensar de manera crítica els sistemes, i les associacions, a explorar el que no és evident, allò amb menys representació en el discurs hegemònic. Paulo Freire, l’escola de Barbiana, Ivan Illich, Nussbaum o la pedagogia intercultural són exemples de la teoria pedagògica crítica.

L’estudi de les tecnologies en l’educació no ha quedat fora de la discussió. Autors com Neil Selwyn usen enfocaments d’aquest tipus, i remarquen que no hi ha res que la tecnologia faci per nosaltres: tot el que fem és responsabilitat dels nostres col·lectius i organitzacions humanes. Molts professors bloguers com El professor Potachov de Moldàvia segueixen aquesta línia.

Com desenvolupar actituds digitals crítiques?

Es poden identificar, esquemàticament, quatre nivells en els quals ens relacionem amb les tecnologies: un comportamental, un emocional, un cognitiu i un altre social.

Som hereus de quaranta anys d’estudis documentats sobre les tecnologies i centenars d’experiments. La gran majoria conclou que l’educació en línia té un potencial inequívoc, i que si les tecnologies són ben utilitzades poden millorar la motivació, expandir projectes comunicatius, reforçar funcions cognitives i millorar l’accés a l’educació de persones socioeconòmicament pitjor situades. Això, tanmateix, no ens deslliura de detectar i fer front a les qüestions negatives que se situen a cada nivell.

L’enfocament crític

Nivell comportamental

En aquest nivell, el fonamental és controlar l’exposició a les tecnologies a partir de la premissa que “menys és més”. S’ha de pensar en els moments del dia en què les usarem, establint un temps limitat per elles. També hem de controlar les seves condicions d’ús, evitant aquelles que resultin més invasives (moltes notificacions, per exemple). Pensar en la cura ergonòmica relacionada amb les tecnologies és un altre aspecte important que abordar.

Per a treballar en aquests aspectes, és fonamental el treball en equip dels docents, coordinat amb l’escola i amb les portes obertes a la societat, el teixit associatiu, les institucions, etc. Hi ha molts aspectes que un únic docent no pot controlar. Algunes pistes per a la intervenció poden ser les següents:

• Seguir la regla 3-6-9-12 de Serge Tisseron
  • Fins als tres anys, els nens no han de ser exposats a les pantalles.
  • Fins als sis anys, els nens no han de ser exposats a les consoles.
  • Fins als nou anys, els nens no han de ser exposats a Internet.
  • Fins als dotze anys, l’exposició a les tecnologies ha de ser supervisada.
• Organitzar-se per a coordinar amb les famílies l’articulació dels espais, els moments i el tipus de tecnologies utilitzades. No tothom té la mateixa disponibilitat, i cal tenir-ho en compte.
• Orientar l’alumnat: fer recomanacions sobre els espais, el temps i les condicions ergonòmiques del treball en línia.
• Revisar els termes i condicions d’ús, amb la qual podem controlar les eines tecnològiques amb les quals estem treballant des del punt de vista de la captura de dades i altres aspectes. Aquest treball es pot fer des de la primària. Eines com tosdr.org simplifiquen el procés.

Nivell emocional

Hem de considerar la regulació emocional quan es participa en un ambient mediat per les tecnologies, especialment en les xarxes socials. Com em fan sentir els altres? Com em fa sentir un videojoc? Com ens sentim en els espais d’entreteniment?

El docent no podrà entrar en tots els àmbits en els quals els seus estudiants usin les tecnologies, però pot promoure una actitud emocional crítica amb les següents estratègies:

• Fer el registre de les emocions durant les activitats que involucrin les tecnologies.
• En secundària i universitat, es poden plantejar estudis emocionals sobre l’ús i la resposta de les tecnologies. Les condicions de la tecnologia faciliten els processos educatius als quals se m’està sotmetent com a usuari, des del punt de vista emotiu?
• Crear espais de feedback a nivell col·legial, de manera que pugui haver-hi un equip dedicat a treballar aquests aspectes emocionals i no es carregui tot el treball en els docents de manera individual.
• Establir una relació emotiva entre l’estudiantat, les famílies i els docents, en la qual totes les parts puguin siguin sinceres amb la seva situació emocional i rebin una resposta.

Nivell cognitiu

El més important és cuidar la informació que consumeixen els i les nostres estudiants, assegurar-nos que sigui de qualitat.

• Elaborar fitxes sobre el contingut i el programari que s’utilitzen en l’educació.
• Incitar al pensament crític i l’aprenentatge dialògic.
• Treballar l’escriptura acadèmica i el mètode científic, sobretot en els nivells d’educació superiors.
• Controlar la veracitat de les dades (fact-checking), que a més a més afavoreix el desenvolupament de la competència informacional.
• Potenciar el saber i el saber fer del pensament crític: desconstruir els nivells d’ambigüitat del llenguatge, els prejudicis, detectar el llenguatge excessiu o manipulador, valorar quins tipus d’assumpcions es fan, analitzar la rellevància, justícia i equitat de les evidències, considerar la necessitat d’informació ulterior, comprendre les metodologies (sobretot respecte de les dades), etc.
• Potenciar l’actitud crítica cap a un mateix (saber ser un pensador crític): ser honestos i humils intel·lectualment, aprendre a suspendre el judici, conrear la paciència, detectar el descentramiento, afavorir la reflexivitat.

Un cop més, la col·laboració docent (per exemple, entre professors d’informàtica i de ciències socials), és imprescindible per a la bona gestió de les tecnologies.

Hi ha dues tècniques que afavoreixen la construcció del pensament crític: la tècnica del debat i la de la construcció dialògica del coneixement. Ambdues es basen a proposar un problema: el debat és més competitiu, i l’altra és progressiva i integrada per a tots els alumnes. Tecnologies molt simples com les llistes de correus electrònics, el microblogging o els fòrums en línia permeten dur-los a terme.

La idea és que l’èxit en aquestes tècniques depèn de l’atenció que es pari a les opinions i motivacions de l’altre, per tal d’eliminar els propis prejudicis i arribar a solucions superadores, enriquidores per tothom.

Un altre exercici interessant és el fact-checking, que aplica el pensament crític als missatges de Whatsapp, Facebook, etc. Aquest exercici i uns altres es poden aprofitar més utilitzant les dades obertes com a recursos educatius, fent servir tècniques de periodisme de dades amb una mica de treball en estadística, matemàtiques i informàtica (sobretot per a alumnes de secundària o universitaris).

Nivell social

A aquest nivell, es treballa la part comunitària de l’experiència tecnològica.

• Respectar les “nettiquette”: usar el to i el registre discursiu adequat a cada situació comunicativa en xarxes socials o mediada per la tecnologia.
• Comprendre les dificultats d’accés i inclusió que poden tenir els que estan a l’altre costat del monitor.
• Comprendre que pot haver-hi una persona amb males intencions a l’altre costat del monitor.

L’estratègia docent a seguir en aquest nivell (tenint sempre en compte la importància del treball docent col·laboratiu) es basa a fomentar el respecte cap als altres, però també a assegurar un bon coneixement de temes de ciberseguretat i discurs d’odi.

Es pot convidar als alumnes a comprovar si els llocs que visiten són accessibles (perceptibles, operables, comprensibles i robustos). També, sobretot quan es treballa amb xarxes socials, s’ha d’ensenyar a detectar i actuar davant d’aquests possibles discursos d’odi.

En el vídeo de la presentació, que adjuntem a continuació, podeu trobar alguns exemples d’actuació concrets que han sorgit per a donar resposta a la nostra situació actual.