El futur del treball i les plataformes digitals d’ocupació: oportunitat o precarietat?

9 abril, 2019

Elsa Santamaría López, directora del màster universitari d’Ocupació i Mercat de Treball: Intervenció i Coaching en l’Àmbit Laboral

Molt han de canviar les coses perquè les plataformes digitals d’ocupació suposen una oportunitat laboral i no precarietat com passa actualment. Aquesta va ser l’evidència que es va poder constatar en la jornada organizada pel màster universitari d’Ocupació i Mercat de Treball el passat 6 de març a la Seu de la UOC a Madrid. A partir d’aquesta evidència, també es va poder reflexionar sobre les alternatives i intervencions que serien necessàries posar en marxa per garantir els drets de les persones treballadores.

Les plataformes digitals d’ocupació constitueixen un fenomen incipient en el mercat laboral amb conseqüències encara sense aclarir, però que estan suposant canvis, alguns assenyalats com a disruptius, en les formes de fer negocis, de treballar i de consumir. Pel costat de l’ocupació, és important preguntar-nos quin tipus d’ocupació generen aquestes plataformes digitals, quines condicions laborals fomenten, quins són els efectes per a les persones treballadores i quines conseqüències poden tenir sobre l’esdevenir de l’ocupació. Ens sembla rellevant, no només analitzar el seu impacte en el mercat laboral, sinó dirigir i focalitzar la mirada en l’impacte que té per a la vida de les persones treballadores, per al seu benestar i qualitat de vida.

Elsa Santamaria, Judith Carreras, Fernando Rocha y Ana Gálvez
Elsa Santamaria, Judith Carreras, Fernando Rocha i Ana Gálvez

Amb dos convidats d’excepció, per una banda, Judith Carreras, Consellera de l’Oficina de la
Organització Internacional del Treball (OIT) per España
i, de l’altra, Fernando Rocha, Director d’estudis i projectes de la Fundación 1º de Mayo, vam poder intercanviar diversos aspectes sobre el fenomen de plataformes digitals d’ocupació (també conegudes com crowdworking). Carreras explica que a Espanya al voltant d’un 3% de la població treballa en aquest tipus d’empreses, un percentatge una mica menor que a Europa, però es tracta d’un fenomen que lluny de ser homogeni, com diu: “hi ha moltes realitats diferents dins de l’economia de les plataformes “. No és el mateix una plataforma de crowdworking, on els treballadors realitzen un servei per a clients que poden estar en qualsevol país del món, que empreses com Uber o Cabify, que medien entre clients i treballadors per compte propi per a realitzar un servei que es resol físicament en un mateix lloc. “No obstant això, tots dos models plantegen reptes semblants, per exemple, en termes de responsabilitat fiscal i laboral“, manifesta.

Elements de debat

Els canvis tecnològics, i el procés de digitalització en concret, estan impulsant formes d’organització del treball que, al mateix temps que ofereixen noves oportunitats, plantegen també nous riscos. És el cas de les plataformes digitals d’ocupació, que es presenten com una nova modalitat d’ocupació, amb potencials conseqüències en el món del treball, en tant que alteren la condició de treballador/a, l’evolució de l’ocupació, les condicions de treball, la dinàmica de les relacions laborals i l’accés a la protecció social, entre d’altres qüestions.

Un primer element de debat el trobem precisament en la novetat d’aquestes formes d’ocupació. Les quals, si s’analitzen detingudament, realment no són tan noves. En els últims anys el treball sota demanda ha tingut una notable expansió i, malgrat la manca de dades quantitatives fiables, segons les estimacions més recents s’assenyala que aniran en augment en els propers anys, de la mà de dues tendències de l’economia europea i internacional: la globalització i el desenvolupament de proveïdors de serveis en línia. Des de la OIT s’adverteix que els llocs web de treball en plataformes de microtasques i el treball mitjançant aplicacions que conformen l’economia de plataformes podrien recrear pràctiques laborals que es remunten al segle XIX i podrien generar futures generacions de jornalers digitals. En aquest context l’existència d’una massa de treballadors predisposats a realitzar microtasques sota demanda, connectats a una app esperant un encàrrec, ens recorda els jornalers d’abans esperant a les places a ser elegits per recol·lectar en el camp.

Els llocs web de treball en plataformes de microtasques i el treball mitjançant aplicacions que conformen l’economia de plataformes podrien recrear pràctiques laborals que es remunten al segle XIX i podrien generar futures generacions de jornalers digitals

El debat se sol centrar en si aquests treballadors són realment treballadors per compte propi o haurien de ser assalariats de la plataforma. La consideració d’una o una altra figura determina les seves condicions laborals. També es discuteix si haurien de ser considerats autònoms dependents d’un únic client, la figura del treballador autònom econòmicament dependent (TRADE), que poc s’ha fet servir i que sembla es vol revitalitzar per als entorns digitals. A costa d’aclarir el seu encaix laboral, aquestes plataformes no poden servir d’excusa per crear treballs precaris, exempts d’uns mínims de qualitat i que es moguin en els marges laborals.

L’OIT recomana acabar amb aquesta situació com més aviat millor, perquè en l’actualitat moltes persones que treballen per a aquestes plataformes, ho fan sense cap garantia de continuar contractats, sense un salari mínim, sense dret a vacances i sense seguretat social. La manca de protecció laboral de les persones que treballen en aquestes plataformes comporta importants riscos de salut i seguretat.

També hi ha altres qüestions menys discutides, com ara que “aquests treballadors no disposen dels recursos, sobretot col·lectius, per negociar les condicions laborals i establir millores en els seus llocs”, com ens recorda Fernando Rocha. Així mateix, ell recalca els perills de dumping social que comporten aquestes plataformes, rebaixant els costos laborals a costa d’explotació laboral i de baixada de salaris per a les persones treballadores.

Actuar contra la precarietat

 Jornada 'El futuro del trabajo y las plataformas digitales de empleo, ¿oportunidad o precariedad?' del máster universitario de Empleo y Mercado de trabajo de la UOC
Jornada ‘ El futur del treball i les plataformes digitals d’ocupació, oportunitat o precarietat?’

La professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, Ana Gálvez, va moderar el debat posterior, on també es va reflexionar sobre les implicacions de tenir en el futur una cada vegada més consolidada classe treballadora pobra en perpetu risc d’exclusió social, sobre la perpetuació de les bretxes de gènere, sobre els efectes en les trajectòries o biografies personals , i sobre la nova relació que s’estableix entre treball i societat quan el primer ja no és garantia de poder desenvolupar una vida digna. Finalment, van sorgir qüestions al voltant de les recomanacions i intervencions necessàries per actuar contra la precarietat en aquests entorns laborals.

Caldria una regulació internacional no només sobre les condicions fiscals d’aquestes empreses que ja estan generant beneficis, diu Carreras, sinó també sobre les condicions salarials i contractuals dels treballadors per vetllar per la seva protecció social i salut laboral. Segons recomana l’OIT en el seu informe titulat Treballar per un futur més prometedor: “S’hauria d’establir un sistema de governança internacional de les plataformes digitals de la feina que exigeixi a aquestes plataformes (i als seus clients) que respectin determinats drets i proteccions mínimes. Els avenços tecnològics requereixen també de la reglamentació de l’ús de dades i de la responsabilitat sobre el control dels algoritmes en el món del treball. “Així, el conveni sobre el treball marítim, que funciona des de fa anys com un codi mundial del treball per la gent de mar, podria ser un exemple per abordar en treball en les plataformes digitals.

D’altra banda, es va destacar la necessitat de plantejar diferents eixos i criteris d’actuació per a la intervenció sindical en l’economia de plataformes. Rocha va insistir que aquestes plataformes suposen un repte per a la intervenció sindical i que aquesta necessita d’un enfocament flexible i multidimensional en el seu abordatge. Encara que ens va mostrar casos a nivell internacional de certs acords laborals, formació d’agrupacions sindicals, aplicació de codis de conducta i d’inclusió en convenis col·lectius dels treballadors de plataformes, a dia d’avui encara hi ha molt camí per recórrer en aquest sentit.

En aquest vídeo pots recuperar la jornada completa:

Ja per acabar, durant la jornada es va fer referència a estudis i informes amb els quals poder aprofundir en els temes tractats i, com vam prometre, apareixen llistats continuació per a la consulta:

Referències:

Presentació de Fernando Rocha: “EL TRABAJO EN LAS PLATAFORMAS DIGITALES LABORALES: UNA VISIÓN SINDICAL”

Las plataformas digitales y el futuro del trabajo: Cómo fomentar el trabajo decente en el mundo digital

Trabajar para un futuro más prometedor (OIT)

Las plataformas digitales y el futuro del trabajo (OIT)

La calidad del trabajo en la economía de plataformas (OIT)

Trabajar en cualquier momento y en cualquier lugar: consecuencias en el ámbito laboral (OIT)

The architecture of digital labour platforms: Policy recommendations on platform design for worker well-being (OIT)

The rise of the “just-in-time workforce”: On-demand work, crowdwork and labour protection in the “gig-economy” (OIT 2016)

Employment and working conditions of selected types of platform work (Eurofund)

Platform work: Types and implications for work and employment – Literature Review (Euofund)

Foto principal: Andrew Neel en Unsplash

(Visited 31 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Directora del màster universitari d’Ocupació i Mercat de Treball: Intervenció i Coaching en l’Àmbit Laboral