La col·laboració en xarxa per a docents i estudiants

Montse Guitert, que participa amb aquest webinar sobre col·laboració en xarxa al cicle Docència no presencial d’emergència, és professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, en l’àmbit de competència digital. A més, coordina el grup de recerca Edul@b sobre educació i TIC. El 2016 la Generalitat de Catalunya va reconèixer el seu lideratge exercit en la formació en línia sobre competències digitals en l’entorn universitari i el seu impacte en la ciutadania amb la distinció Jaume Vicens Vives.

Col·laboració en xarxa en educació

Els pedagogs del segle XX van establir les bases de l’aprenentatge cooperatiu i entre iguals. En gairebé totes les metodologies educatives desenvolupades en els últims cinquanta anys juguen un paper fonamental conceptes com a “treball en equip”, “participació” o “cooperació”. Quan, a finals dels anys noranta, es va començar a introduir la tecnologia en aquests processos, es va definir el computer supported collaborative learning (aprenentatge col·laboratiu basat en ordinador). Va ser en aquest moment que es van començar a crear universitats virtuals i cursos en línia.

Una possible definició de l’aprenentatge col·laboratiu en línia parteix de tres eixos:

• No és la suma de les parts, sinó l’adquisició d’un objectiu comú.
• Ha de donar-se en línia, en un entorn virtual.
• Facilita els estudiants aprendre millor que un aprenentatge totalment individual.

Existeixen diferents nivells de col·laboració en funció del nombre de persones involucrades i del grau de complexitat de l’activitat, com a mostra la següent gràfica.

Els processos crítics fonamentals

Per a col·laborar en xarxa, cal tenir en compte quatre aspectes o processos crítics fonamentals:

1. Presa de consciència de la col·laboració: cada membre ha de tenir al cap que el seu treball està supeditat a l’objectiu comú, a més de mostrar actituds (transparència, compromís, motivació, etc.) que facilitin el seu compliment. Val la pena tenir en compte que les tecnologies ens possibiliten treballar de manera asíncrona.
2. Organització i planificació: és important definir normes de funcionament, distribuir els rols i planificar bé els processos. També s’ha d’organitzar la informació.
3. Comunicació: en un procés col·laboratiu, és important que sigui participativa, periòdica, concisa, clara i adequada a les normes d’actitud d’Internet (“netiqueta”).
4. Valoració i avaluació: cada membre ha de valorar el seu treball personal i el dels seus companys, evidenciar els processos i reflexionar sobre el que ha après.

Hi ha moltes eines que poden facilitar els processos de col·laboració. Podeu recuperar-les al webinar de Marc Romero dins d’aquest mateix cicle.

Docència en col·laboració en xarxa

Una docència col·laborativa ens permetrà fer front millor a les dificultats, especialment tenint en compte la nostra situació actual.

La col·laboració entre docents ha de ser paral·lela a les fases de la docència en línia: el disseny, la implementació i el tancament. Així doncs, devem co-dissenyar els cursos i activitats, compartir la docència en la seva implementació i valorar i reflexionar conjuntament sobre els resultats obtinguts.

La competència digital del docent permet passar de la preocupació instrumental (com fer servir una eina) a la preocupació metodològica (quines eines són millors per a la docència que volem dur a terme).

En la docència en línia, com dèiem, s’ha de reforçar l’organització. La figura del mediador/coordinador permet explicitar tots els processos crítics exposats anteriorment.

Quines activitats dur a terme en cada fase? Aquí teniu algunes propostes.

• Fase de co-disseny: l’activitat que s’havia pensat per a l’escenari presencial ha de replantejar-se en equip, seleccionant els recursos i eines apropiats i definint l’avaluació. Així, aconseguirem un disseny sòlid pel nostre projecte innovatiu.
• Compartir la docència: els dubtes, descobriments i millores que es revelen en la implementació, si són compartits, ajuden a millorar la docència de tots.
• Valoració comuna: al final de curs, la valoració dels resultats acadèmics i de la satisfacció dels estudiants davant les innovacions experimentades permeten dur a terme una pràctica reflexiva. Cal tenir en compte que la docència mediada per les tecnologies continuarà estant present en l’escenari post-covid.

Processos de col·laboració entre estudiants en xarxa

Les activitats col·laboratives entre estudiants no suposen la desaparició del docent, la presència del qual continua sent crucial al llarg de tot el procés. En el moment del disseny, aquest pren decisions sobre el valor de l’activitat, l’agrupació dels estudiants i el nivell de col·laboració, la durada, l’avaluació i les eines i recursos que podran tenir a la seva disposició. En la fase d’implementació, d’altra banda, el docent fomenta l’autonomia personal i grupal dels estudiants, reforça les actituds positives per a la col·laboració, fa un seguiment del procés per a motivar i resoldre conflictes, etc.

Els processos crítics fonamentals poden fomentar-se a través de certes activitats:

1. Activitats per a prendre consciència de la col·laboració:

• Debat virtual sobre un cas de col·laboració en línia: s’expliciten els elements importants de la col·laboració i es defineix l’objectiu comú.

• Posar nom al grup: aquesta activitat ajuda a crear la pròpia identitat. Facilita entrenar la seva capacitat de prendre acords en línia, que després serà clau en el desenvolupament de l’activitat.
• Definir el tema del projecte.

2. Activitats per a l’organització i planificació:

• Definir uns acords o normes de funcionament: els estudiants han de descriure quin serà el seu rol, com s’organitzaran i quines tasques duran a terme, quines normes de comunicació tindran, quin serà l’estratègia en cas d’imprevistos, etc.
• Planificació grupal: els estudiants han d’organitzar-se temporalment en xarxa per setmanes o per tasques, i cadascú ha de distribuir-hi es activitats que durà a terme. S’ha de contemplar la replanificació

3. Activitats per a la comunicació participativa, cívica i eficient:

• Normes de comunicació: s’ha de definir la regularitat de les connexions i de la disponibilitat, quines pautes se seguiran i quins canals usaran.
• Treball síncron i asíncron: no tot el treball col·laboratiu ha de ser síncron. La comunicació asíncrona permet major flexibilitat, molt important en el temps de confinament, i també potencia tasques més reflexives i de creació de coneixement. La síncrona és més adequada per a prendre decisions, consensuar i resoldre problemes.

4. Activitats per a l’avaluació contínua:

• És important donar un paper actiu als estudiants en l’avaluació. Es pot fer en forma d’autoavaluació, coavaluació, reflexió grupal o avaluació per parells. Avaluar als companys ajuda a avaluar el propi procés d’aprenentatge.
• El docent ha d’avaluar el procés, i no només els resultats. A més de les evidències dels estudiants, en l’entorn en línia queden recollides les discussions dels fòrums, l’historial dels documents, etc. Mentre duri el procés, el docent ha de donar feedback grupal i l’individual. La qualificació individual de cada membre del grup variarà en funció del procés individual de cada estudiant.

En definitiva, la col·laboració en xarxa ajuda a millorar la pràctica docent i facilita el desenvolupament professional i la dimensió social, a més de millorar la seva competència digital. Per a l’estudiantat és igualment beneficiosa, atès que emfatitza el seu paper actiu, fomenta la construcció de coneixement i l’adquisició de competències i disminueix l’aïllament social.

A continuació, podeu recuperar el vídeo complet del webinar complet de Guitert.