Els reptes educatius per al curs de la “nova normalitat”

      Comentaris tancats a Els reptes educatius per al curs de la “nova normalitat”

El curs 2020/2021 marca un abans i un després en el món educatiu. La irrupció de la Covid-19 al març passat i el confinament amb què va acabar el curs va generar una sèrie de qüestions i de problemàtiques de cara a l’any escolar que ara encetem, el primer dins la “nova normalitat”, que bé pot ser que s’allargui uns quants anys més. En tot cas, ara es plantegen una sèrie de reptes educatius que s’alineen amb les casuístiques que presenta la pandèmia, però que també van més enllà d’aquest curs i són reflexions per a instaurar un aprenentatge del segle XXI que contempli una competència digital i al mateix temps ajudin a una educació plena, inclusiva i que no generi desigualtats socials. Aquests són els principals reptes educatius per al curs escolar de la “nova normalitat” que apuntem des dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació:

Preparem-nos per a la presencialitat intermitent

La pregunta que més ressona des del juny és si aquest nou curs serà presencial o virtual, una dualitat que conviurà perquè s’haurà d’adaptar a la situació i evolució de la pandèmia. Tal com comenta Albert Sangrà, expert en e-learning i professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació, director de la Càtedra UNESCO en Educació i Tecnologia per al Canvi Social i recercaire del grup Edul@b, “l’escola obrirà dilluns i no tancarà. Això ens donarà una sensació de fingida normalitat. Però cada cop que hi hagi dos alumnes que donin positiu en un grup estable, aquell grup es confinarà a casa. Un estudi de la Universitat de Granada ens explica que un grup de 20 nens o nenes té contacte amb 800 persones en dos dies. Això vol dir que el confinament de grups estables no serà un cas aïllat. Ens convé començar a dissenyar models de presencialitat discontinua que ens permetin canviar de contextos (presencial-virtual) de manera fluida tantes vegades com sigui necessari. Un disseny de l’aprenentatge basat en activitats o projectes, amb activitats que puguin ser reversibles quan canviem de context, i un conjunt ampli de mecanismes d’avaluació continuada, que ens permetin disposar de la informació respecte dels estudiants des de moltes fonts, presencials i virtuals, són els elements clau que han de conformar aquests nous models de presencialitat discontinua, que són una evolució dels tradicionals models blended o mixtes”.

Escoles que tornin a ser una escola per a tothom

Per al Llorenç Andreu, director del màster en Dificultats de l’Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge i recercaire del grup GRECIL, el nou curs ha de recuperar la inclusió de tot l’alumnat en l’escola: “La situació de pandèmia sobrevinguda va obligar a fer molts canvis a docents, famílies i infants. Es van virtualitzar algunes classes, es van treballar tasques a casa amb l’ajuda dels familiars i es va poder acabar el curs. Ara bé, els nens i nenes amb dificultats i trastorns d’aprenentatge van quedar majoritàriament sense el suport específic que rebien a l’escola amb normalitat. Això, juntament amb la situació de confinament, va generar que aquests nens no poguessin avançar en els seus aprenentatges i el desenvolupament com haurien pogut”. És fonamental, doncs, que l’escola recuperi el tarannà inclusiu i que, sigui quina sigui la situació d’aprenentatge, l’alumnat amb dificultats no quedi enrere.

Nous aprenentatges a implementar

La situació viscuda amb la irrupció de la Covid-19 i sobretot a partir del confinament ha generat molts més aprenentatges: vinculats a l’ús de la tecnologia, a la gestió de les emocions, a les relacions familiars, etc. que ara s’ha de saber aprofitar. Per a Anna Espasa, directora del màster en Psicopedagogia i recercaire del grup Feed2Learn, en aquest curs el repte educatiu més important que es planteja des de la psicopedagogia i l’orientació per al nou curs és el d’assessorar a la comunitat educativa en implementar els aprenentatges que s’han extret dels primers mesos de pandèmia i sobretot després de passar per un confinament llarg. Després d’aquesta experiència, no seria lògic tornar a les escoles i fer el mateix que es feia abans (però ara amb mascareta i grups estables). El repte per als professionals de la psicopedagogia i l’orientació és identificar aquests aprenentatges i acompanyar i assessorar tota la comunitat educativa (sobretot el professorat en general, però també alumnat i per suposat les famílies) per ser capaços d’implementar aquests aprenentatges traduint-los en millores i fent avançar, així, el món de l’educació.”

Una escola que faci front a la desigualtat social

El darrer trimestre del curs passat, en la continuïtat escolar durant la situació de confinament, es va parlar molt de qüestions com ara la bretxa digital, les diferències de recursos o les situacions familiars i personals diverses de les que partia l’alumnat i com aquestes marcaven l’aprenentatge a distància que es va fer. Per a Jordi Solé Blanch, director del grau en Educació Social i recercaire del grup LES, el repte que cal plantejar-se és “preguntar-se pel sentit de l’escola i què és el que fa que aquesta institució existeixi i valgui la pena defensar-la si volem combatre la desigualtat social. Es tracta de veure com fem front a la desigualtat de condicions que experimenten les famílies, l’alumnat i els centres educatius per iniciar un curs incert que amenaça amb confinaments selectius i amb interrupcions permanents de l’activitat escolar”. Tenir presents aquests aspectes són bàsics per a què el curs 2020-2021 no eixampli les desigualtats educatives i socials.

Lideratge des dels centres educatius

És evident que el paper dels centres educatius és fonamental en aquest primer curs de la “nova normalitat”, i que conforma un dels principals reptes educatius en tant que caldrà anar adaptant-se a les variacions de la situació de la pandèmia que es vagin presentant. En aquesta línia, Josep Maria Duart, director del postgrau en Lideratge i Direcció de Centres Educatius, esmenta dos aspectes clau: ”pel que fa als directors i directores de centre, cal fer un correcte pla de contingència i, molt més important, tenir un molt bon sistema de comunicació amb la comunitat educativa per poder interactuar amb rapidesa en el cas que es produeixin problemes, i sense generar alarmes innecessàries.”

Gestió de l’espai d’aprenentatge amb mesures d’higiene i distanciament físic

Finalment, un dels dubtes que més generen en aquesta tornada de curs és com gestionar les mesures d’higiene i distanciament físic amb els espais d’aprenentatge i metodologies actives. Per al Guillermo Bautista, director del màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes, i director del projecteSmart Classroom, cal repensar els espais d’aprenentatge del segle XXI en clau pedagògica: “el benestar de l’alumnat és un factor clau per l’aprenentatge. La situació actual sembla que ens fa només pensar en uns espais direccionats cap als docents i la pissarra i aquesta no és la millor forma d’aprendre, això ens ho diu la ciència. La personalització, la col·laboració, la flexibilitat, els grups estables, etc., requereixen repensar molt seriosament l’espai educatiu i l’arquitectura escolar. Fa molt temps que fa falta aquesta mirada i reflexió, el virus no ha de ser l’excusa, però aquest ha de ser el moment.”